La Unió de Llauradors i Ramaders sol·licita als eurodiputats espanyols que rebutgen la proposta que aquest dimecres es vota en la Comissió d’Agricultura i Desenvolupament Rural del Parlament Europeu sobre les normes mínimes per a la protecció dels conills de cria presentada per l’eurodiputat alemany Stefan Eck. L’organització agrària argumenta la seua postura contrària amb que aquesta proposta no rep el suport de cap informe científic, social ni econòmic que analitze la pervivència de les explotacions cunícoles en el si de la Unió Europea, segons expliquen al seu comunicat.
Tot i que La Unió “accepta i valora qualsevol proposta encaminada a millorar el benestar animal en les explotacions”, recorda a les autoritats europees que s’hauria de realitzar amb anterioritat a la proposta una sèrie d’investigacions, “inexistents fins al moment”, que permeteren resoldre els reptes sanitaris i de comportament que sorgeixen com a conseqüència de la cria col·lectiva i en sòl dels conills i que comprometen la salut i el benestar dels mateixos.
“En aquests moments, el model productiu de les explotacions cunícoles són les gàbies per afavorir la qualitat sanitària dels allotjaments dels animals i limitar així els riscos de malalties i infeccions, ja que per als grangers significa una part important del benestar animal. Imposar noves normes als productors europeus, que encareixen els costos de producció, mentre es continuen deixant les portes obertes de la Unió Europea perquè desenes de països tercers venguen als nostres consumidors sense complir aquestes mateixes normes en els seus països, és un suïcidi econòmic per als productors de conills i de qualsevol producte”, ha afirmat Arturo Zaragozá, responsable del sector cunícola de l’organització.
A més, aquesta organització també addueix que les modificacions que aporta aquesta nova proposta “afectaran directament el país i els seus productors”, perquè tal com recorden en el seu comunicat, l’Estat espanyol és el segon país productor de la Unió Europea, per darrere de França. Així com, també, podria agreujar la situació de crisi que pateix aquest sector que ha reduït el seu potencial productiu en els últims deu anys, “amb la desaparició de quasi el 40% de les explotacions, segons les dades publicades pel MAPAMA en 2015”.
En aquest sentit, l’organització posa de manifest que la possible adaptació al canvi de producció de gàbies a producció en sòl planteja en aquests moments molts dubtes al sector productor. Segons expliquen en el seu comunicat, per les poques proves realitzades en algunes explotacions, s’observa la necessitat d’analitzar els problemes socials que plantegen els sistemes d’allotjament en grups, tals com l’augment de l’agressivitat per la unió de lots d’animals o la cria de femelles amb diferents ventrades, la qual cosa pot donar lloc a lesions i afectar la seua salut i benestar, així com la major dificultat per al control d’infeccions i parasitacions i, per tant, del benestar animal.
Disminució del seu nivell de capacitat productiva
A més, La Unió recorda que aquest canvi de model productiu comportaria una inversió obligatòria per part dels productors que amb la mateixa dimensió de les explotacions veurien disminuir el seu nivell de capacitat productiva i que, en molts casos, aquestes inversions no s’aconseguiran rendibilitzar, ja que seria difícil per al productor repercutir els increments de costos de producció, especialment si no està assegurat que el consumidor estiga disposat a pagar més pel producte en el lineal de venda.
Competència deslleial
Des d’aquesta organització, a més, consideren que aquestes mesures haurien d’estendre’s a qualsevol país que importe carn de conill a la Unió Europea per universalitzar les condicions de cria i evitar la competència deslleial, aspecte que no arreplega, en cap moment, la proposta de normativa impulsada segons el parer de La Unió.
