La Gossa Sorda fa ‘l’última volta’ hui a Pego, però tornarà?

17 juny 2016 01:00h
La Gossa Sorda.

Sixto Ferrero / València.

Fa dèsset anys des que La Gossa Sorda va fer la seua primera actuació. Fa unes setmanes, anunciaven que seria Pego, la ciutat de naixença i de gènesi del grup, la que acolliria el darrer concert.

Cinc discs d’estudi amb ska i dolçaina, amb rock i amb reggae, per fotre garrotades, fer saó i alçar polseguera fins la gira de comiat, L’Última Volta, nom que duu també el CD-DVD que han enregistrat durant dos concerts que tingueren lloc el passat mes de desembre a la sala Repvblicca de Mislata (València).

“El grup acabarà les seues passes al mateix lloc on tot va començar”, deia el comunicat de premsa que anunciava el concert del dia 18 de juny a Pego. Després, marxaran al Japó per participar al festival Fuji Rock del mes de juliol, una eixida pensada “com un viatge de final de carrera”.

“El grup podria haver continuant i, en compte d’anar a més, anar a menys, fer 10 o12 concerts entre les Marines i la Safor i matar el cuquet de seguir tocant”, explica Josep Nadal, la veu carismàtica del grup i una de les més efusives del Parlament valencià. “Hauria sigut baixar el pistó i morir a poc a poc. Era com donar-nos menys importància a nosaltres mateixos perquè no podríem demanar-nos menys implicació, sinó més de la que hi ha ara”, per això, diu Nadal, “vam planificar la gira fins el concert de hui a Pego”.

L’Última Volta planteja un repàs per tot el repertori dels de la Marina, però si busquem l’essència del grup, cal buscar-la “a Saó, perquè està enmig i perquè recull els inicis i el que és ara el grup”, afirma el cantant i polític, qui explica que Saó ix el 2008 i fou fet a finals de 2007, quan encara no havia esclatat la crisi.  Tanmateix, al disc ja es parla de la bombolla immobiliària i és a partir d’aquest moment quan el grup canvia. “Arrepleguem l’essència de Garrotades, de l’ska amb dolçaina, però apareix la música reggae que marcarà els següents discs”.

No obstant això, 17 anys donen per a moltes històries. Una de divertida, ens explica Josep Nadal, fou al principi de la carrera, quan anaren al Palau Sant Jordi. “Hi havia 10.000 persones, érem molt joves i encara no havíem tocat molt per Catalunya. Vam assajar molt i estàvem molt eufòrics. De fet, vam assajar tant per a eixe concert que la qualitat del grup es va veure millorada a partir d’aquell moment, però recordem que anàrem tots junts, amb la gent del poble, on ficaven la música que ens agradava, i els agents de seguretat no ens deixaren passar per l’aparença que teníem”. Pren aire i afegeix, “i allò més probable és que posaren música de La Gossa Sorda”.

En l’altre extrem, en la part complicada de la trajectòria, el vocalista esmena que el pitjor moment es dóna “quan marxa algun component de grup”, encara que les noves incorporacions “s’han acoblat i, amb poc de temps, les veus com un membre més de La Gossa Sorda. Però sí, foren moments complicats”.

Igualment, un dels moments més mediàtics del grup es va produir fa un any, arran de la decisió de no actuar en el Rototom si aquest comptava amb la participació de Matisyahu. S’entén que degué ser una decisió difícil i, de fet, explica Nadal que “no ho teníem clar des del primer moment. El coneixíem en l’àmbit musical, però no la implicació política que ell tenia. Investigarem les seus lletres i vam veure que les coses anaven més enllà del conflicte. Ell posava la seua música al servei de recollir diners per a l’exercit d’Israel. Van ser moments difícils amb la pressió econòmica, amb Manos Limpias i l’exconseller Máximo Buch, que es va reunir amb empresaris espanyols de l’Ibex 35 per fer pressió al Govern valencià. Durant aquells moments, pensàvem que tindríem vacances i no en vam tindre. El grup ho tenia clar, si ell tocava nosaltres no ho faríem”. Nadal és taxatiu i afegeix que aquesta decisió ”és una de les coses per les quals més orgullós estic del grup”.

A poques hores de pujar per última volta a un escenari del País Valencià, convé fer una anàlisi, per exemple, sobre si han aconseguit els seus objectius. “Considerem que sí”, afirma, “perquè, d’alguna manera, quan ens els marcàvem, pensàvem que podríem arribar fins allí. No hem estat un grup que ha tocat 12 mesos a l’any perquè la gent tenia altres coses a fer i això feia que no ens platejàrem metes més altres, com anar a l’Amèrica del sud, perquè per això calia fer més concerts i tindre més diners. Teníem una demanda, però físicament no podíem assolir-ho tot”.

Nadal, quan ha estat preguntat pels relleus generacionals, pensant en el grup que ha liderat, diu que “veiem grups actuals que, encara que no d’una manera directa, sí han mantingut l’essència” de grups com Obrint Pas i La Gossa Sorda. Aquells objectius que acabaren sent raons de ser “com, per exemple, que cantar en valencià anara més enllà del folklorisme, que s’iniciara una acció reivindicativa i posar al dia la cultura valenciana... Tot això era el que preteníem i els grups que hi ha ara compten amb aquesta essència”.

És l’hora de l’adéu dels escenaris, encara que la porta queda oberta. “Sí que deixem la porta oberta”, diu reflexivament Josep Nadal. “El grup som nosaltres i nosaltres continuem sent amics” i, encara que “la majoria creguem que no passarà −que la porta es tanque definitivament−, perquè hem arribat al final, no som dogmàtics en eixe sentit”.



 

next