Sixto Ferrero / València.
30 anys, que no són pocs, poden passar en dues hores sota preceptes tan clarificadors de l’efemèride com la passió, el futur i els llibres. A l’aixopluc de sentiments, esperança i elements va transcórrer la festa d’aniversari de l’editorial Bromera, que tenia lloc anit al Teatre Principal de València, “al cor de la ciutat de València”, o “al centre de la capital del País” com així ho ubicaren Josep Gregori, editor de Bromera, i Gonçal López-Pampló, director literari de l’editorial riberenca.
Però la vetllada va estar estratègicament molt ben premeditada per compartir la joia, però, també per contagiar l’emoció encongidora de pertinença. Si el motiu, celebrar trenta anys d’edició de literatura, no era prou per cridar als quatre vents: “Enhorabona valents per mantindre viva la cultura i la literatura en llengua pròpia!”; si la passió amb què il·lustradors, escriptors i treballadors d’una “empresa modèlica”, com la definia Gregori ahir en una entrevista en aquest diari, descrivien la seua feina i vinculació amb l’editorial no era suficient per veure, en els vídeos projectats, que Bromera és una gran família que camina en equip cada dia; o si l’esperança que representa el futur, prometedor però no exempt de dificultats “perquè Xarxa llibres farà malbé l’estabilitat econòmica d’editorials com Bromera, que manté la seua vessant social i solidària amb Metges sense fronteres o amb Escola Valenciana, perquè ens creiem aquests projectes”, si tot això no eren motius suficients per celebrar l’aniversari a un Teatre Principal ple de gom a gom, Botifarra i tot un seguit de músics, amics, dansaires i col·laboradors van afegir al ventall d’emocions la flaire a solc de terra àrida, l’aroma a sal mediterrània, la memòria de la saviesa i sons que ens remunten al nostre mestissatge, al nostre empelt com a poble “encara que ara a això li diuen fusió”, digué el Botifarra arran de la barreja que proposa el xativí amb Ahmed Touzani.
Gonçal López-Pampló amb Josep Gregori als 30 anys de Bromera.
