*Fèlix Tena / Madrid / València.
Quan t’alces del llit a les dos i mitja de la matinada i et trobes amb altra gent que està ja en marxa a eixes hores no saps si és convenient saludar amb un “bon dia”, perquè comença una nova jornada, o emprar el més temporalment correcte “bona nit”. Eixes són les primeres disquisicions que es tenen en el punt d’encontre d’un grup d’uns 50 d’antics treballadors de RTVV, companys i amics, que es reuneixen per pujar a un autobús rumb a Madrid. Els seus destins i els de molts altres exempleats de la radiotelevisió pública valenciana depenen de la decisió d’un tribunal amb seu a la capital de l’Estat espanyol. L’Audiència Nacional celebra el judici per l’ERO (Expedient de Regulació d’Ocupació) que va suposar l’acomiadament de la plantilla de RTVV. Una vista promoguda per la demanda interposada en solitari per CGT, a la qual s’han afegit posteriorment UGT, CCOO, Intersindical, USO i CSIF.
L’expedició inicia el viatge amb l’autobús concertat per l’ocasió entre la foscor de la nit amb les emocions ben clares entre l’animat passatge. La primera parada és obligada per les necessitats reglades del descans del conductor. Les primeres anàlisis comencen entre els viatgers tal com es fa camí. A pesar que l’hora avança, el cel no clareja a causa de la contaminació atmosfèrica, que motiva una ambient espès i dens que evidencien els motius de les restriccions al trànsit decretades per l’Ajuntament madrileny. Mentre l’autobús s’endinsa entre els embussos de trànsit de la gran ciutat, Luís Lizarán, com a representant a bord del comitè d’empresa, respon per telèfon a les entrevistes que sol·liciten les ràdios sobre com es prepara la jornada.
El comboi arriba al destí, a la seu per als “temes socials” de l’Audiència Nacional, on estan ja els representants de sindicats, així com delegacions de treballadors de Telemadrid, Canal Sur, TV3 i Televisió Espanyola que vénen a donar suport. Els manifestants s’uneixen a professionals dels mitjans de comunicació, policies, advocats i els demandats en ple centre de Madrid. Al carrer, bona part dels passatgers de l’autobús reclamen justícia. A l’interior de l’edifici cadascú ocupa el seu lloc i el tribunal autoritza l’entrada del públic a la sala fins completar l’aforament, que es queda menut davant la gran expectació.
El president de la sala, Ricardo Bodas, obri la sessió poc després de les 9 del matí. L’advocat de CGT, Jacinto Morano, desplega els seus arguments per la declaració de nul·litat. Considera que les raons econòmiques no estan justificades de manera objectiva per permetre els acomiadaments, ni tampoc el motiu de “força major”. Per contra, el lletrat de la Generalitat considera que les causes econòmiques sí que estan degudament clarificades en la documentació i foren causa del tancament. A més, recorda que la major part dels sindicats, excepte CGT, signaren l’acord d’extinció de l’ERO, amb les indemnitzacions corresponents que l’acompanyaren, aprovat per majoria en una assemblea de treballadors. Les acusacions recorden altres casos on un ERO signat pels sindicats ha sigut declarat nul pels tribunals.
El lletrat de CGT subratlla que la Generalitat va crear una llei ‘ad hoc’ per a evitar complir la sentència que declarava nul el primer ERO de RTVV en novembre de 2013, una norma dissenyada per a eliminar la plantilla que considera un frau de llei en “un cas únic”. La llei de tancament és qualificada com un acte de “rebel·lia davant una decisió judicial” per l’advocada de CCOO, Rosa González, com reafirmen en la mateixa línia els altres advocats dels sindicats, que consideren inconstitucional la llei aprovada en aquell moment per les Corts.
Els portaveus dels treballadors atenent als mitjans de comunicació.
El fiscal, Benito Egido, en una breu intervenció, es pronuncia sobre la possibilitat que s’hagen vulnerat els drets fonamentals dels treballadors, però manifesta els seus dubtes sobre que es puga presentar una qüestió d’inconstitucionalitat. No obstant això, també explica que una cosa diferent és decidir si es va optar pel camí correcte en l’extinció dels contractes.
Coses de la vida i qüestions del dret provoquen un paradoxal moment estel·lar. La Generalitat d’ara, per veu del seu advocat, defensa la llei aprovada en època del PP per a tancar RTVV i propiciar l’ERO d’extinció. El lletrat que representa l’administració valenciana considera que la norma és constitucional “mentre no es demostre el contrari”. El grup parlamentari socialista va presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra eixa llei quan estava a l’oposició, que va ser desestimat pel Tribunal Constitucional. Tot després de les reformes legislatives aprovades pel nou govern valencià en juliol de 2016, per la creació d’una nova radiotelevisió, batejada com Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC).
La carta d’ajust
Una carta d’ajust té com a finalitat mantindre activa una cadena i permetre la sintonització correcta dels televisors. Durant el judici de l’Audiència Nacional ha sigut un dels arguments més visuals esgrimits pels advocats dels sindicats per a demostrar la successió empresarial entre RTVV i CVMC. Des de l’aprovació de la llei de servei públic de radiodifusió a la carta d’ajust , que ocupa la mateixa freqüència que l’antiga RTVV, han anat mostrant-se diverses frases amb evidents declaracions d’intencions. En l’última versió diu: “Una vegada constituït el consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació el dia 26 d’octubre de 2016, s’han iniciat els treballs per a posar en marxa les emissions”.
Singularment, el president de la Comissió de liquidació de RTVV, Francisco Gómez Barroso, que compareix com a testimoni, assegura que desconeix qui va autoritzar la inclusió dels missatges en la carta. Un altre testimoni, el del president de la CVMC, Enrique Soriano, aclareix que es va decidir integrar eixos texts amb l’autorització de la Generalitat.
El procés de Kafka
Els advocats del sindicats recorden que el senyal de la cadena, propietat de la Generalitat, en cap moment s’ha tallat, el que s’ha interromput és la difusió de continguts. A més, asseguren que la nova corporació tindrà els mateixos objectius que RTVV i aprofita les seues instal·lacions. L’advocat de la CVMC ha recordat que, excepte eixa carta d’ajust, fa més de tres anys que no s’emeten continguts a causa del tancament del servei públic i assegura que el senyal ha de continuar obert per donar servei a altres televisions de proximitat. El lletrat ha insistit que la Corporació és una empresa nova, distinta de l’anterior, nega que faça servir els recursos tècnics i documentals de RTVV, i les instal·lacions només han servit per a la reunió del consell rector del CVMC prèvia autorització de la Generalitat. També assegura que inclús tindrà funcions diferents i que, de moment, no està previst que les emissions es recuperen en un breu termini. Ha assegurat que la nova corporació només tindrà un únic empleat a curt termini, que serà el director general que es trie entre les candidatures presentades. L’advocat ha qualificat de “kafkiana” la demanda i recorda que la CVMC no hauria d’estar present en la causa perquè no té res a veure amb l’aprovació de l’ERO.
Un moment de la protesta de l’expedició valenciana a Madrid.
Sens dubte, el genial autor d’El Procés tindria motius d’inspiració més que evidents en la dramàtica història recent de RTVV, on es podria situar l’acció d’alguns dels inquietants i críptics relats de Franz Kafka. De moment, el següent capítol de la història s’escriurà en breu, perquè després de cinc hores i mitja ininterrompudes de sessió, el judici ha quedat vist per a sentència. En uns dies coneixerem el desenllaç, la decisió afectarà el futur de la nova radiotelevisió i el de molts dels companys que treballàrem a RTVV entre ells Emili, Manolo, Maribel, Antonia, Carmen, Vicent, Pepa, Tole, Mario, Alejandro, Pilar, Iñaki, Albert, Álvaro, Leonor, Lluís, Rafa, Jorge, Conxa, Rafa, Loles, Amparo, Toni o Imma, alguns dels ocupants de l’autobús que iniciaren el camí de tornada a València poc després d’acabar el judici, per arribar novament de nit a una ciutat callada i mig adormida. Són algunes persones amb vides afectades per una decisió difícilment justificable que va causar el tancament per la força d’un mitjà de tots els valencians. En els temps pitjors de la crisi, molta gent es va quedar sense treball de manera dràstica en molts sectors però el cas de RTVV ha provocat, a més, un fet insòlit a Europa en una societat suposadament avançada. Els valencians estem immersos en una anomalia històrica, vivim en un territori amb llengua pròpia que no disposa d’un mitjà de comunicació públic propi que cobrisca tota la seua geografia, amb tota la pèrdua de visibilitat que el fet comporta.
La història diu molt dels pobles que l’escriuen per a bé i per a mal. Siga quina siga la denominació que li posen a la nova cadena, i evocant els pensaments d’Adso de Melk (Christian Slater) en la versió cinematogràfica de El Nom de la Rosa, molts sí que sabem i recordarem sempre com li deien a la radiotelevisió de tots els valencians.
*Fèlix Tena és extreballador de RTVV
