RedactaVeu / Madrid.
Tal com ha informat La Veu aquest mateix dijous, la Sala social de l’Audiència Nacional ha sentenciat que l’ERO de RTVV s’ajusta al dret. En resposta a aquest anunci CCOO ha informat, a través d’un comunicat, que tot i que cal fer una anàlisi més detallada del contingut de la sentència i el seus fonaments, consideren urgent establir un procés negociador que reconega els drets dels antics treballadors de RTVV en la nova Corporació Valenciana de Mitjans de comunicació. A més, també han posat en valor l’acord aconseguit per aquest sindicat en l’ERO d’extinció, tot i que no comparteixen les causes del mateix, però reconeixen que és un “mal menor” i representa una “millor protecció de les treballadores i treballadors de RTVV”.
Per a CCOO és urgent restablir el diàleg que permeta negociar una eixida entorn de la nova Corporació Valenciana de Mitjans de comunicació (CVMC) i l’aplicació de la clàusula de preferència per al personal de l’antiga RTVV en la nova Corporació, que s’establia en l’acord de finalització del període de consultes de l’acomiadament col·lectiu, validat per la Sala social de l’Audiència Nacional.
Més enllà de les iniciatives que, després de l’estudi detallat de la sentència es puguen adoptar, des de CCOO “reiterem que solament l’obertura d’un procés negociador, basat en els mateixos compromisos amb els treballadors i treballadores que es van adoptar quan es va produir l’ERO d’extinció per al cas que s’obrira novament el servei de radiotelevisió pública, pot solucionar satisfactòriament el conflicte”.
Per a aquest sindicat el que ha quedat ben clar és que “l’Administració Pública ha legislat per a justificar la seua decisió amb aquesta empresa, qüestió que evidentment des de CCOO rebutgem”.
“Defensant la inviabilitat econòmica argüida per Alberto Fabra”
Davant el desenvolupament d’aquest procés, CCOO denuncia que “encara reconeixent i evidenciant el travestisme polític-empresarial que va portar al disbarat de dissoldre de forma traumàtica un servei públic, els nous representants polítics —que quan estaven en l’oposició van denunciar el tancament de RTVV com a mancat de causa i il·legal— no s’apliquen a desvetlar la vertadera naturalesa de la decisió, arribant al paroxisme de contraposar les qüestions i defenses tècniques de les polítiques i fins i tot defensant la inviabilitat econòmica argüida per Alberto Fabra i el seu seguici, que a ningú —excepte si una llei dispose el contrari, clar— li pot resultar mínimament creïble, sent que en 2012, tot i haver un enorme deute residenciat en el Grup RTVV, es va procedir a una reorganització societària per a mantenir el servei, quedant RTVV sanejada i lliure de deutes a data d’aquest nou acomiadament, segons consta en sentència ferma”.
Antecedents
“Açò i no una altra cosa és el que ha ocorregut en RTVV: la totalitat de la plantilla va ser separada dels seus llocs de treball per decisió del Consell, que per a blindar la seua decisió ‘empresarial’ va utilitzar una llei singular —la Llei 4/2013, de supressió del servei de RTVV— mancat de justificació i arbitrària, obligant al cessament de la prestació del servei públic de ràdio i televisió de la Comunitat Valenciana, portant amb si l’extinció de les relacions laborals. I per si l’insult a la raó no fóra suficient, la decisió va ser presa el mateix dia —5 de novembre de 2013— que es va conèixer la sentència de nul·litat dictada pel TSJ del País Valencià de l’anterior acomiadament col·lectiu perpetrat pel Consell en RTVV, en clara rebel·lia i desacatament a la justícia”, en paraules de CCOO.
El sindicat continua explicant-se així en el seu comunicat: “Posteriorment, el mateix òrgan legislatiu i el mateix accionista únic de RTVV, constituïts per representants de diferent signe polític que el precedent, promulga la Llei 12/2015, que afirma que la Llei 4/2013, de supressió del servei de RTVV, és una norma reactiva, en dictar-se en resposta a la sentència judicial de nul·litat de l’acomiadament, que va donar motiu de forma abrupta a un procés de tancament i que es va tractar d’una decisió unilateral, constituint un atemptat flagrant al dret d’informació. Així, es va eludir execució de la resolució judicial, la qual cosa clarament vulnera els articles 118 i 24 de la Constitució Espanyola”.
