Sixto Ferrero / València.
Aquesta matinada ha mort als 90 anys l’italià i premi Nobel de Literatura Dario Fo. L’oracle, aquell consultori ancestral tan vinculat al món grecollatí ha volgut que el mateix dia en què moria el sàtir italià, es concedira tan merescudament el Nobel de Literatura a un altre lluitador de la paraula, com és el nord-americà Bob Dylan.
Dario Fo visità el País Valencià en la dècada dels 90 i la seua empremta ens ha quedat més enllà de la traducció dels seus llibres, les seues obres tan escèniques com pictòriques. “Per al País Valencià, Dario Fo té molta importància”, explica l’actor i director d’Alcoi Pep Cortés qui el va conèixer personalment. Fo, “em va dirigir en Isabel, tres caravel·les i un embolicador, però posteriorment vaig dirigir i actuar en altres obres d’ell”, recorda. Cortés sintetitza la basta obra de l’italià, apuntant que “aconseguia transmetre continguts i, alhora ser populars al mateix temps”, tot això, posa l’èmfasi en obres com la Mort accidental d’un anarquista, Ací no paga ni Déu, el Mistero Buffo, “són obres on Fo es capbussa en la història, investigant el segle XII, XIII… a Itàlia, que li valgueren el Nobel de Literatura”. Tot aquest corpus d’obres “foren importants perquè obriren els ulls”.
“Per a mi fou un referent vist des del País Valencià, per aconseguir que les seues obres foren acceptades per una gran majoria de públic” recorda el veterà dramaturg, qui defineix Fo com “un home d’esquerres i antifeixista, que concebia el teatre com una eina per fer pensar la gent”. Pensant en aquells anys 90, quan es feren aquelles obres, foren, “sens dubte obres d’èxit i ben valorades pel públic”, perquè, conclou Cortés, al remat, “són obres on el públic riu mentre està rebent un missatge”.
Pep Cortés. Foto: Aramultimèdia.
En aquells teatres de comarca que començaren a representar Fo, hi havia un “maxaca” que avui és un actor recognoscible arreu del territori. “Dario Fo és més important que el Papa, un home fonamental i no només dins la història del teatre. El meu local està ple de cartells d’ell”, diu Xavi Castillo qui ens revela el seu vincle amb l’autor d’El diable amb mamelles (Il diavolo con lezinne) o El zen o l’art de follar (Lo zen o l’arte di scopare). “Quan comencí a Alcoi, els espectacles que m’animaren a clavar-me en el món del teatre foren textos d’ell”, de fet, recorda “hi ha un espectacle on treballava de ‘maxaca’, de muntador de llums, fent de tot, amb direcció de Pep Cortes férem Ací no paga ni Déu (Non si paga, non si paga!), allò fou fonamental per a entendre que el teatre podria ser una cosa social i divertida”, diu Castillo, qui exclama: “Ara, jo em dedique a això”, perquè “amb una certa edat vaig tindre la sort de veure els Joglars, Pepe Rubianes, Dario Fo, Colombaioni, i ho entenguí, que es podien parlar de temes socials i polítics i que la gent se’n riguera molt. El meu teatre ve d’ací, del Tricicle del principi, Dario Fo, Boadella, etc.”
Xavi Castillo (PotdePlom) al seu estudi. foto: laveupv.
“Recorde -segueix Castillo- que Qui val un miraclet amb Pep Cortés i Raül Torrent d’Universal còmics, per a mi era una meravella, era una adaptació del Mistero buffo de Dario Fo, tot això són obres que inclús hem treballat amb les nostres alumnes”. No obstant això, té un record especial, per aquell espectacle del 1992, una producció de Teatres de la Generalitat: Isabel, tres caravel·les i un embolicador, al Teatre Rialto, i dirigit per Dario Fo, “on participí com a actor secundari i que després es dugué a Barcelona i Salamanca. En versió original, Dario Fo era Cristòforl Colom, i ací, Pep Cortés, explica Xavi Castillo qui recorda com “el seu ajudant el dirigí, i ell vingué uns dies i ens donà indicacions”. Dario Fo té una forta influència dins de Pot de Plom, “ell era un estudiós del medievalisme, il·lustrador, etc., i en la història de la companyia nostra hem tingut vessant medieval: Rondalles, Històries i reis de bufons, tot això té a veure amb el que feia Fo, però també en la forma de tractar els temes bíblics,… sobre això d’alguna manera som alumnes. Fo són paraules majors”.
“Era un home que estava al dia i si tocava criticar Berlusconi ho feia i si tocava el Papa ho feia, estava per damunt de les censures”. Un món creatiu que “a un xaval de 18 anys li flipa, i a més vaig tindre la sort que a Alcoi hi havia gent que compartia eixa manera de veure el teatre”, com l’esmentat “Pep Cortés i Juli Cantó” a qui Castillo qualifica com “els meus mestres de tot una època, sobre els quals després vaig fer el meu propi llenguatge”.
Portada de la 28a edició d’Ací no paga ni Déu, Dario Fo. Traducció d’Empar Claramunt i Josep Ballester. Bromera.
La vessant literària del llombard ha estat publicada per Bromera: Ací no paga ni Déu, Misteri Buffo, País de Faula, Lucrècia Borja la filla del Papa i un Rei boig a Dinamarca formen part del catàleg de l’editorial de la Ribera. “Fo és un autor que ens ha donat moltes satisfaccions” reconeix Gonçal López-Pampló.
“Ací no paga ni Déu, tingué una acollida excel·lent” diu el director literari del grup Bromera, l’obra ha estat reeditada 28 vegades, i forma part de l’imaginari escènic, “ha estat interpretada de manera reiterada en teatres” afegeix López-Pampló i “és sense dubte un dels llibre més importants de la nostra col·lecció Bromera Teatre, ací es veu la força de Fo com a dramaturg, com a persona que concep l’escena teatral a través d’una obra de gran capacitat de comunicació, a més és molt divertida, i ideal per a representar-se en contextos educatius”.
Les altres obres, “han estat publicades en l’Eclèctica, en narrativa, on Fo representen l’interès per la seua pròpia trajectòria personal i personatges històrics”, però potser la principal vàlua es troba en el fet que “en aquests llibres s’observen altres interessos, com la pintura, realitzada per ell. Fo es mostra com un home polifacètic, una mena d’artista total”, sobre el qual, “no gosaria dir com un home del renaixement, però en eixe camí s’hi trobava”.
Bromera ha publicat cinc obres del recentment traspassat premi Nobel de Literatura, però, López-Pampló ens revelava en primícia que “d’ací a un temps que no està encara determinat publicarem una obra pòstuma, una novel·la, el títol de la qual no està tancat”. La sisena publicació de Fo que ampliarà el catàleg de Bromera serà “Razza di zingaro, que podria traduir-se com D’ètnia gitana, és una història interessantíssima d’un boxejador que s’ha publicat en italià, però és inèdit en català i castellà”, afirma el director literari de Bromera a aquest diari.
