Sergi Tarín / València.
Frederic Ferri és un xic sense manies. Pot ser qualsevol cosa i, al segon, la contrària. Un virtuós del reciclatge i un portent en el domini de la fase REM del somni, aquella fàcilment erosionable quan la consciència cavalca sense genet. No és el cas. Per a ell, tot és una qüestió d’oportunitat i d’interpretació. Al cap i a la fi, tots som contingents, com en la pel·lícula de Cuerda. També és això que, a París, es diu anar a la moda. I, al País Valencià, vol dir ser sindicalista del CSIF, l’hereu del sindicat groc USO i firmar pel comiat de 1.000 companys, fer d’assessor del PSPV-PSOE mentre negocies anar en les llistes de Ciutadans i, al final, acabar de regidor per Podem a Paterna.
Doncs això, un xic sense compulsions que mai no girarà set voltes la clau del pany ni patirà pels inundables oblits d’aixeta. Ferri, qui comparegué aquest dilluns a la comissió d’investigació de l’accident del metro, a les Corts, reconegué tot tipus de maldats informatives a RTVV i el contrari. I ballà la tarantel·la, fins i tot, damunt de lloms tan durs i assaonats com el d’Alfred Castelló, portaveu del PP i últim baluard d’Occident en la tesis de l’accident “imprevisible i inevitable”.
“Vostè arribà al més alt de Canal 9 aprofitant-se del clima de por i censura que ara denuncia!”, s’hi trencà les dents Castelló contra la jugular de pedra. Immutable i hieràtic, Ferri relatà la manipulació a la tele amb una naturalitat semblant a qui demana una barra de pa. “És cert, era el sistema”, repetí l’expressió de Lluís Motes la setmana anterior. De fet, Ferri va ser un dels homes de Motes, “amb qui tenia una relació professional molt bona”. Aquell fou director d’informatius quan descarrilà el metro i, dies després, un dels fossers més eficaços de morts, familiars, escrúpols i veritats amb ús de bona terra informativa de visita del papa.
El sistema
Però, què era això del sistema? Per a Ferri, en plantilla des de 1993, “una estructura piramidal” amb voluntat de “corretja de transmissió”. Des de Presidència de la Generalitat, Nuria Romeral, cap de premsa de Francesc Camps, dictava les consignes al director general o a la resta de directius. Tot allò baixava al cap d’àrea i d’allí s’irrigava a la redacció. “És el que hi ha, ja ho saps”, diu Ferri que li deien. Una disciplina també per via de “còctels, sopars o actes de partit”, on els directius coincidien amb polítics del PP. I “el que hi havia” significava no emetre cap notícia negativa per al Consell i afegir lluentor i contrast a la instantània benèvola del PP. Un reglament sense necessitat de gramàtica. Ja se sabia el que es podia dir i el que no. La censura, com de vegades l’amor, estava en l’aire.
Davant de tot allò, “podies dimitir i anar-te’n o lluitar i treballar”, segons Ferri, qui optà per “deixar-me la pell, igual que 1.600 persones més”, és a dir, el gruix de la sobredimensionada plantilla, de la qual bona cosa estava endollada pel PP. En quin bàndol es deixaven la pell uns i altres? Ferri mai no participà de les concentracions dels treballadors enfrontats a la por i al sistema i que sí acabaren arraconats. “Vaig protestar molt, moltíssim, en els despatxos”. I relatà la gran gesta com a presentador insubmís: “Em digueren que, a partir d’ara, no tocaria ni una coma dels textos, que només els llegiria i, per tant, no tindria problemes”.
I així va ser. Sense majors dilemes, Ferri esdevingué un dels rostres de la manipulació a Canal 9 en programes com Metropolità, Bon Dia, Notícies 9 i informatius del canal 24 hores. Un lector de notícies erigit també en icona de l’alliberament a les vespres del tancament. “Per què ens fa això el PP?”, arribà a preguntar en directe i en veu alta la nit de l’apagada al més alt del Gòlgota. Unes hores convulses on, per primera vegada, les víctimes de l’accident xafaren un plató de la televisió. “Sempre han comptat amb el meu suport”, s’hi referí, dilluns, al mateix temps que reconegué sense sobresalts com havia participat en aquella “corretja de transmissió”, per silenciar-les. De fet, era el que hi havia i en qualsevol moment pot haver una altra cosa. Ni moral ni immoral. Tot pura amoralitat. “Qualitat ètica no vol dir qualitat estètica”, recalcà en referència a Canal 9. Doncs això mateix.
