“Terribles” ha sigut l’adjectiu que ha fet servir l’entitat cívica per qualificar les dades que es deriven de l’enquesta 2015 de la Generalitat Valenciana Coneixement i ús social del valencià.
“Cada vegada hi ha més gent capaç de parlar valencià, però, paradoxalment, cada vegada hi ha menys gent que l’utilitze en la seua vida quotidiana», ha lamentat el president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, que ha esperonat el Consell a analitzar “de forma exhaustiva” les causes d’aquests “inquietants” resultats.
Moreno, no obstant això, ha recordat que “les antipolítiques lingüístiques de l’anterior govern han devastat i han fet minvar el prestigi del valencià”, per la qual cosa, “l’actual Administració té la responsabilitat de recuperar el nostre patrimoni: la dignitat de la nostra llengua”.
Marzà i Trenzano, en la presentació de l’enquesta.
L’escola crea parlants de valencià
Segons Escola Valenciana, l’ensenyament en valencià ha sigut “fonamental” per a dotar de la competència oral i escrita l’alumnat durant els últims 33 anys: “Gràcies al conjunt de mestres que cada dia fan escola en el programa òptim, en l’ensenyament en valencià, podem dir que l’alumnat té un domini equilibrat de les dues llengües”, ha comentat el portaveu d’Escola Valenciana. I ha afegit que “per aquesta raó, defensem la generalització de l’ensenyament públic, de qualitat i en valencià a tot el sistema educatiu: Infantil, Secundària, Batxillerat,
Persones Adultes, FP, Universitat… i, en tots els centres, públics i concertats, de tot el país, sense exempcions.”
L’entitat cívica assegura, en el seu comunicat, que és “conscient” que el coneixement de dues llengües facilita l’aprenentatge d’altres idiomes i que permet arribar amb més facilitat al plurilingüisme. “Parlar valencià i sumar llengües obri un ventall de possibilitats laborals, açò ho tenim clar, però ara toca que el Consell faça feina de valent perquè els valencians siguen valencianoparlants actius i puguen fer efectiu el seu dret de comunicar-se en valencià a tota hora i en qualsevol lloc”.
“La gran tasca que ha aconseguit l’entitat i tota la comunitat educativa a l’escola necessita que tinga ressò a la resta d’àmbits que formen part de la vida quotidiana dels alumnes i de tota la ciutadania”, segons les paraules del president d’Escola Valenciana. En aquest sentit, les Trobades d’Escoles en Valencià d’enguany han comptat amb la participació de més de 214.000 persones, la qual cosa “és una mostra de la demanda social dels pobles de viure en valencià i, aquest dret, l’ha de garantir el Govern, d’una banda, amb la introducció d’una contundent política lingüística que corregisca l’asimetria lingüística que patim els valencians quan veiem retallada la nostra llibertat d’expressió i, d’altra banda, com a model de llengua per a la resta de la població”.
El requisit lingüístic
En altre front, Escola Valenciana considera que una de les mesures que afavorirà i incrementarà l’ús social del valencià serà la implantació del requisit lingüístic en la funció pública, “sobretot després de saber que prop d’un 30% dels funcionariat no té els títols de la Junta Qualificadora”.
L’entitat considera que, si ben és cert que l’escola ha fet créixer la xifra de parlants potencials de la llengua, “quan els alumnes acaben l’escolaritat s’adonen que hi ha un trencament lingüístic, atès que el valencià no està present, dissortadament, a les administracions ni tampoc al comerç o a les empreses”.
Manca de mitjans de comunicació en valencià
Per últim, Escola Valenciana ha assenyalat que el tancament de RTVV ha sigut un “factor decisiu” en la davallada experimentada per la llengua». Així, augura que l’obertura de l’ens “millorarà la salut del valencià i la cohesió social, així com farà revertir l’evident procés de castellanització dels infants”. Des de l’entitat cívica, s’ha remarcat la importància de tindre mitjans de comunicació en valencià “en benefici de la normalització de la llengua”.
