Xavier Pérez / València.
El dret civil valencià és una de les icones més singulars de l’autogovern valencià que data del segle XIII, amb l’atorgament dels Furs per part de Jaume I als valencians. Aquest ‘modus vivendi’ es va trencar de sobte en 1707 després del Decret borbònic de Nova Planta amb la derogació dels Furs i la imposició de les lleis castellanes a l’antic Regne de València.
Amb l’aprovació del primer Estatut d’Autonomia es feia alguna referència al dret civil, però no va ser fins al 2006 amb la reforma de l’Estatut, quan de forma decidida es va recuperar la competència del dret civil.
Però el govern de Rajoy i el Tribunal Constitucional s’han entossudit a tombar aquests drets forals que perjudicaran a centenars de milers de valencians.
Per aquest motiu, els membres de l’Associació de Juristes Valencians (AJV) iniciaren una aventura el mes de juny de l’any 2015 quan publicaren un Manifest a favor del Dret Civil Valencià, en el qual, amb l’objectiu de corregir una injustícia històrica (la supressió del dret valencià per Felipe V) i una discriminació continuada en el temps, sol·licitaren a 174 ajuntaments el suport a la retirada dels recursos d’inconstitucionalitat contra les normes de dret civil valencià.
En declaracions a La Veu, José Ramón Chirivella, president d’AJV ha assenyalat que “aquest modern viatge a Ítaca que decidírem mamprendre estava motivat pel temor a la declaració d’inconstitucionalitat de les actuals lleis valencianes de dret civil; però, també, per l’apatia de la nostra classe política i per l’escàs ressò que la previsible nul·litat de normes tan importants com les de Règim Econòmic Matrimonial Valencià, Unions de Fet i Custòdia Compartida estava tenint en els mitjans de comunicació”.
En aquest manifest s’ha denunciat la injustícia notòria del fet que a algunes comunitats autònomes se’ls retiraren els recursos d’inconstitucionalitat “tot i que la conveniència política del govern de torn així ho havia requerit, en casos, a més, de flagrant inconstitucionalitat. Al temps, clamàvem a favor d’un dret modern, tal com el tenen els navarresos, aragonesos, catalans, gallecs, bascos i balears, per a donar resposta als problemes vitals de la societat valenciana del segle XXI”.
Ara ja hi ha dos sentències publicades en el BOE (el 31 de maig i el juliol passat), que declaren nul·les les lleis de Règim Econòmic Matrimonial i d’Unions de fet. I, lamentablement, al setembre o octubre el Tribunal Constitucional anul·larà també la Llei de Custòdia Compartida, fent ús de la mateixa contundència que s’ha emprat amb les altres dos normes, i que contrasta amb la prudència i la paciència de què fa gala en altres casos. Amb tot açò, els actes del Govern Zapatero, mantinguts i acrescuts amb els del Govern de Rajoy, “han aconseguit esmenar el nostre Estatut d’Autonomia de la manera més feridora i dolorosa possible, i es menysprea així una senya d’identitat dels valencians recollida des de 1982, però reclamada des de fa tres segles”, segons Chirivella.
Aquest últim any, l’AJV ha liderat un moviment cívic a favor del dret civil valencià ―per tant, a favor de l’Estatut―. Amb la finalitat de fer pedagogia sobre les normes civils valencianes, “decidírem iniciar-lo i dirigir-lo amb el suport de les administracions locals, ja que són les més properes als ciutadans i els seus interessos”.
Ara, amb satisfacció, “podem dir que ha sigut un èxit la Campanya de conscienciació ciutadana” que es va iniciar el passat 8 d’octubre, amb la presentació de la primera moció a l’Ajuntament de la Vall dUixó. Ara per ara, el Manifest ja ha aconseguit el suport de 110 municipis (els últims, Alacant, Vinaròs, Paterna, Ontinyent i Catarroja) que representen més de 2,7 milions de valencians; de les tres Diputacions provincials valencianes; i d’associacions privades, partits polítics, col·legis professionals, institucions universitàries… Els mitjans de comunicació, en general, han difós aquesta iniciativa de la societat civil, que per a sorpresa d’alguns, ha trencat el tan comentat ‘meninfotisme’ dels valencians.
