‘Garzón ja va dir el 27 que no estaria a Xàtiva per compromisos internacionals ineludibles’

“És un tractament injust cap a la seua persona i cap als que l’hem convidat”, denuncia el portaveu de la Memòria Històrica de València davant la polèmica originada al voltant de la presència de l’exmagistrat en l’homenatge a les víctimes del bombardeig
3 febrer 2017 01:00h
Baltasar Garzón.
Leo Part / València

Baltasar Garzón no assistirà als actes del 79è Aniversari del Bombardeig de Xàtiva. L’exmagistrat de l’Audiència Nacional ja va comunicar als organitzadors el passat divendres, dia 27 de gener, que “compromisos internacionals ineludibles” -durant el cap de setmana de l’11 i 12 de febrer- impossibilitaven la seua –polèmica- presència i participació en els actes previstos a Xàtiva el pròxim 12 de febrer, en memòria a les víctimes de la tragèdia que causà més de 150 morts i 200 ferits.

Així ho ha confirmat a La Veu del País Valencià el representant de l’entitat Grup per a la recuperació de la Memòria Històrica de València i encarregat de la invitació al prestigiós jurista, Matías Alonso, qui ha lamentat la campanya creada en contra de la presència de Garzón en els actes “encara que Garzón mai ha confirmat la seua assistència” –ha indicat- i no va ser fins al passat divendres quan va informar que “per compromisos internacionals ineludibles” no podria estar present en els actes de l’Aniversari del Bombardeig de l’Estació de Xàtiva.

“Malgrat la seua total inicial predisposició a participar en els actes -que organitza Republicans de Xàtiva i l’Ajuntament de la capital de la Costera-, Garzón ja va comunicar el dia 27 que no venia perquè tenia un compromís fora d’Espanya, mai ha arribat a confirmar la seua assistència a Xàtiva”, segons Alonso.

“Un tractament injust” cap a Garzón i els organitzadors”

Matías Alonso ha expressat la seua “profunda tristor” davant “tant de comunicat i enrenou mediàtic” -amb la campanya 'No als encobridors de les tortures' i la negativa del Consell de la Joventut de Xàtiva local a participar en els actes- al voltant dels actes programats en memòria de les víctimes -del bombardeig de 1939 a un tren carregat de soldats que arribava a l’estació de Xàtiva- ja que, ha subratllat, “estem parlant d’una atrocitat sense nom, un tema de drets humans, per a la qual cosa entenc que és un tema que requereix unitat”.

“Que la gent diga que no va a l’acte perquè va Garzón, tot i que li ha costat la seua carrera judicial ajudar les víctimes dels afusellaments i la seua defensa del drets humans... Altres anys s’ha convidat altra gent i pensava que tots véiem aquestes coses des del mateix punt de vista, però tot açò em fa pensar, són preguntes que em faig com a membre d’una organització memorialista”, apunta el portaveu. Qui continua explicant: “S'està tergiversant tot. A Garzón el vaig convidar jo, estem treballant per recordar als morts i en defensa dels drets humans, i em van dir que parlara amb ell i si podia venir. Fa mesos que estava a total disposició, però fins a l'últim moment en casos de personalitats tan importants no es pot confirmar perquè té una atapeïdíssima agenda internacional. I no entenc, sense ni confirmar ni dir que venia, tot el que s'ha muntat”.

Preguntat pel fet que no s’haja informat fins aquest moment sobre el comunicat del passat 27 en què l’exmagistrat anunciava que no podia assistir als actes programats a Xàtiva, Matías Alonso ha apuntat “que tal volta encara mantenien una última l’esperança”.

El portaveu del Grup per la Memòria Històrica de València ha posat de manifest la seua “tristor” i “decepció” -com ja va expressar també l'entitat coorganitzadora Republicans de Xàtiva- ja que entén “que en aquestes coses cal deixar tots els nostre propi ego fora”. “Es tracta d’un acte per a recordar els morts, un acte on mostrar els valors republicans de tolerància i respecte, un esdeveniment que no es mereix açò, aquesta  reacció en un acte en què els vertaders protagonistes són les víctimes””-.

Finalment, Matías Alonso ha indicat amb convenciment: “T'assegure que si poguera, Garzón vindria. Lamente les persecucions que s’originen contra la seua persona, com per exemple a Argentina. Però és trist, molt trist que ací també s’ìntroduïsquen elements de distensió contra ell”.



 
next