Diari La Veu del País Valencià
CCOO considera ‘prioritària’ l’atenció als 400.000 dependents sense prestació
RedactaVeu / València

CCOO considera “necessari” impulsar en 2017 un ampli procés d’avaluació de la implantació del sistema que, amb el mateix grau d’acord polític i social que va donar origen a la Llei, permeta aconseguir un Pacte d’Estat des del qual es revisen aquelles qüestions que es considere necessari reforçar “per a garantir la total implantació d’aquest nou dret social”.

Aquest nou dret social va nàixer de l’Acord de Diàleg Social subscrit al desembre de 2005 per les organitzacions sindicals, empresarials i el Govern, “i va constituir el primer dret subjectiu reconegut amb caràcter estatal en el marc dels serveis socials”, posteriorment tramitat com a projecte de llei fins a aprovar-se en la Llei 39/2006, explica CCOO.

Foto: ACN.

856.000 persones amb prestació

En el seu moment, la previsió de persones a atendre mitjançant aquest nou sistema de protecció social es xifrava en vora 1,3 milions de persones, una xifra similar al nombre de persones que actualment es troben reconeguts amb un grau de dependència que els dóna dret a rebre una prestació pública. No obstant açò, de tots ells compten amb una prestació efectiva poc més de 856.000 persones i es troben en llista d’espera unes 350.000 persones (el 29% del total de persones reconegudes amb dret a prestació).

Al costat d’ells, a més, prop de 100.000 persones es troben també a l’espera de valoració de la situació de dependència, per la qual cosa la xifra total de dependents que encara no reben una prestació efectiva supera les 400.000 persones.

En opinió de Carlos Bravo, “CCOO situa el principal repte del Sistema de Dependència per a 2017 en la garantia d’atendre amb una prestació efectiva als més de 400.000 dependents que encara no reben una prestació efectiva”.

Necessitat d’un finançament addicional

Per això, aquest sindicat reclama que els instruments pressupostaris que s’habiliten per a l’exercici 2017 incrementen el finançament, tant estatal com autonòmic, per a garantir els 2.450 milions d’euros que el sindicat calcula que necessitarà l’atenció d’aquest col·lectiu.

CCOO adverteix que aquest finançament addicional “permetria completar la implantació del sistema de dependència” en els termes de protecció que actualment es troben reconeguts (66% serveis professionals, 34% prestacions econòmiques) “i portaria el total de finançament del sistema” des dels 7.500 milions d’euros que actualment es destinen fins a l’entorn dels 10.000 milions d’euros anuals (0,88% PIB).

El sindicat calcula que el cost total que comportaria la implementació del Sistema de Dependència en els termes de qualitat establits en el disseny original, se situaria entre l’1% i l’1,5% del PIB, segons la intensitat de les prestacions que finalment es regularen.

En la mateixa línia, el sindicat ha assenyalat que l’etapa de recuperació que s’ha registrat des de les eleccions autonòmiques de 2015 mostra un perfil discontinu i ha començat a desaccelerar-se, en gran manera com a conseqüència de la falta de compromís de l’Estat per a participar d’una forma més decidida en el finançament de les noves prestacions que s’estan reconeixent, i que actualment es limita al finançament del nivell mínim (que en 2016 només ha crescut en 36,7 milions d’euros respecte de l’inicialment previst).

439.000 treballadors en el sector de la dependència

CCOO valora el fet que, segons dades de l’EPA, la implantació del Sistema de Dependència haja contribuït a crear des de 2008 unes 155.000 ocupacions netes en els serveis socials associats a l’atenció a la dependència, i que ja siguen 439.000 treballadors els qui estan emprats en aquest sector (293 mil en els serveis d’assistència en establiments residencials i 200 mil en activitats de serveis socials sense allotjament).

No obstant açò, el sindicat assenyala que aquesta xifra és “encara inferior a l’ocupació que el Sistema de Dependència havia aconseguit crear fins al 2012” i la tendència de la qual es va veure interrompuda després de les retallades imposades en aquell moment. “Encara més, l’ocupació que s’ha generat des de llavors s’ha caracteritzat per ser més precària”.

Així, per exemple, en el cas dels serveis socials sense allotjament (on se situa el servei d’ajuda a domicili que ha concentrat la major part de les retallades) la taxa de treballadors a temps parcial s’ha multiplicat fins a significar entorn del 40% del total de contractes del sector. Una situació que en opinió de CCOO “és necessari revertir, no solament per la precarietat que implica per a les treballadores i treballadors del sector, sinó perquè en realitat suposa una protecció social de pitjor qualitat per als dependents”.

Per aquesta raó, CCOO reclama la restitució de les intensitats d’atenció previstes inicialment per al servei d’ajuda a domicili que en 2012 es van veure reduïdes entre un -20% i un -60%, segons els graus.

Finalment, Carlos Bravo fa una crida a la necessitat que 2017 siga l’any en què s’aborde un “procés ampli i participat d’avaluació de la implantació de la Llei” que ajude a la renovació del nivell de compromís i consens polític i social que va donar origen a la normativa d’aquest nou dret social.

Comparteix

Icona de pantalla completa