La revista Mètode celebra el 25 aniversari dedicant el núm. 90 a les ‘interferències'

Les ‘interferències entre ciència i ideologia’ donen nom a aquest monogràfic de la revista editada per la Universitat de València
30 juliol 2016 01:00h

RedactaVeu / València.

Interferències: Les conflictives relacions entre ciència i ideologia és el títol del nou monogràfic d’estiu de Mètode. Amb ell, la revista editada per la Universitat de València arriba al número 90 i inicia la celebració del seu 25 aniversari, que tindrà lloc el pròxim any, el 2017. Al llarg de la tardor i durant tot el pròxim any, la revista té previst anar recuperant alguns dels seus continguts més destacats i posar en context alguns dels monogràfics que ha publicat en els últims anys.

Des del seu naixement, el 1992, la revista s’ha consolidat com un referent de la comunicació científica, amb una revista trimestral, publicada en català i espanyol, i una web de divulgació que supera les 40.000 visites mensuals. Des de 2012, a més, la revista compta amb un comitè científic internacional i els seus articles són revisats per especialistes externs i recollits en la publicació anual Mètode Science Studies Journal. Aquesta edició en anglès acaba de ser inclosa en l’índex Emerging Sources Citation Index, una base de dades internacional que reconeix el creixent impacte científic de la revista i que s’uneix a altres índexs d’impacte i de qualitat on es troba inclosa, com Scopus, ERIH Plus o Latindex, entre altres.


“Les interferències entre ciència i ideologia”

El nou número de la revista Mètode explora les sempre complexes relacions entre ciència i ideologia a través d’una sèrie d’episodis històrics i personatges clau per a comprendre aquestes interaccions. Encara hui són molts els qui defensen que el desenvolupament científic ocorre al marge de la conjuntura social, però la realitat ens revela un panorama molt més complex.

En les pàgines d’aquest monogràfic, la historiadora Janet Browne i el filòsof de la ciència Michael Ruse ens ofereixen dues anàlisis de les relacions entre darwinisme i ideologia; l’escriptor Phillip Ball analitza el comportament i el rol exercit per distintes figures destacades de la física alemanya durant el règim nazi, i el professor Xavier Roqué ens parla de la complicada dinàmica entre el franquisme i l’energia nuclear. Finalment, l’historiador de la ciència Jesús I. Català i el biòleg Juli Peretó ens acosten al conflicte entre ciència i religió.

El monogràfic Interferències ha estat coordinat per Martí Domínguez, director de Mètode i professor de periodisme de la Universitat de València, i ha comptat amb la col·laboració de l’artista Ernesto Casero, autor de la portada i dels separadors interiors. Els seus dibuixos amb carbonet il·lustren de manera colpidora els lligams entre el pensament científic i la ideologia.

A més, aquest número inclou dues reflexions sobre l’ètica i les bones pràctiques científiques de mans del físic Javier Tejada i del biotecnòleg Pere Puigdomènech. L’ecòleg i president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros, analitza les conseqüències del canvi climàtic a la mar Mediterrània. Tot això acompanyat de diverses entrevistes i articles de divulgació i d’anàlisi.

La Veu
 
next