Objectiu: arribar al 75% de la població valenciana
L’ objectiu dels juristes valencians ara és aconseguir l’adhesió al Manifest pro-Dret Civil Valencià d’almenys 150 ajuntaments (entre altres Elx, Torrevella, Oriola La Font de la Figuera, Quart de Poblet, Benicarló, Peníscola, Sogorb, Xelva, Villena, Borriana, Bocairenr, Requena, Onda, Sant Vicent del Raspeig, Bunyol, Crevillent, Santa Pola o Ademús) que representen al 75% de la població valenciana. La campanya tindrà el seu punt i final quan es publique en el BOE l’última de les Sentències contra el Dret Civil Valencià, previsiblement en el mes d’octubre, moment en què l’Associació preveu organitzar un acte d’afirmació valencianista i de reconeixement a l’esforç dels nostres municipis.
Ara bé, després de les sentències que declaren inconstitucionals les Lleis de Règim Econòmic Matrimonial Valencià i d’Unions de fet, i que buiden de contingut i d’eficàcia normativa dos articles no recorreguts de l’Estatut d’Autonomia (art. 7.1 i DT 3a), aprovats en el seu moment per les Corts Valencianes i el Parlament espanyol sense que s’hi interposara cap recurs, “es fa necessari que les Corts Valencianes i la Generalitat, amb caràcter urgent, adopten mesures per a garantir l’exercici de la competència valenciana en matèria de dret civil”, ha recalcat el president de l’Associació.
Han transcorregut més de 3 mesos (els 100 dies tradicionals de gràcia) des que es va anunciar la inconstitucionalitat de la capacitat estatutària dels valencians per a legislar sobre dret civil, “i hem de lamentar que, malgrat la contundència dels posicionaments dels 110 ajuntaments que representen a més de 2.700.000 ciutadans, la Generalitat s’ha limitat a denunciar la situació, mentre el Govern estatal en funcions i el seu delegat a la Comunitat Valenciana només esperen que escampen les queixes”.
“Tampoc des de les Corts s’ha denunciat amb urgència, unitat i rotunditat la vulneració del nostre Estatut: alguns grups parlamentaris semblen més atents a les seues xicotetes picabaralles que a l’interès general dels ciutadans. Podran, per una vegada, estar a l’altura de les circumstàncies històriques?”, es pregunta Chirivella.
Fins ara, la Comissió de Codificació del Dret Civil Valencià no ha tingut oportunitat de proposar solucions, que és una de les finalitats per a les quals es va crear. A més, el govern autonòmic té al seu abast altres opcions, “com la de crear una comissió interdepartamental integrada per representants de Presidència i Vicepresidència, de les conselleries amb competències en la matèria, dels partits amb representació en les Corts, i oberta al dictamen de professors universitaris i juristes especialitzats i, per descomptat, de la Comissió de Codificació per a proposar solucions amb la finalitat d’obtenir la ràpida recuperació de la competència valenciana”.
L’Associació entén, a la vista de la negativa experiència de les últimes dècades, que “la solució més adequada” passa per una reforma de la Constitució espanyola que atenga definitivament una demanda plurisecular de la societat valenciana ja prevista en l’Estatut d’Autonomia.
“Han passat 100 dies, i considerem que el nostre Consell, i els nostres diputats, no poden anar-se’n de vacances sense recordar que aquesta greu qüestió segueix pendent. Setembre està molt a prop, i el 9 d’octubre estarà indefectiblement marcat per aquesta vulneració intencionada del Preàmbul i 7 articles de l’Estatut. És urgent que el Consell i les Corts Valencianes defensen l’Estatut d’Autonomia!!”, emfatitza José Ramon Chirivella.
