Universitats valencianes no poden pagar als treballadors pel deute del Consell

Les entitats educatives han pres la decisió perquè, si solament reben la subvenció ordinària d’enguany, “no podran fer front a tots els seus pagaments”, entre els quals hi ha les nòmines dels treballadors. De fet, les tres universitats més grans –la Universitat de València (UV), la Politècnica de València (UPV) i la Universitat d’Alacant (UA), creuen que no “arribaran” a poder pagar la paga extra del pròxim mes de juny.

Així ho han explicat el rector eixint de la UPV, Juan Julià, i el seu nou màxim responsable electe, Francisco Mora, en la roda de premsa que han oferit per a fer balanç de les eleccions a rector en la Politècnica, que es van celebrar el passat 8 de maig.

Al fil d’una pregunta sobre la difícil situació econòmica que estan travessant les entitats d’educació superior, Mora i Julià han assenyalat que els servieis jurídics de les universitats estan treballant ja amb la presentació de recursos per a exigir als tribunals “les quantitats degudes pel Govern valencià que han vençut i no han estat liquidades”.

Es tracta, en concret, del deute dels anys 2012 i 2011 i “una petita partida” pendent del 2010. En el cas de la Politècnica, el total puja a poc més de 260 milions d’euros.

Juan Julià ha justificat el començament dels contenciosos per “el compliment per part del Consell exclusivament de la subvenció ordinària corresponent a enguany. Si no s’atén com a mínim part del deute de 2012, 2011 i 2010, serà impossible el compliment de tots els pagaments de la universitat, entre els quals hi ha les nòmines dels treballadors”.

Després de preguntar-li per quan es trobarien les universitats en aquesta tessitura, el rector eixint ha fet notar que, en el cas d’aquestes tres, “en el moment en què calga pagar més que la nòmina”, és a dir, amb ocasió de la paga extra del mes de juny.

Per aquesta raó, els responsable universitaris volen aconseguir de l’executiu autonòmic “un calendari de pagaments en el qual hi haja un compromís d’atendre el deute històric que permeta cobrir totes les despeses salarials”.