RedactaVeu / EP / València.
El Síndic Major de Comptes, Vicent Cucarella, ha demanat aquest dimarts que l’òrgan fiscalizador tinga capacitat sancionadora perquè en l’actualitat, quan un organisme incompleix el deure de col·laboració o de retre comptes, l’única cosa que poden fer és “donar una estirada d’orelles”.
Així s’ha pronunciat Cucarella durant la seua compareixença en la Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat, on ha acudit en el marc de la fase de participació ciutadana de la proposició de llei de modificació de la Llei de la Sindicatura de Comptes.
Entre altres qüestions, ha assenyalat que seria “molt important augmentar l’àmbit d’actuació” de la Sindicatura i “considerar dins del sector públic tot allò que estiga en l’òrbita del públic, no solament per un finançament majoritari com fins ara, sinó per participació o per domini efectiu del sector públic”.
A més, ha advocat per reforçar el deure de col·laboració de les entitats fiscalitzades però “també de tercers que estiguen relacionats amb contractes públics” perquè en l’actualitat, quan es fiscalitza un òrgan públic en ocasions es queden “amb ganes d’acarar informació amb un tercer privat” i no poden fer-ho.
Cucarella també ha afirmat que seria interessant establir una comunicació periòdica amb les Corts per a informar sobre el compliment de les recomanacions i ha traslladat que la Sindicatura té la sensació que “realment el que caldria debatre és el Compte General de la Generalitat, no l’Informe de Fiscalització de la Sindicatura”.
Després de reconèixer que han de fer un esforç per “comunicar millor” i ser més clars en els seus informes i a l’hora d’explicar la seua labor i fins a on poden o no arribar, s’ha referit a l’Agència Antifrau i ha assegurat que poden ser “complementàries” però cal procurar que hi haja bona coordinació entre aquests dos òrgans per a evitar duplicitat en el treball.
Mantenir la independència
Respecte a la proposició de llei, Cucarella ha començat la seua intervenció destacant la “independència funcional total” de la Sindicatura, tant en pressupostos com en organització, personal i el programa anual d’actuació, i encara que la norma actual està “ben redactada” cal adaptar-la als nous temps, ha admès, al mateix temps que ha asseverat que no li agradaria que eixa independència es perdera “per com estan redactats alguns articles”.
També ha qüestionat que a l’hora de designar els síndics s’exigisquen estudis superiors o coneixements i experiències en matèria relacionada amb la Sindicatura, encara que al seu parer, la primera exigència que hauria de mantenir-se i valorar-se també, si escau, és l’experiència, i ha mostrat la seua sorpresa perquè el secretari general “no puga ser algú de la casa”, entre altres qüestions, perquè allò important és que tinga els coneixements adequats.
Així mateix, ha demanat que es mantinga l’elecció dels síndics per majoria qualificada perquè “reduir aquesta exigència seria fer un pas arrere” i que els auditors es mantinguen com a òrgans de la Sindicatura perquè es preserva així la seua capacitat d’actuació.
