Sergi Tarín / València
M’he de basar en les enquestes, tot i que s’hagen de prendre amb cautela. Beneficien les forces del canvi amb una aritmètica electoral millor que a l’anterior legislatura. Al PP, també li vénen bé les eleccions i podria augmentar en vots. La disputa està entre el Partit Popular i nosaltres.
-Aquesta repetició formava part de l’estratègia de Podem?
No teníem planificades unes segones eleccions ni que aniríem amb Esquerra Unida. Potser no vam comunicar bé la nostra proposta i la vam acompanyar d’un to que pareixia no quadrar amb la proposta d’un govern de coalició amb el Partit Socialista. Però, no donarem suport a un pacte entre el PSOE i Ciutadans basat en un contingut programàtic que no canvia les polítiques. Ho vam revalidar amb les bases i vam creure que tocava tornar-li la paraula al poble.
-Què ha canviat en sis mesos perquè siga possible un pacte amb Esquerra Unida?
La gent d’Esquerra Unida té un discurs diferent, més obert, en sintonia amb el sentit comú d’època i amb les preocupacions de la gent. Ha sigut la força política que durant molt de temps ha estat més connectada amb les necessitats i les emergències socials d’aquest país, però han fet un tipus de política que no connectava amb això i el que hem vist en els últims mesos és que, sobretot per part d’Alberto Garzón, hi ha hagut una major connexió i, per tant, una major sintonia amb la forma com nosaltres abordem la realitat. D’altra banda, hi ha un sistema electoral trampós i l’hem de sortejar. No podem consentir que quasi un milió de persones que volen que les coses canvien, vegen les seues paperetes llançades al fem. És una segona volta i ara toca desempatar, incorporar tota la gent al partit i guanyar aquesta final.
-La segona volta sol ser entre les dues forces més votades.
Aqueixa és la segona volta estricta, però nosaltres no la entenem com la disputa entre dues forces polítiques sinó entre dues tendències polítiques. I creiem que nosaltres estem liderant la tendència del canvi i que la que mira al passat és la del Partit Popular. I no sols ells. Ciutadans tampoc té una aposta diferent de la que ens ha portat fins ací en matèria econòmica.
-És imprescindible fer el sorpasso al Partit Socialista per fer efectiu aquest canvi?
L’imprescindible és que el Partit Socialista estiga disposat a fer un govern de coalició amb nosaltres. Si ho haguera estat des de desembre, ara mateix tindríem Pedro Sánchez de president, hauríem acabat amb Mariano Rajoy i les seues polítiques i tindríem el que tenim ací al País Valencià, un govern entre la segona i la tercera força política presidit per la segona força. Per ajustar el programa electoral de Podem, les confluències i el Partit Socialista cal un esforç menor del que necessiten Ciutadans i el PSOE per coincidir.
-Fins a quin punt és un entrebanc per al pacte l’evident manca d’empatia entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias?
Em resistisc a pensar que una relació personal puga entorpir la conformació d’un govern que acabe amb Rajoy. Pablo Iglesias –ell ho ha assumit– reconeix que hi ha expressions i formes que haurien d’haver-se evitat.
-La imatge de supèrbia, de superioritat moral, que hi ha associada a Pablo Iglesias i que es reflectix en les enquestes de valoració dels líders, forma part de la seua personalitat, és una fabricació dels altres o una estratègia de partit?
Ni de l’estratègia ni de la seua personalitat. Pablo és molt contundent i clar, posa passió a la política i això li passa factura; ha molestat molta gent.
-Hi ha crítiques per la passió política, però també pel possibilisme progressiu de Podem.
Possibilista vol dir que volem governar aquest país. Amb una aspiració a màxims, com han fet altres forces polítiques, no aconseguim res i continua governant el Partit Popular. Nosaltres estem tocant la realitat, li posem molta emoció i, al mateix temps, reconeguem que el poder polític, de les institucions, té uns límits, ja que vivim en un context europeu. Dins d’aquests límits, cada vegada més estrets, encara hi ha marge per a, sense poder canviar les polítiques d’austeritat de la Unió Europea, fer coses. Venim dels moviments populars, però no podem ser una traducció exacta d’una manifestació a una força política que vol governar. S’han de fer propostes viables.
-I deixar-se coses pel camí.
Evidentment. L’èxit de Podem és que ha sabut deixar-se coses pel camí per començar el camí. Sinó, no estaríem on estem.
-Què troba a faltar que s’haja quedat pel camí?
Tampoc m’identifique amb cap cosa concreta. Una de les coses que diuen que ens hem deixat pel camí és la renda bàsica, però estem plantejant un pla de renda garantida que faça que totes les persones tinguen recursos econòmics i que no hi haja ningú sense capacitat per sobreviure i, a més, consumir un poc, perquè això és necessari perquè la roda de l’econòmica gire. Segurament, ens hem deixat coses pel camí de les nostres trajectòries polítiques anteriors, però no com a formació política. Adaptar la nostra proposta no és un tret negatiu, sinó de responsabilitat.
-Hi ha molt bona sintonia entre Pablo Iglesias i Mónica Oltra. De vegades, sembla que Podem compte més amb Compromís que amb els propis representants de Podem al País Valencià. Se senten menystinguts?
Mónica Oltra és un referent perquè els valencians han aconseguit tindre una vicepresidenta que representa les polítiques que nosaltres estem proposant. Sempre hem avantposat l’objectiu polític a la possessió. Tenim una organització que té dos anys, li tenim molta estima, però potser no tanta com altres a les seues, ja que és més recent. És difícil que altres partits posen per davant l’objectiu del canvi polític a unes estructures orgàniques que pesen molt. Però, nosaltres volem que el partit polític siga un impuls del canvi i no un fre. Estem tractant d’innovar en els processos de presa de decisions. Amb aquesta perspectiva, hem participat d’aquesta confluència.
-És una confluència amb futur. Futur, per exemple, de cara a les autonòmiques de 2019?
Per a mi, el 2019, ara, és com si digueres el segle XXII. El que té futur és un projecte de canvi del qual nosaltres només som ferramentes per canalitzar-lo. I, en aquest nosaltres, m’atrevisc també a posar Compromís. Som organitzacions diferents, tenim diferències. Ja veurem com s’articula l’objectiu compartit.
