Fabio Biondi dirigeix la soprano Roberta Invernizzi i la contralt Sonia Prina en el Gloria i Himeneu de Vivaldi, dins del concert que ofereix l’Orquestra de les Arts aquest dijous, 6 d’octubre, a l’Auditori del Palau de les Arts, on per primera vegada rep dos de les grans dives del barroc, que canten també en la segona part de la vetllada una altra obra de Vivaldi, la seua cèlebre Gloria RV 589, juntament amb la mezzosoprano del Centre Plácido Domingo Nozomi Kato i el Cor de la Generalitat Valenciana.
El concert s’emmarca dins de la II Pretemporada amb preus populars de les Arts, amb localitats entre 10 i 20 euros.
L’obra de Vivaldi està fortament lligada a la trajectòria de Fabio Biondi des que revolucionara en 1990 el mercat i la crítica amb la seua edició de Les quatre estacions. L’àmplia discografia del director musical de les Arts sobre el repertori d’‘Il prete rosso’ ha rebut l’aplaudiment de la premsa especialitzada, i li han valgut guardons com el ‘Premi Cini’ de Venècia, ‘Choc de la Musique’, cinc ‘Diapasons d’Or’, ‘Diapason d’Or de l’Année’, el ‘Prix du Disque’ de Telerama a França, el Premi de la RTL alemanya, a més de l’òpera Bajazet, fou nominada en 2006 per als Premis Grammy nord-americans.
La soprano Roberta Invernizzi és una de les grans veus del repertori barroc i clàssic, mentre que per la seua banda, Sonia Prina està considerada com una de les millors contralts de la seua generació.
L’obra: Gloria i Himeneu
Gloria i Himeneu és un encàrrec a Vivaldi de l’ambaixador francès a Venècia, Jacques-Vincent Languet, comte de Gergy, amb motiu dels esposalles de Luis XV amb la princesa polonesa Maria Leszcynska. L’obra es va interpretar en una festa organitzada en els jardins de l’ambaixada el 12 de setembre de 1725.
Els seus dos personatges al·legòrics representen el déu del matrimoni, Himeneu, i la Glòria, que encarna per a l’ocasió a la casa real francesa. S’ha de destacar que Antonio Vivaldi no estableix entre aquests personatges una acció, sinó que cerca per a ells l’única fi d’entonar una lloa als jovençans, en la que sembla, potser, que ambdues figures, dotades de veu de soprano i contralt, competeixen per l’exaltació del radiant futur de la monarquia francesa, representada pels dos nuvis reals, en una successió de recitatius curts i animats i àmplies expansions líriques d’una bellesa recognosciblement vivaldiana.
