Diari La Veu del País Valencià
Els resultats mediàtics de la conspiració de Fernández Díaz contra Junqueras

L’escàndol generat a partir de la publicació que va fer Público respecte de la gravació en què el ministre espanyol de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i el director de l’Oficina Antifrau de la Generalitat, Daniel de Alfonso, suposadament, es conxorxen per trobar dades incriminatòries de l’independentisme té una evident intenció mediàtica.

Molts dels mitjans de comunicació han agafat la notícia amb discreció, ja que molts d’ells s’han beneficiat o vist implicats per diferents vies –tal com assenyala Àlex Gutiérrez a l’Ara-, bé perquè van ser receptors de les “exclusives” fabricades per la trama, o bé perquè tenen relació empresarial amb el Grupo Planeta, un altre dels actors implicats en la presumpta conspiració.

Però quins van ser aquells mitjans que van servir d’altaveu de la campanya de difamacions contra l’independentisme de Fernández Díaz i de Alfonso? Una de les obsessions que mostren les gravacions descobertes és el president d’ERC, Oriol Junqueras, sobre qui volen sembrar dubtes qüestionant la feina del seu germà, Roger Junqueras, llavors directiu de l’empresa CESPA. A pesar que mai s’ha trobat –i no perquè no s’haja buscat, pel que sembla– cap tracte de favor per a l’empresa on treballava Roger Junqueras per part de les administracions governades pel partit dirigit pel seu germà, al llarg dels anys, s’han publicat diversos articles que apuntaven en aquesta direcció.

La primera referència que ha trobat Mèdia.cat està a El Confidencial i és de 2013 −fins i tot, abans dels presumptes plans de Fernández Díaz desvelats per Público−, concretament, en un article titulat, explícitament, “Ferrovial ‘promou’ el germà de Junqueras i ‘protegeix’ milionaris contractes a Catalunya”. A pesar del que podria indicar el titular, però, a l’article no hi ha cap evidència del vincle entre la promoció de Junqueras –qui no deixa de ser un càrrec intermedi amb anys d’antiguitat a l’empresa– i els contractes de Ferrovial, que no tenen cap relació amb les administracions controlades per ERC i la filial dirigida per aquest. Ja en el seu moment, Nació Digital es va adonar de la inconsistència del reportatge.

La segona andanada arribaria el setembre de 2014 –ja després de les converses entre Fernández Díaz i de Alfonso– via El Mundo. Un article signat per Eduardo Inda i Esteban Urreiztieta –uns dels periodistes preferits per Interior per filtrar els seus informes– assegurava que “La Policia investiga els pagaments a Cespa després d’ascendir el germà de Junqueras”. El reportatge torna a vincular la relació de la feina de Roger Junqueras –qui, per art de màgia, passa de ser un càrrec intermedi a un “directiu d’algunes de les empreses més importants del holding”– amb un augment “espectacular” dels contractes amb administracions catalanes, barrejant administracions governades per diferents partits com ERC, CiU o el PSC. L’article no cita cap font més enllà d’unes “investigacions policials” sense especificar i que, anys després, sembla que no han anat més enllà.

Finalment, el juny de 2015, arriba el que sembla el cop més elaborat per part del Diari de Girona, mitjà escollit, primer, perquè no és tan sospitós d’inventar trames antiindependentistes com els mitjans de Madrid. Però també perquè la font, aquesta vegada, és la jutgessa instructora del cas Manga, Pilar de Lara, qui “considera que el germà del polític –Roger Junqueras Vies– ha actuat com a ‘cooperador necessari’ en el falsejament d’un procediment negociat sense publicitat”, segons va publicar el diari i van reproduir tot tipus de mitjans com, per exemple, El Periódico, Ara o El Món. La inclusió de Roger Junqueras en un sumari judicial ja implica l’existència d’una prova documental contrastable que justifica la noticiabilitat de la història.

Tot i això, a l’article del Diari de Girona –qui té accés a l’expedient del cas Manga en exclusiva– no queda clar quina és la implicació de Junqueras en el cas –si està imputat o no-, ni que hi haja cap relació amb les responsabilitats polítiques del seu germà i, ni tan sols, quin seria el suposat benefici per a l’empresa on treballava. A pesar d’aquestes llacunes, el rotatiu de Prensa Ibérica inicia l’article dient que “el cas Manga ha arribat fins a la família. Fins a la família del president d’ERC, Oriol Junqueras”. Molts diaris van titular directament amb la “implicació del germà de Junqueras en un suposat cas de corrupció” i, a dia de hui, ningú no s’ha molestat a confirmar o desmentir la notícia.

Comparteix

Icona de pantalla completa