ACN / València.
El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha estimat, parcialment, el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel govern espanyol contra la Llei 5/2012, de 15 d’octubre, d’Unions de Fet Formalitzades al País Valencià. El TC declara inconstitucionals preceptes de la llei de contingut civil, ja que entèn que sobrepassen el marge de competència que la Constitució atribueix a les comunitats autònomes per a “la conservació, modificació i desenvolupament” dels “drets civils, forals o especials, allà on n’hi hagi” (art. 149.18 CE). Per contra, desestima el recurs pel que fa a aquells altres preceptes que no tenen caràcter civil i que serveixen per a regular aspectes de les unions de fet que incideixen en l’exercici de les seues competències. La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Ricardo Enríquez, compta amb el vot particular del magistrat Juan Antonio Xiol. La decisió del TC va en la línia de la sentència que, el passat 6 de maig, va anul·lar la Llei valenciana de règim econòmic matrimonial, aprovada el 2007. El govern espanyol també té recorreguda i pendent de decisió del TC la llei valenciana de custòdia compartida, del 2011.
En la sentència feta pública aquest dijous, el TC es basa (i cita) en la recent decisió de maig sobre la Llei Valenciana de Règim Econòmic Matrimonial, per argumentar que l’Estat té atribuïda, amb caràcter general, la competència exclusiva en matèria de legislació civil i reconeix, a la Generalitat Valenciana, la competència exclusiva en relació amb la “conservació, desenvolupament i modificació del Dret civil foral valencià”.
Aquesta competència queda limitada, però, al fet que les normes de dret civil han de formar part del seu llegat jurídic en el moment de l’entrada en vigor de la Constitució, l’any 1978 i, també, als usos i costums acreditats. Així, els magistrats remarquen que “queda vetat crear un Dret civil ex novo”. En aquest sentit, el TC diu que, a diferència dels arrendaments històrics agraris, que sí que estan reconeguts per la llei, no s’ha acreditat la vigència de costums.
En aquesta resolució, també, es va afirmar que ni la Llei Orgànica de Transferència al País Valencià de competències en matèria de titularitat estatal (LOTRAVA) ni la reforma de l’Estatut valencià del 2006 permeten alterar el sostre competencial establert per la Constitució en matèria de legislació civil.
La conclusió d’aquestes argumentacions és que el TC anul·la, per falta de competència, els preceptes de caràcter civil continguts en la llei que regulen les “conseqüències civils de les ‘unions de fet formalitzades’”. Formen part d’aquest grup els articles 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 i 14. També és declarat nul l’article 2, que fa dependre l’àmbit d’aplicació de la llei del “veïnatge civil” de les parts. Aquest fet implica la vulneració del principi de “territorialitat de les competències” que, segons la doctrina constitucional, és “implícit en el propi sistema d’autonomies territorials” i que queda expressament recollit en l’Estatut valencià quan afirma que “l’aplicació de les normes de la Generalitat Valenciana s’ha de limitar al seu propi àmbit territorial”.
L’article 1, però, és declarat inconstitucional de manera parcial, ja que només té contingut civil l’incís que afecta la regulació dels “drets i deures dels que són membres” de les unions de fet formalitzades. Per la seua banda, els 3, 4 i 5 són “competèncialment neutres” i, per tant, conformes a la Constitució.
Finalment, la sentència també rebutja que l’article 15 vulnera el principi de desenvolupament de la personalitat, com al·legava el demandant. Sota la rúbrica “Altres efectes de la unió de fet formalitzada”, el precepte conté normes que permeten equiparar, en alguns aspectes, les unions de fet als matrimonis. Per fer efectiva aquesta equiparació, s’estableix sempre com a condició “una prèvia sol·licitud voluntària del particular” a inscriure’s en el registre administratiu de parelles de fet, raó per la qual no hi ha vulneració del principi de lliure desenvolupament de la personalitat.
Vot particular
En el seu vot particular, el magistrat Juan Antonio Xiol reitera els arguments que el van portar a discrepar de la sentència del 6 de maig i afirma la constitucionalitat de la llei recorreguda. En la seua opinió, la sentència “trivialitza” la reforma operada en l’Estatut, el 2006, ja que no atorga rellevància competencial quan, per contra, reconeix “inequívocament” la competència del País Valencià sobre “Dret civil foral valencià”. Considera, també, que la doctrina constitucional ha admès l’“actualització de drets històrics en matèria de Dret privat quan s’incorpora a un Estatut”, ja que la Constitució estableix límits territorials només en relació amb el Dret”
