Aquest dimarts va produir-se un intent de fuga d’unes 70 persones recloses al Centre d’Internament d’Emigrants (CIE) de Barcelona que va acabar en un conat de motí. Els fets arriben en un moment de molta tensió al voltant d’aquestes instal·lacions –cada cop més qüestionades. Si durant la primera edició de l’Anuari Mèdia.cat va considerar-se que la realitat dels CIE era un «tema silenciat», ara els problemes són uns altres.
El principal biaix a l’hora de cobrir aquestes notícies és l’elecció de les fonts. La majoria de mitjans i periodistes acostuma a optar per la tasca fàcil de preguntar les fonts oficials, principalment la policia espanyola –encarregada de la gestió dels CIE- o la direcció del centre, que òbviament ofereixen el seu punt de vista d’acord amb els seus interessos. L’actual discurs crític amb aquestes instal·lacions de l’Ajuntament de Barcelona –una font oficial també- ha implicat un increment de l’arribada d’altres opinions als mitjans.
Amb tot, la dinàmica de buscar fonts alternatives continua sent minoritària i, en poquíssims casos, aquestes són els mateixos interns implicats, predominant les ONG i grups solidaris. Si bé resulta obvi que l’accés als emigrants presos no resulta fàcil, tampoc és impossible, com demostra l’article publicat per la Directa. La crònica resultant d’una opció o l’altra són diametralment diferents.
En la cobertura dels esdeveniments d’ahir destaca el teletip de l’agència EFE, basat únicament en les fonts policials i que és el que han utilitzat diaris com El Punt Avui, a més de la majoria de fora de Catalunya. El Periódico i El País, si bé han cobert la història amb corresponsals propis –i els articles resultants ofereixen força context- també han optat per informar-se de forma pràcticament exclusiva de les fonts oficials, sigui la policia o l’Ajuntament.
El contrast l’ofereix l’agència ACN, el teletip de la qual inclou l’opinió de diversos activistes de la plataforma Tanquem els CIE i que dóna una visió molt més àmplia i complexa dels fets. Com que diferents mitjans com l’Ara, Vilaweb o Nació Digital han optat totalment o parcial per aquesta via d’informació, per aquesta vegada hi ha una versió oposada a l’oficial que ha tingut força ressò. També el portal de la CCMA ha recollit de passada la veu d’aquesta plataforma. El contrapunt l’ofereix La Vanguardia, ja que si bé publica el teletip d’ACN, ho fa mutilat, de forma que el diari ha decidit oferir només la versió policial tot i tenir l’opció de donar les dues.
Finalment, com ja s’ha dit, la Directa –que no ofereix la versió policial- ha publicat la versió explicada per un intern via telefònica. Si bé cal recordar que aquesta també és una part interessada, les diferències del que va passar entre un relat i l’altre són significatives. Unes diferències a tenir en compte a l’hora de narrar «els fets» als lectors.
