Segons el relat mediàtic majoritari, els EUA han viscut una campanya electoral electritzant, tensa i polaritzada que ha obligat els seus ciutadans a anar a votar en massa, ni que fóra en contra del candidat que detestaven. Finalment, i contra pronòstic, Donald Trump ha obtingut una victòria “clara, contundent i inapel·lable”, per dir-ho amb les paraules de La Vanguardia.
Aquest relat és repetit per tots els corresponsals internacionals i per moltes dades, com ara les llargues cues per a poder votar, les audiències de les televisions o de les cerques a Google o les protestes massives que han esclatat una vegada sabut el resultat.
Però, en canvi, hi ha altres dades que fan dubtar d’aquesta victòria contundent i de si l’extrema polarització és viscuda per una majoria de nord-americans. Farem una llista com a contrapunt crític al relat habitual.
1. Victòria de Hillary Cinton en vot popular. La candidata demòcrata ha obtingut 59,926,386 sufragis contra els 59,698,506 de Trump. És potser la dada més òbvia però sembla que irrellevant per a la majoria d’analistes. Naturalment, això no li treu legitimitat democràtica al nou president i, a més, el sistema electoral dels EUA no és l’únic que genera aquesta contradicció –a Catalunya, Pasqual Maragall va guanyar en vots a Artur Mas, qui en canvi va aconseguir més diputats. De totes maneres, sí que és dels pocs sistemes presidencials del món on això pot passar i no estaria de més recordar-ho a l’hora d’analitzar els resultats.
2. Augment de l’abstenció. Els EUA són un país amb una abstenció tradicionalment alta. Un dels motius que es donen per explicar-ho és que cal registrar-se. Amb tot, es pot esperar amb el grau de polarització tan gran. Als comicis del 27 de setembre a Catalunya, la participació va pujar més de set punts respecte als immediatament anteriors –que ja havien suposat un record– i 15 punts respecte als del 2010.
Dimarts, als EUA, en canvi, van votar quatre milions de persones menys que les eleccions precedents i sis menys que les del 2008 quan va guanyar Obama per primer cop amb un suport històric. Les previsions de superar aquella xifra no només no s’han complert sinó que la baixada ha estat considerable tot i l’augment de població. De fet, Trump ha perdut 1,2 milions de vots respecte Romney i Clinton 6,5 milions en relació a Obama.
3. Increment de vot als partits minoritaris. Tot i tenir un sistema electoral bipartidista hi ha altres candidats a la presidència, encara que habitualment no sumen, conjuntament amb els vots en blanc, més d’un tres o quatre per cent del total. El 2012, la suma d’Obama i Romney va ser del 98,3%. El 2008, Obama i Mc Cain van sumar 98,6%. I, encara, el 2004 Bush i Kerry van endur-se el 99%. La suma de Trump i Clinton, enguany, és del 95,2%. Una tendència just al contrari d’allò que s’esperaria en una elecció polaritzada.7
