Diari La Veu del País Valencià
El president de les Corts reivindica la figura del pintor Pinazo en el centenari de la seua mort
F. Javier Argente / València

Ahir, 18 d’octubre, es complien cent anys de la mort, a Godella, del pintor Ignacio Pinazo Camarlench. Aquesta efemèride va ser recordada amb un acte al Museu de Belles Arts de València, a la sala on s’exposa part de l’obra de l’insigne pintor valencià. L’acte va estar presidit pel president de les Corts, Enric Morera. També es va comptar amb la presència, entre d’altres, del director del Museu −i descendent de Pinazo−, José Ignacio Casar, i del comissari de la mostra, Javier Pérez Rojas.

La mostra, com s’ha publicat a La Veu els darrers dies, forma part d’un conjunt d’exposicions que omplin quasi tots els museus valencians per la commemoració de l’any Pinazo i està impulsada per les institucions valencianes per tal de reconèixer la figura del pintor de Godella.

Com deia a la presentació de l’acte Enric Morera, “és una gran satisfacció per al president de les Corts que aquesta institució haja estat promotora d’aquesta celebració del centenari del pintor Pinazo”. Poc després, va recordar la vàlua de Pinazo i el poc reconeixement públic que fins ara li s’havia donat. Aquesta commemoració, segons el president de les Corts, “ha de ser un punt d’inici per recuperar tot allò que hem de valorar. Quan els valencians ens unim som un poble molt gran.”

Foto: GVA.

De la mateixa manera, Enric Morera va avançar que en dates no massa llunyanes altres valencians il·lustres seran rescatats de l’oblit per part de les institucions i va posar com a exemple els noms del novel·lista valencià Vicent Blasco Ibáñez o l’escriptor alacantí José Martínez Ruiz “Azorín”

L’acte es va celebrar davant de la peça clau d’aquesta exposició: l’obra titulada Últims moments del rei Jaume I el Conqueridor en l’acte d’entregar la seua espasa al seu fill Pere I, un quadre de temàtica històrica amb molta història darrere, com recordava el comissari de la mostra, Javier Pérez Rojas.

El 1876, Pinazo va marxar a Roma per gaudir d’una beca o pensió atorgada per la Diputació de València. Amb aquestes beques, la institució valenciana pretenia que joves artistes amb una carrera prometedora es formaren a Roma en un ambient acadèmic i artístic ben intens. A la tornada, els pensionats, nom amb el qual es coneixia aquests pintors que estudiaven la ciutat eterna, devien entregar una obra de caire històric per a la institució que els havia ajudat en la seua formació.
Foto: La Veu del País Valencià.

Com va dir ahir Javier Pérez Rojas, “Pinazo no era un pintor de quadres històrics, però en la dècada de 1880 és quasi obligatori fer pintura d’història”. A més, va fer referència als successius retards que va patir l’entrega d’aquesta obra per part de Pinazo a la Diputació. La presentació d’aquest treball de final de beca es va dilatar fins al 1881, ja que el pintor estava treballant al mateix temps en dos quadres idèntics, però de diferents dimensions: un de més menut amb el qual podria complir amb la Diputació i un altre de major mida que va presentar a l’Exposició Nacional de Belles Arts de 1881 i que va ser recompensat amb una medalla de segona classe

La commemoració del centenari de la mort de Pinazo va cloure amb la lectura, per part de dos rebesnéts de Pinazo, d’una selecció de textos relacionats amb el geni de Godella.

Comparteix

Icona de pantalla completa