Cañizares alerta sobre el rebrot del marxisme a terres valencianes

“La Rússia marxista-leninista-estalinista no pogué amb la família i ara s’hi dóna un rejoveniment com en pocs llocs d’Europa"
1 juny 2016 01:00h

Sergi Tarín / València.

Per l’arquebisbe de València, Antonio Cañizares (Utiel, 1945), han passat els anys, però no les idees ni la gramàtica, ancorades en els primers temps de la Guerra Freda. Un somni profund, primitiu i anterior a l’aperturista Concili Vaticà II, allà pel 1962. Un colp massa esquerrà i paralitzant per a l’adolescent fill del cacic de Sinarcas i ben educat en les glòries bèl·liques i morals de la darrera gran croada d’Occident. Bona prova són les últimes intervencions públiques contràries a les ideologies de gènere o a “l’imperi gai”. Tot allò, segons el monsenyor, pura metamorfosi contemporània del mortífer comunisme de sempre.

“Em critiquen? El meu deure com a bisbe és alertar els meus fidels”. Una advertència repetida dimarts en el col·legi concertat-privat Sagrada Família, a Benimaclet, barri de Trento per unes hores. L’escola pertany al patronat de la Joventut Obrera, fundada el 1883 per inculcar el catolicisme al proletariat incipient. L’arquebisbe no omplí el pavelló esportiu, però les 200 ànimes pietoses que hi havia el reberen en peu i amb passadís d’aplaudiments. La xarrada era sobre la família en temps actuals, però Cañizares només pogué resistir deu minuts al segle XXI.

El descens fou fulgurant: “La Rússia marxista-leninista-estalinista no pogué amb la família i ara s’hi dóna un rejoveniment com en pocs llocs d’Europa. Per alguna cosa serà”. Un reflexió de lectures escollides com les encícliques de Pío IX i Joan Pau II, però no les cròniques de la periodista i premi nobel Svetlana Alexievich, qui descriu l’esfereïdora realitat de màfies, corrupció, fam i pobresa que seguí a la Rússia postsoviètica i encara vigent malgrat el rebrot de l’ètica familiar com a gran matalaf moral, segons Cañizares.

“Hi ha ideologies pròximes a estes, enganyades per repetir el fracàs”, amollà amb el cos en un lloc i les idees a l’altra vora de murs, acers i telons. Una perspectiva secular que li permet visions impossibles per a la resta de mortals com la gran conspiració mundial per esborrar la família, “odiada i sacsejada en els seus fonaments”. Un concepte únic: “Ni família cristiana ni no cristiana, sinó com Déu l’ha volguda”. És a dir, “la unió lliure i indissoluble entre un home i una dona”. Una noció en perill a causa de forces governades per ideologies de gènere, “les més insidioses”, amb l’objectiu de “projectar una amarga ombra de soledat i desamor sobre la història col·lectiva”.
 

“Desperteu!”, arengà l’arquebisbe a una petrificada parròquia amb alguns escots i faldes per damunt dels genolls infiltrades. “Volen destruir la família, l’home i la humanitat”, prosseguí fins arribar al clímax: “És el principal perill per a la pau mundial”. “Per a la pau mundial!”, feu el doble subratllat amb retolador de punta grossa. I per baixar el discurs a terra esmentà Anna Gabriel, de la CUP, “una clavada en política que digué d’educar en comuna”. “Es pot dir una estupidesa major?”, elevà als cels la indignació. I continuà al voltant del gran complot de gais, feministes i transsexuals: “Provocaran una crisi econòmica que no podrem superar i una destrucció d’incalculables conseqüències”.

Un risc del qual eren aliens els sorollosos xiquets jugant al pati mentre els pares esdevenien una col·lecció d’espills esporuguits en saber de la proximitat del terror prosoviètic. Segons Cañizares, el País Valencià és “la punta de llança” d’aquella “ideologia insidiosa”. Un territori sotmès al lobby homosexual i on es pretén donar casa als perillosos refugiats sirians i on els polítics legislen a favor dels valors laics, l’adopció per part de parelles de fet i l’escola pública en detriment de la concertada. Tot un puzle pervers del qual l’ha sigut revelada a Cañizares la crua amenaça final: “Els fills són vostres, no són fills de l’Estat!”.



next