La Unió de Llauradors reclama a la gran distribució que “especifique clarament l’origen dels cítrics importats” en els seus establiments i recomana que “demostre el seu compromís amb la producció local i amb els consumidors aclarint, a més, que la prescriptiva inspecció fitosanitària s’ha realitzat amb totes les garanties en ports espanyols”.
Tal informació, segons explica La Unió, “ aportaria valor afegit per als consumidors, tant a les cadenes com als operadors que acreditaren la seguretat fitosanitària dels seus enviaments, la qual cosa serviria també per a donar resposta a la decisió formal de la Citrus Growers Association of Southern Africa (CGA) – l’agrupació que integra productors i exportadors sud-africans– de qüestionar els mètodes de la inspecció fitosanitària espanyola (MAGRAMA) i de desviar, per aquest motiu, les seues exportacions cap a Espanya a ports amb controls que se saben més laxos, com els de Setúbal (Portugal) o Rotterdam (Holanda)”.
Efectivament, i segons ha comprovat documentalment La Unió, al març del 2015, la CGA va decidir unilateralment “suspendre” els carregaments expedits cap als ports espanyols. La mesura es va basar en el fet que el patogen de quarantena conegut com a ‘taca negra’ era una “malaltia cosmètica” que, segons el seu panell d’experts, “no pot ser transmesa a través dels fruits” ni adaptar-se al clima mediterrani.
Per aquests motius, en una trobada assembleària realitzada en Limpopo (Sud-àfrica), es va decidir evitar les inspeccions realitzades pel Ministeri d’Agricultura espanyol en els recintes portuaris i qüestionar obertament els “mètodes” i la “qualificació” dels seus inspectors oficials. Estratègia que, com ho demostren les escassament 96 tones importades per l’Estat espanyol en el que portem d’any, s’ha mantingut en la pràctica el 2016 i que amenaça amb consolidar-se en pròximes campanyes.
No obstant açò, “la realitat és molt més tossuda i, fins i tot en dues ocasions, sengles informes de la European Food Safety Authority (EFSA), emesos en primera instància el 2014 i, més recentment, el 2016 –per al qual es van consultar experts de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA)–, han acreditat que “sí que existeix un risc real i viable que tal malaltia, que danya els fruits més enllà del “cosmètic” fins a fer impossible la seua comercialització, siga transmesa a través de les seues taronges o mandarines i puga aclimatar-se a zones productores com la valenciana.
És més, en l’informe d’una inspecció de la Comissió Europea realitzada a Sud-àfrica al febrer de 2015 es va negar que els controls aplicats en origen siguen prou consistents com per a garantir que els cítrics exportats a la UE estiguen lliures de citricarpa Phyllosticta (taca negra) i altres organismes nocius d’interès, entre ells Thaumatotibia leucotreta.
Una amenaça “real”
El fort creixement del valor econòmic i el volum de les importacions de cítrics de tercers països cap a la Unió Europea durant els últims anys “requereix, doncs, d’una informació clara i detallada per al consumidor”, segons La Unió, ja que “l’amenaça és real: durant el 2015 es van detectar en la Unió Europea 45 enviaments de cítrics procedents de Sud-àfrica amb presència d’agents nocius i, com ho demostra el gràfic adjunt, basat en dades oficials de Europhyt, durant els últims onze anys, Sud-àfrica ha liderat els rebutjos en ports europeus per motius fitosanitaris en sis ocasions i, quan no ho ha fet, ha sigut el segon país tercer amb majors intercepcions.
En aquest sentit, cal assenyalar que Sud-àfrica defuig del fet que els seus enviaments a la UE entren per ports espanyols des que al novembre del 2013 la CE va decidir tancar, temporalment i de forma testimonial, (ja havia acabat quasi la seua campanya) la importació dels seus cítrics. Els ports d’Holanda i Regne Unit acaparen ja, de fet, el 75% de les importacions de cítrics de tercers països a Europa i, fins i tot, Portugal comença a entrar amb força en la classificació de ports receptors d’agres.
“Cerquen, doncs, aquells ports on els controls siguen molt més laxos i la pressió inspectora siga menor”. La Unió sol·licita a les cadenes de supermercats i hipermercats que aclarisquen, “de forma inequívoca”, en l’etiquetatge la procedència i reclama que, a més, s’especifique per on s’ha realitzat la inspecció obligatòria.
Entre les qüestions que aquesta organització ha reclamat sobre l’acord comercial de la UE amb Sud-àfrica es troba, precisament, la de potenciar els ports espanyols per a realitzar activitats d’inspecció de cítrics. “Si Argentina o Uruguai introdueixen els seus cítrics pels ports espanyols, no s’entén que Sud-àfrica els desvie per uns altres, llevat que la vigilància i inspecció no es prenga amb el mateix interès”, assenyala.
