“Crec que primer s’ha de tindre sentit comú –en la posada en marxa de la nova RTVV– i que evidentment hauria d’estar participada, no pot ser realment d’altra manera, per gent nova i per gent d’abans”. En aquests termes s’expressa el productor i gerent de la veterana companyia Albena Teatre, Toni Benavent, en una entrevista per a La Veu –que es publicarà completa els pròxims dies– en ser preguntat sobre com considera que hauria de ser la nova radiotelevisió pública del País Valencià.
“La gent d’adés que vulga tornar a optar ha de tindre unes puntuacions, ha de tindre un barem, i quan més temps haja estat treballant i majors siguen els seus coneixements, més punts ha de tindre. Però també la gent jove que ve darrere s’ha de poder incorporar”, assegura aquest adobat productor de sèries de televisió, representacions teatrals i llargmetratges en valencià, com ara ‘M’esperaràs?’ que s’estrenarà pròximament a la gran pantalla.
Benavent apunta convençut que “hauríem de ser suficientment llestos com per a aprendre dels errors del passat” i, en aquest sentit, aposta per fer una televisió “dimensionada” i, “per suposat, una ‘tele’, plural i oberta” que “bàsicament parle de nosaltres i per a nosaltres”. “És que vull saber l’oratge i em trobe amb una nevada a Valladolid. Em pareix molt bé, però jo vull saber el que ha passat a Alcoi i no ho trobe. I en les festes em passa el mateix. Crec que la televisió té moltes faenes i molt clares a complir i que a soles seria una qüestió de sentit comú”.
Dit això, assegura que, sobretot, creu “imprescindible” una televisió i una ràdio “nostra”. “A més d’imprescindible és urgent i crec que tots hauríem de ser suficientment llestos per a intentar fer, ara que partim de zero, una televisió nova i avançar-nos a les altres televisions autonòmiques, no caure en els errors que hi ha i tindre una televisió per fi com es pertoca i com Déu mana”, assevera amb convenciment.
“No podem estar pendents del que ens diguen que hem de fer des de fora”
“I també perquè hi ha la qüestió –puntualitza amb meridiana claredat– que una societat adulta, una societat més o menys potent, necessita tindre els seus valors, els seus mites i per a construir-los en tots els sectors necessites mitjans de comunicació propis. No podem estar sempre pendents del que ens diguen, sobretot des de Madrid, sobre què passa i què hem de fer, no?”.
