Durant un temps, la ciutat de València va produir la revista de major tiratge de l’Estat espanyol i també la més polèmica i jocosa. El seu propietari, Vicente Miguel Carceller, era, a més, l’editor més important del país, però el destí de tots dos es va interrompre sobtadament i fatalment per compartir compromís antifeixista: la publicació va haver de deixar d’editar-se i Carceller va ser afusellat.
La primera exposició que es realitza sobre aquesta publicació, que va veure la llum entre finals del segle XIX i la fi de la II República, s’inaugura aquest dimecres dia 5 a La Nau, a les 19 hores. La mostra podrà visitar-se fins al pròxim 15 de gener a la Sala Estudi General del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València de dimarts a dissabte, de 10 a 14 i de 16 a 20 hores, i diumenge i festius, de 10 a 14 hores.
L’exposició recupera una extensa documentació que no s’ha mostrat públicament. Portades i números complets de La Traca, exemplars tots de gran valor que es van poder salvar, ja que en la gran majoria van ser destruïts durant el règim franquista.
El vicerector de Cultura i Igualtat, Antonio Ariño, ha subratllat, durant la presentació de l’exposició en roda de premsa, el caràcter popular d’aquesta publicació satírica i com, a través d’aquesta mostra única, la Universitat de València ret homenatge no només a La Traca, sinó també al conjunt de la cultura popular satírica valenciana. Així mateix, ha destacat el missatge homogeni de La Traca que arribava a tota la societat, a diferència d’Internet, que propicia una forma diferent de circular la informació.
Ariño ha estat acompanyat pels comissaris de la mostra, els professors Antonio Laguna i Francesc-Andreu Martínez, per als quals aquesta exposició no només reconstrueix la història del setmanari i del seu editor, sinó també la d’una cultura popular alternativa que va quallar en la València dels anys 30 del segle XX a través de La Traca. Aquell setmanari, que s’escrivia en valencià enfront de la cultura oficial en castellà, va ser important perquè va reflectir una cultura alternativa, a la contra, sense misericòrdia amb la corrupció i que va reivindicar la festa laica i popular.
Tant Laguna com Martínez reconeixen la singularitat d’aquesta exposició produïda per la Universitat de València. “No solament és la primera exposició que es realitza sobre aquest setmanari, sinó és que, a més, reuneix autèntiques peces de col·leccionista, ja que els exemplars que es conserven sobre La Traca són una raresa”, coincideixen tots dos, que agraeixen el suport de la Universitat per a la realització d’aquesta mostra, així com l’aportació del col·leccionista i erudit Rafael Solaz, crucial per a reunir el material exhibit, i l’ajuda de la Biblioteca Valenciana i de les Hemeroteques Municipals de València i Madrid.
Martínez reivindica, a més, la figura de l’editor valencià Vicente Miguel Carceller (1890-1940), l’home que va editar La Traca des de 1909 i que va ser el creador d’un imperi editorial en aconseguir que les seues publicacions −més d’una desena− foren les més llegides d’Espanya i ser el primer editor que va superar el mig milió d’exemplars amb La Traca el 1931. Un total de 50 famílies entre impressors, redactors, gravadors, dibuixants, personal administratiu i uns altres treballaven per a les publicacions de Carceller. Però que La Traca fóra quasi l’única publicació que caricaturitzara la figura de Franco va tindre conseqüències: Carceller va ser afusellat en juny de 1940 als murs del cementeri de Paterna i la seua obra va ser destruïda. Aquesta exposició pretén donar a conèixer la història del setmanari.
L’exposició, situada a la Sala Estudi General, està estructurada en 10 seccions, en les quals s’analitza, entre altres qüestions, el paper de La Traca en el periodisme, la figura de Carceller o els senyals d’aquesta publicació símbol de la República, l’anticlericalisme i l’erotisme, que van marcar la cultura alternativa de l’època.
Almanac de La Traca, 1923. Col·lecció Rafael Solaz
La Traca va ser l’hereva d’una premsa satírica que va nàixer a principis del segle XIX, un periodisme que va viure la seua primera edat d’or entre 1868 i 1874. Tramoyeres (1880-81) comptabilitza 101 periòdics entre 1868 i 1874 apareguts a la ciutat de València, dels quals 28 van ser satírics. La major part d’ells eren republicans o carlistes, la qual cosa indica que es dirigien a un públic que compartia característiques intel·lectuals i econòmiques; un públic illetrat que requeria d’imatges i noves formes narratives.
La connexió entre la premsa satírica i la primera ‘Traca’ va ser Constantí Llombart, el seu inspirador a través de les publicacions que va impulsar. Al novembre de 1884, els fills polítics de Llombart, Manuel Lluch Soler i Luis Cebrián Mezquita, creaven ‘La Traca, Semanari pa la chent de tro’. Amb tot, el protagonista indiscutible de La Traca és Vicent Miguel Carceller (1890-1940), no solament per reprendre en 1909 la capçalera creada per Lluch Soler dues dècades arrere, sinó per dotar-la de tots els ingredients que acabaran convertint-la en la publicació senyera del valencianisme que Sanchis Guarner va denominar d’“espardenya”, és a dir, popular.
Èxit rotund malgrat les denuncies i els segrestos
La Traca va ser denunciada insistentment al llarg de la seua existència no només per la crítica política que poguera efectuar, sinó també pels dibuixos i el contingut sexual que poguera suggerir. En 1913 va tindre tres denúncies interposades pel fiscal pels seus dibuixos “pecaminosos”, que comportaven una sanció econòmica d’entre 25 i 125 pessetes, a més del segrest del tiratge, inclosos els clixés.
La Traca 1937, nº 1203. Col·lecció Rafael Solaz
Malgrat les multes, l’èxit de la publicació va ser rotund: en el balanç que efectuava en 1913 informava tindre un tiratge de 12.000 exemplars, la qual cosa es traduïa en uns ingressos que s’aproximarien a les 500 pessetes setmanals. Les claus d’aquest èxit radiquen en la conjunció de múltiples factors, entre els quals es trobava el seu preu de venda, ‘una aguileta’ (5 cèntims), a l’abast de qualsevol, l’originalitat i la comicitat dels seus continguts.
Anticlericalisme i erotisme
Suspesa amb la dictadura, reapareguda amb la República, des de llavors, a l’abril de 1931, La Traca multiplica els seus continguts per fer-se més didàctica, més visual, més provocativa. L’anticlericalisme i l’erotisme van ser marques de la casa, per això ocupen dues seccions de l’exposició. L’erotisme, que Carceller esprem fins a on fiscals i jutges ho van permetre, amb la finalitat de guanyar lectors i diners. Però en tots dos àmbits sempre discorren amb subtilesa, en un vetlat joc de metàfores i d’al·lusions indirectes.
En 1934, amb l’arribada de la dreta al poder, la revista va quedar silenciada i l’editorial que la publicava, desmantellada. Després, amb el triomf del Front Popular al febrer de 1936, la publicació que més exemplars havia sigut capaç de vendre en la història del periodisme espanyol va tornar a reaparèixer.
Amb l’inici de la Guerra Civil, La Traca, per la seua incidència social, deixa de tindre un sentit comercial per a passar a ser, per sobre de tot, un potent mitjà de propaganda fins a la seua fi en 1938.
Més informació en aquest enllaç.
