Leo Part / València.
Matí del dia 19 d’octubre de 1982. Madrid. Institut Nacional de Meteorologia. El cap del Servei d’Aplicacions, Recursos i Medi ambient, Jaime Miró, rep el butlletí meteorològic elaborat pel servei de Predicció. Quan llig el part, vàlid des de les huit hores del dia 19 fins a les huit hores de l’endemà, es deté en la predicció per a la costa mediterrània: “Llevant, molt nuvolós, amb alguns ruixats i riscos de tempesta”.
Miró dóna una ullada als mapes reduïts que acompanyen el part. Adverteix que reflecteixen certa semblança amb una situació similar en la qual, anys abans, concretament en 1973, s’havien causat importants inundacions a Almeria per pluges molt intenses.
D’acord amb el que reflecteixen els mapes, la possible amenaça d’aiguat es cerneix sobre una àmplia franja del litoral de la península, tal com va succeir 9 anys arrere. No obstant això, en el part meteorològic – res es reflecteix sobre aquesta alarmant i perillosa situació. El funcionari s’adona que les previsions són massa generals i poc vàlides per a un usuari específic com puga ser una entitat hidrològica. Pren consciència que la previsió emesa no s’ajusta al fenomen que amenaçadorament s’està formant en les capes altes de l’atmosfera, conegut com a “gota freda” sobre el qual sap molt atès que ell mateix ha publicat estudis científics sobre aquest tema.
Acorden que es corregisca el butlletí, però aquest ja ha sigut difós. Per aquesta raó, coincideixen a advertir a la Comissaria Central d’Aigües que les pluges poden ser més intenses del que reflecteix el part emès i a informar que “podran produir-se pluges intenses localitzades en algun punt d’una extensa zona compresa entre la desembocadura del riu Ebre i el cap de Gata -costa de Almeria-” a fi que aquestes autoritats prenguen les degudes mesures si ho consideren oportú.
El cap del Negociat de Predicció Hidrològica del Servei de Meteorologia Aplicada a la Hidrologia, de l’INM, Carlos Almarza, és l’encarregat de telefonar a la Comissaria Central d’Aigües. En la conversa amb Ignacio Jove, informa que el butlletí emès al matí és “erroni” i transmet la “inquietud” i “preocupació” que es té en el seu servei després d’haver diagnosticat una situació “delicada” per a la franja litoral, especialment per a la demarcació d’Alacant. Al·ludeix a situacions anàlogues que provoquen pluges “fortes i intenses”. Jove ordena que s’avise, com ja s’havia fet en altres ocasions, els comissaris d’Aigües del Xúquer, Ebre i Segura.
El comissari es limita a, en col·laboració amb el personal del Ministeri, comunicar aqueixa mateixa vesprada amb algunes estacions d’aforaments i pluviomètriques, on se l’informa que no s’estan registrant precipitacions. Aproximadament a les 20 hores del dia 19, el comissari abandona la Comissaria d’Aigües del Xúquer. Abans de fer-ho ordena que se l’avise telefònicament al seu domicili si es produeix alguna novetat.
No serà fins a l’endemà, el fatídic 20 d’octubre, quan el Comissari d’Aigües del Xúquer, en incorporar-se al seu treball, reba l’avís, per la central elèctrica de Juan Urrutia situada en la capçalera de la presa de Tous, que està passant un cabal de 600 metres cúbics per segon i que el nivell de les aigües –amb més 75 milions de metres cúbics emmagatzemats– aboca més de 3 metres per damunt del sobreeixidor de superfície…
La presa de Tous està formada per un dic d’escullera en el qual “és fonamental evitar qualsevol risc d’abocament sobre la seua coronació” (art 55. 1 Instrucció)”. Encara que les comportes centrals de la presa centrals estan dotades d’un mecanisme automàtic d’obertura –gràcies a una boia flotador que fa que s’accione quan el nivell supera un determinat llindar– com que no hi ha energia elèctrica, aquest no s’ha accionat…
Sense energia elèctrica en la presa, l’única font alternativa capaç d’obrir les comportes és un únic grup electrogen –dels tres que hauria d’haver a la presa– perillosament situat sobre una passarel·la que comença a inundar-se. És el principi de la fi de la presa de Tous i de la catàstrofe que assolaria la comarca de la Ribera.
