RedactaVeu / València.
En el que va d’any, s’han reproduït, en l’Albufera de València, 37 espècies d’aus dependents de l’aigua. Algunes els requeriments ecològics de les quals els permeten ser utilitzades com a indicadores de qualitat de l’aigua han aconseguit les millors xifres dels últims anys. És el cas del sivert i la fotja vulgar.
Les zones humides artificials del Tancat de la Pipa i Tancat de Milia són, en l’actualitat, els espais que acullen un nombre més gran de parelles d’aquestes espècies. Els tancats són antics camps d’arròs transformats en hàbitats d’aigua dolça típics del parc Natural de l’Albufera amb caràcter d’àrea de reserva. Amb les seues 40 hectàrees, el Tancat de la Pipa ha albirat el 60% de les parelles de fotja vulgar de tota l’Albufera.
Són dades que resulten del seguiment intensiu de les aus reproductores nidificants efectuat, entre abril i juliol, per l’Oficina de Gestió Tècnica del Parc, dependent de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, en col·laboració amb tècnics de la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEU/BirdLife) i amb el suport del Servei Devesa-Albufera de l’Ajuntament de València.
Aquests tancats públics dedicats a la conservació d’hàbitats naturals són rics en aigua de bona qualitat, gràcies als processos de depuració basats en la circulació a través de vegetació autòctona. Per això, espècies com l’ascle i la fotja moruna, catalogades entre les que corren perill d’extinció a l’Estat espanyol, han triat el Tancat de la Pipa com a únic lloc de reproducció en tot el parc.
Es tracta, així mateix, d’hàbitats per a l’alimentació d’espècies que, com la garseta gran, han nidificat per primera vegada en l’Albufera. La garseta ho ha fet en un senillar annex al Tancat de la Pipa, on els adults s’han alimentat durant el període de nidificació.
D’altra banda, el desenvolupament de la vegetació submergida –el major en temps recents– que ha experimentat el llac de l’Albufera durant els mesos d’abril i maig reflecteix una millora de l’ecosistema aquàtic que no es produïa des dels anys 60, quan la vegetació cobria gran part del llac. El seu bon estat ecològic ha permés que s’hagen reproduït, en el llac, fins a nou parelles de sivert, xifra no registrada des de fa més d’una dècada.
Catalogades ambdós com vulnerables en el Catàleg Valencià de Fauna Amenaçada, també mostren una tendència estable o en augment l’oroval i l’agró roig. Un total de 76 parelles d’esta última han nidificat en l’Albufera en 2016, xifra desconeguda des de finals dels anys 80. Estes aus s’alimenten de xicotets peixos i colobres d’aigua que troben en séquies i ambients de vegetació natural amb aigües poc profundes.
Amb aquestes dades encoratjadores en la mà, el secretari autonòmic de Medi Ambient, Julià Álvaro, adverteix que “és necessari continuar treballant en la millora de l’estat dels ecosistemes i de la qualitat de les aigües per a aconseguir els nivells d’aus reproductores existents antigament en el PN de l’Albufera”.
I és que hi ha altres dades que no són tan positives. La colònia d’agrons es manté en xifres semblants als últims quatre anys, encara que ha perdut un 39 % del nombre de parelles respecte al 2011. És la tercera colònia més important de l’Estat espanyol i una de les més rellevants del Mediterrani occidental. Tant l’agró blau (278 parelles) com garseta comuna (909 parelles) són les espècies que mostren un descens de la població reproductora i, al mateix temps, una alimentació més restringida als arrossars, ja que depenen de peixos i carranc roig. Els resultats posen de manifest l’estreta relació entre l’agricultura i la conservació de la biodiversitat.
A causa de la seua íntima relació amb els ecosistemes, les aus, apunta Julià Álvaro, són fidels indicadores del seu estat de salut. Per això, afig, el seguiment a llarg termini, juntament amb estudis detallats sobre els aspectes que afecten la reproducció d’aquestes espècies, representa una ferramenta fonamental per a identificar amenaces i mesures de gestió i conservació adequades sobre les poblacions d’aus.
