Per fer dels rius l’eix vertebrador, cal establir unes relacions ric-ciutat equilibrades i sostenibles, per a la qual cosa “resulta clau” avançar en evitar l’ocupació dels llits i limitar els usos de les zones inundables, optar per una ordenació de l’espai urbà adaptada als rius i per la restauració d’aquests en entorn urbà, incorporar els Sistemes de Drenatge Sostenible (SuDS) com a tecnologies complementàries a les infraestructures convencionals i reivindicar els rius com a vies de connectivitat ecològica del territori i com a font de serveis recreatius, paisatgístics i culturals.
Aquesta és la principal conclusió de l’àrea temàtica ‘L’aigua i els rius en l’entorn urbà’ a la qual han arribat els experts que han participat en el IX Congrés Ibèric de Gestió i Planificació de l’Aigua, els quals consideren que gran part de les males pràctiques en relació als rius tenen la seua explicació en el “superficial i escàs coneixement per part de la població i en la inèrcia cultural i operativa de tècnics i gestors”. Els experts participants en aquest congrés també han afirmat que només amb una “nova i major cultura fluvial”, en tots dos sectors de la societat, que retornara als rius les funcions i espais perduts, milloraria la vida de les ciutats i la salut de la societat”.
El congrés organitzat per la Fundació Nova Cultura de l’Aigua, que ha tingut lloc del 7 al 9 de setembre en el Campus de Tarongers de la Universitat de València, va dedicar el matí d’ahir divendres a visitar la zona de la Devesa del Saler i el llac de l’Albufera, així com el centre d’interpretació del Racó de l’Olla.
En l’àrea ‘Aigua, model de gestió i democràcia’, s’afirma que el reconeixement de l’accés a l’aigua potable i al sanejament com un dret humà “posa en qüestió la lògica neoliberal de gestió dels serveis d’aigua i sanejament basada en la mercantilizació de la vida”. Davant això, el moviment per una gestió pública participativa dels serveis urbans d’aigua “exigeix garantir el control ciutadà efectiu sobre l’aigua com a patrimoni comú, recuperar vincles socials i culturals amb els ecosistemes aquàtics i establir polítiques de democràcia local efectiva”. En aquest sentit, el Pacte Social per l’Aigua Pública, subscrit per més de 40 ajuntaments, diputacions i parlaments autonòmics en tot l’Estat espanyol −entre els quals no es troba el País Valencià−, assumeix un enfocament integral que cerca fer efectiu l’exercici universal d’aquest dret, promovent models de gestió pública participativa i garantint la transparència basada en sistemes adequats d’indicadors.
En la sessió de clausura, han participat el secretari d’Estat d’Ambient portuguès, Carlos Manuel Martins; el president d’FNCA, Abel La Calle Marcos; els presidents del Comitè Científic, Paula Chainho i Leandro del Moral Ituarte; el Didputat de l’Àrea de Medi Ambient, Josep Bort Bono, i el president d’EMSHI −Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics−, Vicent Manuel Sarrià i Morell
Els problemes del Serpis arriben al Congrés Ibèric de l’Aigua
A més a més, l’ocupació del llit del riu, l’alteració de cabals, la contaminació i les espècies invasores són els principals problemes que pateix el riu Serpis al seu pas per la Safor. Aquests problemes es van donar a conèixer als participants del IX Congrés Ibèric de l’Aigua a través dels videoclips didàctics que ha fet el CDR la Safor amb l’ajuda de la productora Pruna. El primer videoclip d’entrevistes a persones que recorden la seua relació amb el riu es pot veure a Youtube. Els altres quatre clips es presentaran en les pròximes setmanes.
L’objectiu d’aquests clips es “conscienciar la població de la Safor dels problemes del riu Serpis i també són una manera de reivindicar els usos tradicionals, com els banys”.
El congrés va ser inaugurat per la consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián, qui, en la seua intervenció, va demanar al Ministeri d’Agricultura “una major sensibilitat amb la situació de sequera” que travessa el País Valencià. Cebrián va apel·lar també a les confederacions hidrogràfiques del Xúquer i del Segura, dependents del Ministeri, per demanar-los més coordinació amb la conselleria “per a treballar conjuntament d’una manera més eficaç de cara al futur”.
Finalment, Cebrián va assenyalar que la conselleria està desenvolupant una política activa de promoció de l’eficiència i l’estalvi en l’ús de l’aigua en l’agricultura, en la gestió de l’oferta dels recursos hídrics, però també en la gestió de la demanda, orientada a una nova governança de l’aigua “basada en una major participació i en un major nivell de diàleg”, aparcant les disputes entre comunitats autònomes i dins d’elles.
