Diari La Veu del País Valencià
Tretze consellers dels governs autonòmics de l’Arc Mediterrani en ‘L’hora de les decisions’
RedactaVeu / València

La Jornada internacional ‘L’hora de les decisions’ que tindrà lloc el pròxim 2 de març a València, comptarà amb l’assistència de 13 consellers dels governs autonòmics de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani i en la mateixa també participaran representants d’Alemanya, Suïssa, Escòcia, Quebec i Flandes.

Posar l’accent en les potencialitats i les sinergies que té l’Euroregió de l’Arc Mediterrani (Euram) i fer un toc d’alerta als greuges que persisteixen en molts àmbits als seus territoris és l’eix de la jornada internacional ‘L’hora de les decisions: infraestructures, finançament i sectors econòmics’, organitzada per l’Institut Ignasi Villalonga i el Setmanari El Temps el 2 de març de 2017 al Palau de Congressos de València.

A la sessió hi prendran part, a més de 13 consellers, presidents de cambres de comerç, presidents d’associacions empresarials, membres sindicals, representants de federacions de municipis i províncies, professors i catedràtics d’universitat, així com representants d’Alemanya, Suïssa, Escòcia, Quebec i Flandes. Està previst que a la cloenda de la jornada intervinguen el vicepresident del govern de les Illes Balears, Gabriel Barceló, i el president de les Corts Valencianes, Enric Morera.

Alhora, la jornada pretén destacar “l’importantíssim paper” dels municipis en el conjunt dels serveis públics que es presten als ciutadans. Per això, s’aposta per una modificació substancial en el model de finançament; amb un gir cap als models federals presents a Europa, que millore l’autonomia municipal en el camp de la gestió de les finances. En aquests casos les entitats locals “han demostrat sobradament la seua capacitat, amb un plantejament que incrementa els ingressos municipals a partir d’una major participació de la recaptació de l’Estat”.

Un eix comercial de primera magnitud

L’Euroregió de l’Arc Mediterrani és una de les columnes vertebrals de la xarxa transeuropea de transport i un territori amb un alt nivell d’integració econòmica, el segon eix del comerç interregional que es produeix a la península ibèrica i el primer en dimensió territorial. Compta amb una estructura econòmica amb moltes similituds i un elevat nivell de competitivitat i lideratge en sectors com ara l’agroalimentari, el turisme, la indústria i la logística.

Gràfic: Euram.

En la seua franja marítima s’ubiquen dos dels principals ports transoceànics europeus, Barcelona i València, i el seu territori constitueix el cor central del segon gran eix de desenvolupament europeu, el Corredor Mediterrani. L’Euram és a més a més el node central del Corredor Mediterrani, un eix que connecta el nord d’Àfrica, passant per Andalusia i Múrcia, fins a l’eix Manchester–Milà, també conegut com la “banna central europea”, on s’ubiquen les principals economies i àrees urbanes del continent.

El repte de l’Euram

L’Euroregió de l’Arc Mediterrani es troba en una posició “estratègica” per aprofitar els trànsits, de mercaderies i de persones, que fan servir les seues infraestructures de transport i també les sanitàries educatives o administratives de tota mena. Les estadístiques turístiques situen aquest territori entre les potències mundials d’aquest sector. A més, els seus aeroports es troben entre els quatre més importants de l’Estat espanyol i les seues exportacions han liderat el creixement dels darrers anys.

El mercat exterior ja és la principal destinació de les vendes de l’Euram (la taxa d’externalització): Catalunya i, després, el País Valencià han canviat la dependència de l’Estat per la dels mercats exteriors a partir de la crisi.

A més de la col·laboració en la gestió de les infraestructures, el gran repte per a l’Euram és la creació d’una massa crítica per a presentar-se al món com un bloc econòmic capaç de competir en el mercat global. Per això, segons l’Institut Ignasi Villalonga, “és fonamental que les infraestructures de transport, però també les energètiques i de telecomunicacions, suporten de manera eficient el nucli de l’Euram, que és el seu front portuari, i les connexions amb el seu rerepaís (hinterland), per convertir-se en la gran porta sud del Mediterrani”.

Comparteix

Icona de pantalla completa