“S’hi està produint una degradació del serveis oferits pels ajuntaments del País Valencià”. En aquestes paraules s’ha expressat el coordinador general del sector d’Administració local de FSC CCOO PV, Julio Conesa, en ser preguntat per aquest diari per si considera que les administracions locals estan cada vegada més lluny de ser les institucions més pròximes als ciutadans després de la publicació, per part d’aquest sindicat, d’un estudi que evidencia que els ajuntaments del País Valencià han perdut una mitjana de 1.000 llocs de treball a l’any des del 2008 i fins el 2016 per efecte de la crisi econòmica.
“Si baixa l’ocupació pública en els ajuntaments, si no hi ha ofertes, si es mantenen les imposicions i controls des de la Delegació de Govern i des del Ministeri –d’Hisenda− de Montoro, en efecte, s’està produint una degradació del serveis per part dels ajuntaments”, ja que “es continuen donant, però amb molta precarietat i, per tant, no es garanteix el dret de la ciutadania a rebre uns serveis com correspon”, afirma Conesa per a, tot seguit, apuntar que “en eixe sentit sí, els ajuntaments no estan sent l’administració pròxima al ciutadà que es pretén aconseguir”.
Segons ha explicat aquest portaveu sindical a La Veu, des del començament de la crisi “s’han perdut milers de places publiques i davant això els ajuntaments, els alcaldes, s’han de buscar la vida, per dir-ho així, mentre que la Delegació del Govern i Montoro mantenen les seues espasses en alt per tal que no es contracte més enllà del previst”. Així són les coses, afirma, “cap alcalde de cap municipi valencià pot seguir oferint els serveis amb la qualitat que cal”.
Davant això, Julio Conesa recorda que recentment les Corts aprovaren una iniciativa −presentada per Compromís− per a exigir que en els pròxims pressupostos els ajuntaments puguen fer les contractacions necessàries per tal d’oferir un serveis dignes i de qualitat. “Si els ajuntaments contracten, no estan balafiant els diners. Són les institucions amb les arques més netes enfront de l’Estat, que és qui presenta els comptes més obscurs. Per tant, no hi ha raó perquè Montoro continue mantenint una taxa de reposició –d’ocupació pública local− que ofega els ajuntaments”, assegura el portaveu sindical.
I és que els efectes de la crisi econòmica s’han fet sentir de forma molt acusada en l’ocupació pública de les administracions locals del conjunt del País Valencià. Descontrol, precarietat i reducció de serveis a la ciutadania per les conseqüents limitacions a l’ocupació pública són algunes de les conseqüències posades de manifest pel sindicat CCOO PV i que s’han fent sentir entre els ajuntaments valencians per efecte de la crisi durant el període 2008-2016.
Davant això, el sindicat defensa que la Generalitat Valenciana i els ajuntaments han d’exigir al Govern espanyol l’eliminació de la taxa de reposició i un canvi en la legislació “que permeta cobrir vacants i garantir uns serveis de qualitat”.
Reducció de 1.000 llocs de treball cada any en els ajuntaments des del 2008
CCOO denuncia que des del començament oficial de la crisi econòmica, “un dels elements directament afectats ha sigut l’ocupació pública, que al País Valencià ha arribat a suposar una reducció de 1.000 ocupacions de mitjana per any”. Així les coses, la remunicipalització de serveis, l’ampliació dels retallats, l’adaptació per a atendre noves realitats, demandes socials o requeriments de control i transparència “són impossibles si el marc normatiu bàsic segueix asfixiant l’Administració local”, segons el portaveu del sector d’Administració local de FSC CCOO PV.
Les conseqüències de la crisi econòmica, segons subratlla el sindicat, han sigut “nefastes” en les administracions locals del PV pel que fa a les restriccions polítiques en l’ocupació i, en concret, en l’ocupació pública de caràcter permanent −personal laboral indefinit o funcionaris de carrera−.
Evolució de l’ocupació pública als ajuntaments de les tres demarcacions del PV. Font: FSC CCOO PV.
De fet, l’anàlisi de les dades brutes d’oferta pública d’ocupació local (BOP, DOCV, BOE) entre els anys 2008 i 2016 permet aconseguir algunes conclusions al voltant d’aquesta qüestió. Així, fins a 2009 es manté un impuls inercial de l’ocupació pública oferida, però a partir d’aquest moment el descens és sistemàtic i cau “de forma brutal” l’oferta d’ocupació fins a arribar a una reducció del 90,3% en 2016.
La caiguda de 2010 coincideix amb la reducció, en el marc de la llei dels PGE (Llei 26/2009, de 23 de desembre, de PGE per a l’any 2010), de la taxa de reposició d’efectius i amb una restricció de fins al 15% de la incorporació de personal que s’ha mantingut i, fins i tot, endurit fins a l’actualitat, segons l’estudi del sindicat.
Dins d’aquesta política de restriccions destaca l’ínfim percentatge de persones amb discapacitat que han pogut accedir a l’ocupació pública. I això que l’article 59 EBEP indica que “en les ofertes d’ocupació pública es reservarà un contingent no inferior al 7% de les vacants per a ser cobertes entre persones amb discapacitat”. De les 3.859 places de l’oferta pública acumulada en el període de referència, solament 85 (el 2,2%) s’han reservat al torn restringit de persones amb discapacitat. A més, des de 2010 solament 13 places han sigut reservades a aquest col·lectiu i en els últims tres anys, cap.
L’Administració local no té capacitat legislativa i la seua autonomia −encara que predicada constitucionalment− és realment menor que la de la resta de nivells administratius bàsics. Açò es tradueix, en la pràctica, sempre segons FE CCOO PV, en el fet que els controls coercitius que pateix −per la supervisió de la Delegació del Govern− incideixen més en les restriccions normatives en l’ocupació pública que en la resta d’administracions territorials.
Caiguda “dràstica” sense reposició
En definitiva, el nivell d’ocupació pública estable en l’Administració local cau dràsticament sense reposar suficientment els efectius necessaris per a garantir la prestació dels serveis mitjançant ocupació de qualitat i amb independència i professionalitat acreditada a través de procediments de pública concurrència i mecanismes selectius adequats.
En els últims tres anys no ha variat la tendència i a l’augment de precarietat, la privatització de serveis o la reducció d’aquests per la disminució de l’ocupació pública cal afegir-los també la dificultat d’implementar noves (o diferents) polítiques públiques com a conseqüència dels canvis d’equips de govern després de les últimes eleccions locals.
Cada vegada més lluny d’una administració de proximitat
Per últim, els problemes d’envelliment de plantilles, falta de relleu (ordenat i amb transmissió de coneixement i experiència), incompliment de terminis o de prestació de serveis “cada vegada fan més incompatible la prèdica de la proximitat de l’Administració local al ciutadà i de l’eficàcia i eficiència”, segons denuncia FSC CCOO PV.
