RedactaVeu / València.
El Consell del Botànic compleix, aquesta setmana, el seu primer any, després dels 20 anys del PP en la Generalitat, que ha estat marcat en bona part pels fronts oberts amb el Govern central, fins al punt que tant el ‘president’, Ximo Puig, com la vicepresidenta, Mónica Oltra, han denunciat la “fustigació” i el “maltractament” que pateix el País Valencià per part de l’executiu de Mariano Rajoy.
A més, una vegada complit aquest primer exercici, està previst que, a mitjan juliol, es revise l’Acord del Botànic, en què es recolza l’Executiu. Així mateix, hi haurà novetats durant la legislatura amb l’objectiu d’”optimitzar” la gestió i “millorar alguns engranatges”, segons ha assegurat recentment Puig.
Un dels punts de fricció entre el Govern autonòmic −format per PSPV i Compromís i amb el suport extern de Podem− i el central es troba en els recursos d’inconstitucionalitat presentats per l’executiu de Rajoy contra tres lleis del dret civil valencià.
El Tribunal Constitucional (TC) ha decidit anul·lar aquest mateix mes de juny la Llei de règim econòmic matrimonial i ha estimat parcialment el recurs contra la Llei d’unions de fet, en considerar que aquestes normes envaeixen competències estatals. Queda pendent la Llei de relacions familiars dels fills els progenitors dels quals no conviuen.
El primer any del nou Consell ha estat molt centrat en la reclamació del canvi del model de finançament autonòmic i, sobre aquest tema, Ximo Puig va impulsar la signatura d’un acord “per un finançament just” que compta amb el suport de tots els grups parlamentaris de les Corts, les universitats, els sindicats, els empresaris, els ajuntaments i part de la societat civil.
Unit al finançament, el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, ha exigit en nombroses ocasions al Govern fons suficients del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) per fer front als pagaments i tant ell com altres membres del Consell, com Mónica Oltra, han acusat al ministre de l’àrea, Cristóbal Montoro, d’utilitzar aquest mecanisme com a “eina electoral” i de perjudicar a la Comunitat per no tenir un Govern del mateix color polític que el central.
També, en matèria d’hisenda, la Generalitat va presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra el Fons de Suficiència Global, inclòs en la Llei de pressupostos generals de l’Estat, que va ser desestimat pel Constitucional.
Una altra de les ‘bregues’ entre el Govern i el Consell se centra en la multa imposada per la Comissió Europea per la manipulació de les estadístiques de dèficit durant anys de govern del PP. L’Executiu estatal ha reclamat a la Generalitat el pagament dels 19 milions −més 104.000 en interessos− de la multa, però el Consell entén que ha de ser l’executiu de Rajoy qui assumisca l’import.
A més a més, entre les principals mesures que ha fet realitat el nou Govern valencià destaca la derogació completa del copagament per a persones majors i amb diversitat funcional en els centres de dia i la seua eliminació parcial en els centres residencials.
Així mateix, el Consell aprovà un decret perquè els pensionistes i persones amb diversitat funcional deixaren de pagar el copagament farmacèutic a partir de l’1 de gener, a la qual cosa el Govern de Rajoy va respondre amb un recurs que està pendent de resoldre’s.
De la mateixa manera, l’executiu central també ha recorregut la mesura del Consell per garantir l’accés universal a l’atenció sanitària a persones estrangeres en situació administrativa irregular. En un primer moment, el TC va admetre el recurs, el que va suposar la suspensió automàtica de la normativa, però posteriorment l’alt tribunal va decidir alçar la suspensió.
D’una banda, en l’àmbit educatiu, el curs ha estat marcat per la polèmica entre el departament que dirigeix el conseller Vicent Marzà i part del sector de l’ensenyament concertat, que ha criticat alguns dels canvis aplicats per l’actual administració, com els introduïts en el decret d’admissió −s’ha posat fi al districte únic i han desaparegut els punts que donaven els col·legis per circumstàncies específiques o ser antic alumne− o l’arranjament escolar.
D’educació també destaca, d’aquest primer any de Govern, el programa experimental d’aules de dos anys en centres públics d’Infantil i Primària, així com el pla denominat #XarxaLlibres per a la gratuïtat dels llibres de text.
D’altra banda, la Generalitat Valenciana ha presentat un projecte de Llei per la Funció Social de l’Habitatge de la Comunitat, que garanteix l’accés a l’habitatge com un dret subjectiu i preveu la possibilitat d’expropiar immobles a entitats financeres.
Un dels temes més controvertits d’aquest Govern ha sigut el referent als horaris comercials, ja que ha hagut de tirar arrere −almenys de moment− la seua voluntat de reduir les zones de llibertat horària en diumenge i festius.
Accident del Metro
Un dels primers actes de l’actual Consell va ser de “reparació” dels familiars de les víctimes de l’accident del metro de 2006, en el qual van morir 43 persones i altres 47 van resultar ferides. La Generalitat els va demanar “perdó” i les Corts han desenvolupat una comissió de recerca que, en la seua proposta de dictamen, conclou que la tragèdia va ser “previsible i evitable”.
Una altra proposta electoral en la qual les Corts estan treballant és l’engegada de la nova Ràdio Televisió Valenciana (RTVV), que passarà a anomenar-se Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació i que podria ser realitat durant la pròxima tardor.
Corrupció
El Consell ha insistit que ha hagut de centrar part dels seus esforços a solucionar els deutes que va deixar l’anterior Govern valencià. En aquest sentit, la Generalitat s’ha personat en diversos casos de presumpta corrupció com el de l’anomenada ‘trama del foc’−en la qual es troba investigat l’exconseller i exdelegat del Govern Serafín Castellano− o els referents al Palau dels Arts, l’IVAM o el centre tecnològic Aido, entre uns altres.
La Generalitat també ha hagut de fer front a diverses acusacions d’”endollisme” en el seu executiu. Aquest ha sigut el cas de la contractació de la filla de la secretaria autonòmica de Sanitat, Dolores Sales, en la fundació Fisabio, dependent de la Generalitat, que està investigant la Conselleria de Transparència.
El departament que dirigeix Manuel Alcaraz també està estudiant si la directora general d’Internacionalització de la Conselleria d’Economia, Mónica Cucarella, ha incorregut en incompatibilitat en ser apoderada d’una gasolinera que està denunciada per desobediència al no haver descontaminat les seues instal·lacions.
