Segons ha informat el coordinador del Departament de Campanyes de Mans Unides i responsable de l’elaboració d’aquest informe, Marco Gordillo, la fam en el món és “un problema d’accessibilitat”, i no de producció. “Mai hem baixat de la barrera dels 800 milions, una xifra terriblement tràgica si tenim en compte que hui dia, gràcies als avanços tècnics, podríem garantir la producció d’aliments a tot el món, però no ho fem”, ha lamentat Gordillo.
A més, tal com adverteix l’informe, l’escenari de la globalització ha fet emergir noves i diferents problemàtiques que se sumen a les ja conegudes i que incideixen en la seguretat alimentària i nutricional del nostre món de manera decisiva. Entre d’altres, l’ONG destaca el canvi climàtic, la producció de biocombustibles, l’acaparament de terres i la volatilitat dels preus dels aliments en el mercat internacional.
“Paradoxalment, els habitants dels països menys desenvolupats, que a penes contribueixen al deteriorament mediambiental del planeta, són els que més pateixen les seues conseqüències”, ha apuntat Gordillo.
Per la seua banda el periodista d’El País, Gonzalo Fanjul, ha advertit que la situació necessita d’una solució urgent. “Milions de persones es fiquen al llit cada dia sense saber si podran menjar l’endemà, un problema que tard o d’hora es convertirà en un bumerang que es tornarà contra nosaltres”, ha declarat Fanjul.
“La fam és una cosa més complexa que la fotografia del xiquet amb la panxa inflada que ens arriba a través dels mitjans de comunicació”, ha comentat Fanjul. “Necessita d’una solució immediata, un missatge que no és fàcil traslladar a la població en esta època de crisi, on no es distingeix allò urgent d’allò important”, ha afegit. “Aquests assumptes s’escapen de les nostres preocupacions diàries: de Bárcenas, de la crisi… Tot i això, són assumptes de màxima importància”, ha conclòs.
“Podríem posar solució”
El president de la Plataforma Rural, Jerónimo Aguado ha apostat per les aliances amb els xicotets productors com a possible solució al problema de la fam. “Hem perdut el dret a la sobirania agroalimentària, tant els països del nord com en els del sud. Tot i això, els xicotets productors ens demostren dia a dia que és possible produir aliments amb molt pocs costos energètics”, ha declarat.
“És una bogeria i un excés produir un aliment a Cantàbria, processar-ho a París i consumir-lo a Guatemala”, ha exemplificat. “Aquest mateix matí quatre persones m’han demanat almoina en el metro per a poder menjar, el que m’ha fet sentir indignat com a pagés, doncs sóc conscient que, amb les polítiques adequades, podríem posar solució a esta situació de pobresa”, ha afegit.
Inmaculada Cubillo, responsable de la campanya Dret a l’Alimentació de Càritas, ha assegurat que “el món, tal com està organitzat ara, no és viable ni ètic per a ningú”. Segons Cubillo, un dels principals problemes en la lluita contra la fam és que “no som capaços de mirar el problema amb ulls nous per a aportar solucions noves”.
Per a Lourdes Benavides, de la campanya CRECE, d’Intermon Oxfam, un dels més grans inconvenients a l’hora d’aportar una solució global a la problemàtica és la concentració del mercat. “Tan sols un grapat d’empreses s’encarreguen de prendre les decisions que afecten el sistema alimentari mundial”, ha alertat Benavides.
A la pregunta sobre què podríem fer els ciutadans per a ajudar a solucionar la situació, Benavides ha comentat que “hi ha actituds que realment donen poder als consumistes, com escollir en quin banc diposite els meus diners i donar suport a aquell que faça les polítiques més justes”.
