Anna M. Mollà / Ontinyent
1. Calendari
Les festes de Moros i Cristians d’Ontinyent sempre se celebren sempre el quart diumenge d’agost, qüestió que fa que aquesta celebració puge i baixe en el calendari. Tots els anys, dijous és l’entrada de bandes de música i l’alardo; divendres, l’entrada infantil, la cristiana i la mora; dissabte, la baixada del Crist; diumenge, la processó, i dilluns, les embaixades i posterior desfilada final que tanca els dies més intensos d’aquestes festes.
2. Marxa mora Ximo
El compositor José María Ferrero és qui va crear del no res la marxa mora Ximo, que és l’himne de les Festes de Moros i Cristians a Ontinyent. Es tracta d’una composició senzilla, però efectiva, ja que arriba al cor de tothom i, en especial, als ciutadans de la capital de la Vall d’Albaida, que se’n senten ben orgullosos.
>
Marxa Mora Ximo. Vídeo: Canal Anna M. Mollà.
Aquesta peça musical té un moment especial en la festa i és quan finalitza l’entrada de bandes de música, que se celebra la vesprada de dijous. A mesura que aquestes van desfilant van quedant-se en la plaça Major, que també està plena d’ontinyentins i ontinyentines, siguen festers o no. I, una vegada presentat el director que dirigisca la marxa Ximo aqueix any, es procedeix a interpretar-la de manera col·lectiva entre les 24 bandes de música que hi han desfilat. Aleshores, tots els assistents comencen a marxar de manera uniforme fent d’aquell un moment molt especial que traspassa les fronteres del fet de ser o no membre d’alguna comparsa.
3. Entrada de Moros i Cristians
L’entrada de Moros i Cristians és per a molts festers i públic assistent l’acte més important d’aquestes celebracions, ja que és en aquestes desfilades on es mostra tot el treball realitzat per les comparses durant tot l’any, en especial, les que ostenten càrrecs. Concretament, a Ontinyent hi ha 24 comparses, 12 mores i 12 cristianes. Cada bàndol té un capità, un embaixador i un banderer; en aquestos casos i en qualsevol altre càrrec de la festa, poden ser dones les que els ostenten. La comparsa del capità és la que ix primer i la de l’embaixador i banderer, al final de la desfilada. Per la vesprada es fa l’entrada cristiana, tot seguit es fa un recés per poder sopar i a la nit arriba el torn de les exuberants comparses mores. Les entrades transcorren per l’Avinguda Almaig i Daniel Gil.
Moros i Cristians 2015. Foto: Anna M. Mollà.
Les comparses amb càrrec sempre fan les seues entrades més especials amb boatos, dissenys dels vestits, carroses, cavalls, etc. especialment pensats per a l’ocasió. Sempre s’intenta sorprendre l’espectador, perquè aquest puga gaudir i recordar per sempre aquella capitania o embaixada.
Per poder gaudir de l’Entrada de Moros i Cristians es pot llogar una cadira en les diferents tribunes que es munten al llarg del recorregut, a més, la seua compra es pot fer online o directament en les mateixes tribunes.
Moros i Cristians 2014. Foto: Anna M. Mollà.
4. El Pregó
L’acte del pregó serveix d’inici de la setmana gran de festes i en ell es fa un ball amb música especialment composada per a l’ocasió, la presentació en societat de tots els càrrecs de festes i el pregó pròpiament dit.
El ball cada vegada té una inspiració; enguany, per exemple, s’ha dedicat al compositor Josep Melcior Gomis, ja que la ciutat celebra el 225 aniversari del naixement del músic i compositor ontinyentí. Aquest any ha sigut la tercera ocasió en que una dona ha pregonat les festes de Moros i Cristians d’Ontinyent.
5. Meruts Festival
El Meruts Festival, tot i que no és un acte organitzat ni per Festers ni l’Ajuntament d’Ontinyent, s’ha guanyat amb el pas del temps un lloc en la programació festera i s’ha consolidat al llarg dels anys. Enguany, precisament, estan de celebració, ja que han fet el 10é aniversari d’aquest festival. Inicialment aquests concerts es van celebrar en dates diverses, però des de fa uns anys ha aconseguit consolidar-se en el dimarts de la Setmana Gran de festes.
Vídeo: Canal Teresa Silvestre.
6. Contrabando
El Contrabando és un acte molt especial, ja que és un dels que diferencia les festes de Moros i Cristians d’Ontinyent de la resta. Es tracta de la representació d’un intent de contraban per part de la comparsa Contrabandistes, que no arriba a bon port gràcies a la comparsa Mariners; per això, en finalitzar l’act,e els primers llancen tots els productes que volien passar d’amagat al públic assistent.
En l’acte, que té lloc a la plaça Major, es reciten uns versos i es fa un llançament d’arcabusseria per a representar la batalla entre ambdues comparses.
7. Visites al Campanar
Durant tot l’any es realitzen visites regulars al Campanar de la Vila d’Ontinyent, el més alt del País Valencià; però, en especial en la setmana de festes, s’ofereixen visites nocturnes que tenen lloc durant la posta de sol, moment en què també comencen a encendre’s els llums d’aquesta torre. Fins i tot, n’hi ha una que es fa completament de nit per poder albirar la ciutat com si d’una au nocturna es tractara.
Imatge: Colla de Campaners d’Ontinyent.
8. Baixada del Crist
Les Festes de Moros i Cristians d’Ontinyent, així com la majoria de celebracions, tenen una vinculació religiosa. En aquest cas, el Crist de l’Agonia, patró de la ciutat, juntament amb la Puríssima Concepció, és a qui se li dediquen aquestes festes. Es conta que en un any de sequera es va baixar la figura del Crist des de l’ermita de Santa Anna a la població i començà a ploure. Aleshores, des d’aquell moment, començà a baixar-se el Crist en processó per tal que s’estigués un dies en la ciutat.
Minut 1:57 Moment del Porxet. Vídeo: Canal Comparsa Gusmans.
La Baixada del Crist per a molts festers és un dels actes més emotius. Aquest té lloc dissabte de vesprada i hi participen les comparses, així com qualsevol persona que vulga. Un dels moments més vist pels ontinyentins és quan el Crist passa per davall del portxet en la plaça Major, moment en què els portadors han de deixar de portar-lo als muscles per a portar-lo a pols, com a dos pams de terra.
Moros i Cristians 2015. Foto: Anna M. Mollà.
9. Embaixades
Les embaixades, que compten amb textos del magistrat Joaquín José Cervino, són el moment en què la paraula és protagonista de les Festes de Moros i Cristians d’Ontinyent en el dilluns de festes en la mateixa plaça Major. L’antiguitat d’aquestes lletres és una de les característiques que les fan úniques, ja que daten del 1860. Un altre fet important és que els textos continuen representant-se de la mateixa manera que en el seu començament.
10. Llibre de festes
Un altre element important de la festa morocristiana en la capital de la Vall d’Albaida és el seu llibre de festes, un extens repàs sobre la ciutat i les seues festes, que sol comptar amb col·laboracions com, per exemple, de l’arxiver municipal o del cronista de la ciutat.
Aquesta publicació no només mostren els protocolaris, les saludes, els càrrecs i la programació, sinó que va més enllà i ofereix articles en els quals es conta la història d’Ontinyent i de la seua festa, una manera de valorar encara més aquestes celebracions, que daten del 1860, i la població on esdevenen.
