La Foguera de Canals ja és història. El foc, en el moment de redactar aquesta informació, reduïa a cendres el grandiós monument de més de 19,50 metres d’altura en honor al patró de Canals, Sant Antoni Abat, davant d’una nombrosa multitud concentrada a la plaça Major d’aquest municipi de la Costera que fins al pròxim dimecres dia 19 celebra les seues festes grans.
De forma fidel a la cita, cap a les 21 hores d’aquest dilluns i amb el vent com a principal amenaça que calia vigilar i que ha fet extremar les precaucions, s’ha botat foc a la gegantesca foguera de forma cònica i coronada per un taronger que des de primers d’any s’ha estat construint per complir amb la tradició. La crema de l’espectacular monument de més de 150 tones de fusta, sustentades per un tronc de pi i revestides per pinassa, s’ha dut a terme sota l’atenta vigilància dels bombers i la mirada entusiasta dels milers de veïns i veïnes d’aquest municipi i d’altres de comarques veïnes, que no han volgut perdre’s un esdeveniment que ha fet de Canals un dels majors símbols de la identitat festiva del poble valencià. Entre les autoritats presents enguany ha destacat la presència del president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez.
Les festes patronals continuaran aquest dimarts, dia de sant Antoni, amb una ‘mascletà’ i amb la festa dels Parells, durant la qual, a més de la tradicional benedicció dels animals, els festers, sobre cavalls, repartiran pels carrers del poble milers de joguines. Aquest serà un dels nombrosos actes festius i gastronòmics programats que culminaran amb el castell de focs d’artifici que marcarà el final de les jornades festives en honor al patró dels animals i durant el qual tornarà a cridar-se el popular vitol, en especial durant la processó i també en l’acte de cloenda.
Fotos: @SilviAvalon.
L’inici de la tradició de la Foguera de Canals es considera que fou una ofrena d’agraïment a Sant Antoni per protegir al poble de Canals dels efectes del terratrèmol que va assolar la comarca el 1748. Si bé alguns historiadors apunten que fou al segle XVIII, després d’un gran terratrèmol, quan s’adquirí el costum de cremar una foguera com a acte d’ofrena al patró, altres autors consideren que l’origen podria ser anterior, concretament del segle XVII i fruït de les celebracions posteriors a la segregació del municipi de la ciutat de Xàtiva.
