Javier Cid / València.
El València ha caigut estrepitosament en el partit d’anada de huitens de final de la Copa del Rei davant un Celta que s’ha passejat pel Mestalla i que, sense fer massa, s’ha vist amb un 0-3 en el minut 18 de partit. Els valencians, en caiguda lliure i sense rumb després de la dimissió de Prandelli, no han donat la cara en quasi tot el partit i han jugat sense sang, passió ni creativitat a mercè d’un Celta que ha dominat sense voler fer més sang. Un gol de Parejo de penal ha donat un mínim d’esperança a un València que s’haurà de centrar en no baixar a Segona Divisió.
El partit ha començat molt malament per al València després de l’error que, al minut 2, ha comés Enzo Pérez, ja que ha perdut el baló i el debutant Javi Jiménez s’ha llançat al terra per evitar el gol de Iago Aspas, amb tan mala sort que ha provocat un penal. Així, el davanter gallec ha posat el 0-1 al marcador.
No obstant això, el València no ha tirat la tovallola i s’ha aproximat un parell de vegades amb perill. Així, encara s’ha vist un xut potent d’Enzo Pérez des de fora de l’àrea que ha punt ha estat de ser un gran gol, i un córner en què Munir ha enviat, després d’un rebot, la pilota al travesser.
Tanmateix, una altra pèrdua de Cancelo en la banda dreta ha sigut aprofitada per Bongonda per disparar a porta amb la mala sort que el baló ha rebotat en Javi Jiménez i ha acabat fent gol. 0-2 i tot Mestalla en flames contra un València que, malgrat no estar fent un mal partit fins al moment, veia com l’eliminatòria i el partit s’escapaven.
Major ha sigut l’enuig de l’afició quan, cinc minuts després, Daniel Wass ha fet el 0-3 en un contraatac motivat per un error de marcatge de Cancelo, que ha deixat sol l’extrem danès. Mestalla ha respost realment enfadat amb crits de “Peter ves-te’n ja” en referència al màxim accionista del club, amb qui el València està vivint, pel moment, una època negra. Els crits de la grada han continuat en els minuts posteriors en un Mestalla que pareixia un funeral. “Directiva dimissió” o “Suso canalla, fora de Mestalla”, bramava l’afició.
El Celta no ha volgut fer més sang, però el València no ha creat cap oportunitat de gol, no ha arribat ni a l’àrea rival. La millor ocasió del València ha arribat amb el llançament de falta de Parejo, que ha acabat estabellant-se al travesser. El València ha sigut un joguet davant del Celta, que jugava davant un València que no generava joc i sols veia com passaven els minuts. El xiulit de l’àrbitre que significava el descans ha provocat, de nou, crits per part de la graderia als jugadors: “Eixa samarreta no la mereixeu”.
En reprendre el partit, ha entrat Carlos Soler per Enzo Pérez i els primers quinze minuts han sigut un calc de la primera part, és a dir, un Celta que ha arribat sense complicacions a l’àrea rival i un València que no ha donat mostres de millora. Tanmateix, la recuperació de Rodrigo Moreno, sempre voluntariós, l’ha posat sol davant el porter del Celta que li ha fet el penal. Parejo ha acurtat distàncies i el València ha viscut els seus millors minuts en diferents ocasions. Soler ha creat també oportunitats des de la posició de migcampista defensiu i Rodrigo i Munir han tingut certes ocasions per estrènyer el marcador.
Malgrat el bon joc del València, el Celta ha posat la cirereta a l’eliminatòria en marcar el quart gol en el minut 75, després d’un bon desmarcatge de Guidetti, que acabava d’entrar, i ha rematat una pilota que li ha passat Bongonda. Mario Suárez, central improvisat degut a les baixes de tots els centrals valencianistes, l’ha deixat totalment sol per marcar-li un gol a Jaume Domènech.
La resta del partit ha transcorregut sense pràcticament cap incidència amb dos equips que volien sentir el xiulit final. Uns per no rebre més mal i altres per saber-se ja guanyadors. La tornada serà intranscendent, ja que el València hauria de marcar un 0-5 per classificar-se. El públic ha xiulat els seus jugadors i la directiva al final de l’encontre.
Després d’aquest partit tan desastrós, l’única esperança de Mestalla era veure com juga Carlos Soler. La desimboltura del valencià al mig del camp allibera Parejo i habilita amb bona visió de joc a obrir jugades per les bandes. Així mateix, també Rafa Mir, o inclús Javi Jiménez que ha tingut un debut molt amarg, són una allau d’esperança per al València que té un futur complicat tant en Copa com en Lliga.
