L’exposició del líder de Podemos, Pablo Iglesias, als mitjans de comunicació, especialment als audiovisuals (la Sexta i Cuatro); “un nou i fresc discurs”, segons el treball, basat en la dicotomia entre la gent i la casta o les elits, i un factor nou com ara l’organització assembleària en cercles reunits a carrers i places són algunes de les claus de l’èxit inicial de Podemos. A aquests factors cal sumar-los un context de greu crisi econòmica, corrupció i desafecció política, així com la desmobilització de l’electorat dels partits tradicionals.
A més d’aquestes claus, els investigadors del Grup d’Investigació en Processos Electorals i Opinió Pública (GIPEiOP) de la Universitat de València han descrit un nou perfil de votant que va cristal·litzar durant les eleccions europees del maig del 2014, només dos mesos després de la constitució del partit: l’11 de març. En aquestes, Podemos va obtenir un 7,9% dels vots i 5 europarlamentaris. El nou públic era jove, més urbà, de classe mitjana, format, aturat o que rebia baixos salaris i que feia servir amb facilitat les xarxes socials.
Aquest perfil sociològic, situat bàsicament a l’esquerra de l’espectre ideològic, és descrit com una persona que no solia ser de cap de família i que en molts casos havia estat abstencionista. A més, els investigadors valencians descriuen en el seu article una transferència d’exvotants de tots els partits cap a Podemos, especialment del PSOE.
Aquest electorat, majoritàriament masculí −un 53,3% dels votants són homes, un percentatge més alt que el del PSOE o el PP, amb un 46% i 47,7%, respectivament−, durant el 2014, s’informava, en un 35%, a través de la Sexta, convertida en la televisió amb major presència de Podemos segons els investigadors José Manuel Pavía, Anselm Bodoque i Joaquín Martín.
Imatge dels investigadors autors de l’estudi.
L’article, “The Birth of a New Party: Podemos, a Hurricane in the Spanish Crisis of Trust”, analitza, després d’explotar les microdades corresponents a 12 enquestes realitzades pel Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), com Podemos va trencar la tradicional divisió sociològica entre dreta i esquerra i entre grups nacionalistes perifèrics i nacionalistes centralistes en aquest primer any de vida, el 2014.
“El títol de l’article, que fa referència a un huracà, remarca aquest factor”, diu Anselm Bodoque, investigador de GIPEiOP i professor del Departament de Dret Constitucional de la Universitat de València.
José Manuel Pavía, també investigador del GIPEiOP i professor del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de València destaca: “La irrupció de Podemos en el sistema de partits espanyol va ser meteòrica, i certament sorprenent per a qualsevol observador que no haja seguit la demoscòpia espanyola des del discurs de Zapatero del maig del 2010. Una de les claus de l’èxit de Podemos va ser detectar i ocupar l’espai buit que no estava cobrint l’oferta disponible de partits el 2014. Una part significativa de la societat espanyola expressava els seus desitjos de votar alguna cosa diferent de PP i PSOE, però pocs es decantaven cap a IU i UPyD”.
L’organització, motiu de l’èxit de Podemos
L’article publicat pels investigadors valencians també detalla com a motius de l’èxit del partit morat la seua organització i el seu discurs enfront de la casta, o les elits, fet que va suposar desplaçar el debat del tradicional eix dreta-esquerra a l’eix dalt-baix, i per extensió, dels partits clàssics enfront dels emergents.
L’organització d’assemblees en cercles de carrer va reviure el moviment del 15M, on les decisions eren preses directament. Aquest model de democràcia representativa va entroncar al seu torn amb els postulats del pensador postmarxista Ernesto Laclau, l’enfocament del qual era un dels fonaments teòrics del moviment polític Podemita el 2014.
Renda dels votants
L’article també enumera les característiques socioeconòmiques dels votants de la formació d’aquest primer any amb dades del CIS. Així, comparat amb el PP (18,8 %), PSOE (17,2 %) i IU (15,3%), el major percentatge de persones sense ingressos es troba entre els votants de Podemos (22,3 %).
No obstant això, entre qui rep menys de 600 euros per mes, són els socialistes i IU el segment majoritari (25,3 % i 14,6 % dels seus votants), mentre que els seguidors de Podemos representen un 13,7% i, els del PP, un 8,4 %. En la franja entre 1.201 i 2.400 euros mensuals, els votants de Podemos (13,7%) se situen darrere IU (19%), PP (17,1%) i superen els votants del PSOE (10,5 %).
L’anàlisi efectuada fa referència al primer any de vida de Podemos. “Ara, l’eix dreta-esquerra s’ha reforçat, després de les eleccions municipals i autonòmiques, amb governs molt clarament delimitats en els quals Podemos ha optat per una opció molt clara”, completen els investigadors.
Orígens de Podemos en un context de crisi
El GIPEiOP estableix els orígens de Podemos en la crisi que s’estava produint des de l’any 2008, amb l’increment de la desocupació, les retallades, el creixement de la pobresa o el deteriorament dels serveis públics. També situen un dels antecedents del partit morat en les mobilitzacions ciutadanes del 15 de maig de 2011 a més de cinquanta ciutats espanyoles.
El sorgiment de Podemos el 2014, en un context de crisi econòmica, es produeix en el moment del naixement de partits d’ideologia populista, situats als dos extrems de l’eix dreta-esquerra, a nivell europeu. Així, Syriza a Grècia, Moviment Cinc Estrelles a Itàlia, Alternativa per a Alemanya, Demòcrates de Suècia, Front Nacional Francès o Partit de la Independència del Regne Unit, també comparteixen estratègies populistes.
