Sergi Tarín / València.
És un assumpte més que sabut. Canal 9 va silenciar, ocultar i manipular l’accident del metro del 3 de juliol de 2006 a València, el pitjor d’un suburbà europeu, amb 43 morts i 47 ferits. I ho va fer sistemàticament i amb una fidelitat inexpugnable cap a la versió del Partit Popular. Una estratègia premeditada i coherent de la qual sols quedaria per saber quants diners costà als valencians sufragar aquella campanya contra desenes de famílies a les quals se’ls falsificà la veritat i els morts de les quals s’humiliaren. I això ho feren persones de carn i os. Pedro García era el director general de l’ens. I Matilde Alcaraz i Lluís Motes dirigien els informatius. Aquest últim, a més, presentava la segona edició. Cap periodista tampoc s’hi va negar a posar veu i rostre a la mentida repetida.
I això és el que descriu, minut a minut, un informe elaborat per la Unió de Periodistes que se presentà aquest dilluns en la darrera jornada de la comissió d’investigació sobre l’accident del metro. Són 150 pàgines que despullen com i sobre què informà o desinformà Canal 9 respecte d’aquest sinistre. Així com el temps que hi dedicà. Una anàlisi elaborada pels periodistes Gonzalo Gayo i Cristina Valero al llarg d’un mes amb accés a desenes d’informatius i programes del fons documental de Canal 9. Un estudi que compara les emissions de la televisió pública amb allò publicat a les principals capçaleres valencianes entre el 3 de juliol i l’11 d’agost de 2006, quan s’aprovaren les conclusions de la primera i polèmica comissió d’investigació.
Realitat paral·lela
El 3 de juliol, a les 13.02 hores, una unitat de la línia 1 descarrilà entre les estacions de plaça d’Espanya i Jesús. Aquell dia, València estava plena de càmeres, periodistes i unitats mòbils de Canal 9 preparant la imminent visita de Benet XVI. Tot i això, no es modificà la programació habitual. L’edició de les 14.00 hores s’inicià amb imatges de piles de cadires per a la visita del Papa i la notícia del sinistre s’oferí a través de connexions telefòniques. L’accident era portada a les principals cadenes estatals. Tele 5, per exemple, canvià l’escaleta per prioritzar la tragèdia i utilitzà l’operatiu de la visita del Papa per connectar en directe.
A Canal 9 res no es modificà fins les 17.00 hores, quan començà una programació especial només després de l’espai d’entreteniment Xamba, presentat per Ximo Rovira. En la primera peça muntada s’inclou un missatge que ja no es modificarà durant anys: “l’accident ha estat fortuït”. Ho diu Vicent Rambla, llavors portaveu del Consell. I a la segona edició, a la nit, es reforça aquesta teoria amb les declaracions de José Ramón García Antón, conseller d’Infraestructures, qui diu que l’estat del tren era perfecte i que les mesures de seguretat eren correctes. A eixa hora ja han aflorat, en molts mitjans, les queixes que, temps ençà, vénen fent els sindicats per les nombroses deficiències de la línia 1. A l’endemà, bona cosa d’aquestes crítiques es recullen en les 38 i 30 planes que Levante-EMV i Las Provincias, respectivament, dediquen al sinistre. El País i El Mundo també subratllen les reivindicacions de sindicats i treballadors.
Res de tot això apareix als vídeos de la televisió autonòmica. Tal com denuncia l’informe de la Unió: “Canal 9 comença a actuar com a altaveu del Consell en no fer-se ressò de tot allò que conten la resta de mitjans de premsa escrita”. El 5 i 6 de juliol sols te cabuda la versió oficial, sense contrastar les denúncies sobre falta d’inversions, vagues dels treballadors de Ferrocarrils (FGV), ombres respecte dels sistemes de frenat i les crítiques de l’oposició, que ja són un clamor en la resta de mitjans. Canal 9 estableix una autèntica realitat paral·lela, com si es tractés de dos accidents a dos ciutats diferents.
El 7, 8 i 9 de juliol, el sinistre deixa d’existir per a Canal 9. Tot és visita del Papa malgrat que els diaris fan cobertura de les primeres concentracions de protesta i ja es parla de la balisa de frenat que hauria evitat les morts. I, el 10 de juliol, una setmana després del descarrilament, el canal públic fa el seu cant de cigne informatiu amb un especial sobre l’accident que es converteix en un publireportatge sobre les inversions i millores que el PP ha realitzat a Ferrocarrils.
Apagada gradual
És a patir d’ací quan comença una apagada gradual fins el silenci absolut. L’11 de juliol, García Antón compareix a les Corts per explicar l’accident; això no mereix cap titular al sumari de l’informatiu de migdia, però sí el rescat d’un jove a Mèxic o la tornada a la normalitat de l’urbs després de la visita vaticana. Per la nit es destaquen les intervencions del conseller sota el rètol “donar la cara”. A endemà, la Junta de Portaveus, a les Corts, aprova una comissió d’investigació que tampoc es cola als sumaris de Canal 9. I el 13 de juliol, la Policia Científica baixa al túnel per reconstruir el sinistre, notícia que a la televisió queda per darrere d’altres com la vaga d’Iberia o l’aparició, a la platja del Postiguet, d’un peix semblant a un tauró. El 14, s’aprova la comissió d’investigació, de la qual no s’informa fins vora el minut 20.
Entre el 15 i el 26 de juliol no hi ha notícies sobre l’accident tot i que els diaris continuen amb l’assumpte en portada. El 27 se celebra la primera jornada de la comissió, però l’informatiu de migdia obri amb un explosió de gas a Laredo. El 28, el segon dia de la comissió, Canal 9 prioritza un vendaval a Xàtiva i una peça sobre el semen de baixa qualitat durant l’estiu. I l’1 d’agost, quan els sindicats fan de contrapunt a la versió oficial, el canal públic se centra en la delegació de poders de Fidel Castro en son germà i en l’inici de l’operació eixida. La notícia, amb la crítica dels sindicats totalment cercenada, apareix en el minut 43 i dura 30 segons. “Tots els tècnics han descartat l’errada mecànica”, menteix la presentadora.
Dates claus
El 3 d’agost, un mes després de l’accident, Canal 9 hi dedica 50 segons. I, a l’endemà, l’aprovació del dictamen de la comissió no té cabuda als titulars. Sí que ho tenen la sequera i la batalla de l’aigua, que es convertiran en els coixins informatius (per descansar i per ofegar comunicativament) de referència. Del metro es parlarà ja amb comptagotes i en el resum anual de Nadal s’hi nomenarà només un minut en comparació amb els nou minuts dedicats a la visita del Papa.
Altres dates clau són el 20 de març de 2007, quan s’arxiva la causa penal del sinistre. Canal 9 informa al minut 47. Els titulars són per al vent, la neu, un incendi i el resum de les Falles. El 3 de juliol d’aquell any, primer aniversari, s’obri l’informatiu de migdia amb un atemptat a Yemen i amb la final de l’America’s Cup. La presentadora anuncia un especial sobre regates per a després de les notícies. La referència a l’aniversari es fa al minut 14:24 i durarà 2 minuts i mig, bona part dels quals són unes declaracions de Francesc Camps en les quals assegura estar “al costat de les víctimes” malgrat negar-se a rebre els familiars.
Amb l’arribada d’Alberto Fabra a la Generalitat, després de la dimissió de Camps pel judici dels vestits de la Gürtel, s’efectuen canvis en la direcció de l’ens i millora molt lleument el tractament informatiu, però sense deixar de qüestionar en cap moment la versió oficial d’allò “fortuït”. El programa de Salvados de l’abril de 2013 ajuda, i molt, a despertar la consciència ciutadana sobre l’accident i comencen a emetre’s, a Canal 9, algunes declaracions de Beatriz Garrote, la presidenta de l’associació de víctimes.
Manual de males pràctiques
Tot plegat, es tracta d’un recull insistent del manual de males pràctiques periodístiques que deixa un grapat de conclusions a l’informe de la Unió. “A Canal 9 s’han manipulat les informacions (..), s’han distorsionat i ocultat una bona part de les dades publicades al voltant de la investigació (…), s’ha restat importància a les informacions no contemplant-les en el sumari o dedicant a penes uns segons a dades que, per a la resta de mitjans, tenien molta importància (..), no s’ha entrevistat pràcticament els familiars ni hem vist voluntat de donar cabuda a postures crítiques amb la versió oficial”.
“Si els ciutadans s’hagueren informat només a través de Canal 9, definitivament haurien estat mal informats”. Uns fets que la Unió de Periodistes considera “tan greus i evidents que és impossible pensar que s’ha fet per ignorància de la bona pràctica periodística”. L’informe finalitza amb un prec als representants polítics perquè procuren vetllar perquè fets “com els que hem tractat de relatar amb veracitat no tornen a produir-se”.
