Xavier Pérez / València.
El Govern de l’Estat espanyol i el seu Tribunal Constitucional continuen amb la seua croada de tombar tot el que signifique elements i lleis històriques valencianes en un atac a l’autogovern dels valencians. Com a exemple d’aquesta persecució, el Tribunal Constitucional ja ha tombat diverses lleis del dret foral valencià.
Encara que durant la campanya electoral aquest tema ha sigut secundari, ara, el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha mostrat una ferma defensa del Dret Històric Valencià com a “part de la nova legitimitat que volem per a construir una Espanya diferent, una Espanya inclusiva, l’Espanya federal del segle XXI”.
El president s’ha pronunciat en aquests termes durant l’acte commemoratiu de l’efemèride de la promulgació del Decret de Nova Planta, el 29 de juny de 1707, que va suposar la pèrdua de l’autogovern del Regne de València.
En aquest acte, que portava per títol “En defensa del dret històric valencià”, també han participat la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, i el conseller de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació, Manuel Alcaraz.
Després de les recents sentències emeses pel Tribunal Constitucional, que suposen importants limitacions al Dret Civil valencià en haver declarat inconstitucionals la Llei Valenciana d’Unions de fet i la Llei de Règim Econòmic Matrimonial Valencià, la Generalitat ha reivindicat la seua competència per a recuperar i aplicar el dret civil propi com a continuació de la tradició jurídica històrica del poble valencià.
En aquest sentit, la vicepresidenta Mónica Oltra ha llegit el manifest en el qual el Consell anuncia que “usarà totes les vies jurídiques possibles” per a resoldre el conflicte existent amb el Govern espanyol i, d’aquesta manera, “garantir la capacitat de recuperació i desenvolupament del dret civil foral valencià com a part fonamental del dret històric valencià” que el Govern valencià reivindica.
D’altra banda, Ximo Puig ha reclamat el dret del poble valencià a “conservar, desenvolupar i modificar” el dret històric valencià, “tal com estableix el nostre Estatut d’Autonomia”. Al seu parer, l’acumulació de pronunciaments del Tribunal Constitucional “no constitueix un fet aïllat en l’Espanya actual, sinó que respon a una concepció de l’Estat cada vegada més centralista”.
El cap del Consell també ha defensat que “la Comunitat Valenciana es mereix una Espanya oberta, que assumisca una realitat plural. Una Espanya concebuda de baix cap amunt i no de dalt cap avall”.
Per la seua banda, la vicepresidenta Mónica Oltra ha recordat que el dret històric “no és un fòssil del passat”, sinó que es tracta d’“un dret viu del poble valencià”. Amb les actualitzacions pertinents, ha assegurat, “mereix ser conservat i impulsat cap al futur”. “El dret històric valencià, juntament amb la nostra llengua, constitueix un dels elements fonamentals de cohesió social del poble valencià”, ha asseverat.
Finalment, el conseller de Transparència, Manuel Alcaraz, ha recordat que el dret civil “és el dret de la vida quotidiana, i en un sistema democràtic no té sentit si no respon a les necessitats reals de les persones i les seues circumstàncies”. Per açò, ha d’adaptar-se “constantment als temps” i, segons ha afirmat, “és el poder que està més prop de la ciutadania el que millor ho pot regular i adaptar”.
