RedactaVeu / València
El refugi antiaeri conservat sota el pati de l’institut Lluís Vives, al cèntric barri de Sant Francesc de València, és un dels més interessants de la ciutat per la grandària, model voltat i bon estat de conservació, però encara que el centre educatiu permet en ocasions la seua visita, prèvia concertació telefònica, no té establert un règim de visites regulat. És per això que el Cercle de la Defensa i la Difusió del Patrimoni Valencià proposa “que el refugi més gran i impressionant de la ciutat tinga també un règim de visites regulat amb un horari establert per a la seua visita”.
Argumenten que encara que el centre escolar permet la visita, no poden fer-ho aquelles empreses de turisme que cobren per realitzar les rutes, ja que no està regulat per l’Administració, per la qual cosa “s’està limitant l’adequat coneixement i difusió pública del refugi”.
Tal com s’explica al comunicat difós pel Cercle de la Defensa i la Difusió del Patrimoni Valencià, el refugi de 1938, de titularitat pública i protegit com Bé de Rellevància Local (BRL), es troba en perfecte estat i té, des de fa uns anys, un nou sistema d’il·luminació gràcies a la tasca del centre educatiu per la seua conservació. Aquest refugi és “prou gran com perquè algunes galeries tinguen una exposició permanent on s’explique els refugis, la construcció i el seu funcionament i el context històric de la guerra a València”, segons explica l’entitat. Aquesta impressionant construcció de planta rectangular està formada per quatre galeries amb voltes de mig canó travessades per passadissos perpendiculars que les comuniquen. A més, l’associació suggereix que es podrien organitzar visites guiades i activitats culturals per dinamitzar-lo.
Per tot això, des d’aquesta entitat, demanen que comencen les reunions entre la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports i la junta directiva de l’institut perquè estudien i troben la millor fórmula per establir un règim de visites regulat amb un horari perquè la gent el puga visitar lliurement sense contactar amb el centre, de forma que la ciutadania “puga conèixer amb facilitat una de les joies del patrimoni històric de la València dels anys trenta”. Òbviament, l’obertura del refugi “no ha d’alterar el dia a dia dels estudiants”, per la qual cosa proposen que s’òbriga durant el cap de setmana, que és quan la gent aprofita per visitar monuments i museus. L’accés al refugi es realitza des d’una entrada situada al pati, no des de l’interior de l’edifici com es feia originàriament, “fet que facilitaria l’obertura al públic general”, afirmen.
El Cercle de la Defensa i la Difusió del Patrimoni Valencià, que durant anys va reclamar la rehabilitació dels refugis, valora molt positivament que actualment el Govern local estiga rehabilitant per fi el refugi del carrer Serrans i el de l’Ajuntament.
La Guerra Civil a València i els refugis
Durant la Guerra Civil, València va sofrir una gran quantitat de bombardejos, sobretot des que es va convertir en la seu del Govern de la II República. Es calcula que l’aviació italiana i alemanya la van atacar en 442 ocasions. Per protegir la població civil dels dramàtics efectes ocasionats pels atacs aeris, el Govern republicà es va esforçar en la construcció de refugis antiaeris subterranis. L’organisme encarregat, la Junta de Defensa Passiva, va construir molts refugis als patis i jardins dels centres escolars, com el Grup Escolar Balmes o el Lluís Vives, que podia albergar uns mil estudiants. Quan sonaven les sirenes, xiquets i professors baixaven al refugi.
