Diari La Veu del País Valencià
La intrusió marina a la desembocadura del Millars perjudica la tortuga ibèrica

RedactaVeu / Castelló.

La tortuga d’aigua ibèrica (Mauremys leprosa) ha protagonitzat en els últims 10 anys una expansió considerable per les zones humides castellonenques. Abans, la seua distribució era més abundant en els trams fluvials mitjans d’alguns rius del territori valencià, concretament aquelles zones que presentaven aigües netes i ben oxigenades.

D’uns anys ençà és fàcil trobar-les per algunes zones humides de les comarques del Nord convivint amb les també autòctones tortugues d’estany (Emys orbicularis) i lamentablement amb les invasores tortugues d’orelles roges (Trachemys scripta). La millora en la qualitat dels rius pot estar darrere d’aquest desplaçament aigües avall de l’espècie. La tortuga d’aigua ibèrica apareix com a vulnerable al Catàleg Valencià d’Espècies Amenaçades de Fauna.

Sense rastre de l’espècie a la desembocadura del Millars

La Guarderia del Consorci riu Millars col·labora des de fa 5 anys amb la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana en el control i seguiment de les poblacions de tortugues endèmiques presents al paratge protegit: tortuga d’estany i tortuga d’aigua ibèrica.

L’any 2011 es van capturar 14 exemplars de tortugues d’aigua ibèrica a la desembocadura del Millars. La notícia convertia aquesta població en una de les més importants de la demarcació de Castelló. El 2015 les dades obtingudes a la fi de la campanya apuntaven xifres idèntiques: 14 tortugues d’aigua ibèrica convivint amb els 9 exemplars de l’altra espècie autòctona: la tortuga d’estany. Però el 2016 ha sigut diferent. De moment, la guarderia del Consorci riu Millars no ha capturat ni un sol exemplar de les dues espècies.

Cal no oblidar que la desembocadura del riu està oberta a la mar des de fa mesos i es produeix una constant intrusió d’aigua salada cap a les goles. La desaparició de les tortugues autòctones pot estar directament relacionada amb el canvi radical en la qualitat de l’aigua de les Goles. El més probable és que les tortugues d’estany i les tortugues d’aigua ibèrica hagen remuntat el riu Millars per tal de trobar trams amb aigua dolça en millors condicions per a la seua supervivència.

En l’actualitat la millor població castellonenca de tortuga d’aigua dolça es troba a la marjal de Peníscola. L’any 2006 es van capturar 128 exemplars dins el programa Life Trachemys d’eradicació de tortugues invasores. L’any passat es van comptabilitzar 87 tortugues. La població de la desembocadura del riu Millars era la segona millor abans de la connexió de la mar amb les goles.

El necessari cabal ecològic

Les tortugues autòctones que habiten les zones humides valencianes necessiten aigua dolça. El Millars no té un cabal ecològic constant i suficient per tal de mantenir la fauna que necessita aigua dolça per tal de sobreviure sense problemes. Cal recordar que el passat mes de març es va trobar a l’interior d’una de les goles de la desembocadura del Millars una bavosa marina. Aquest fet ja apuntava a l’elevat nivell de salinitat de l’ecosistema humit.

La campanya que realitza la Guarderia del Consorci riu Millars amb les tortugues autòctones finalitza el mes d’octubre. De moment, les magnífiques poblacions de tortugues que habitaven les goles i basses de la desembocadura del riu Millars han preferit buscar-se altres indrets més amables per a viure.

Comparteix

Icona de pantalla completa