La XXVI Mostra de Teatre d’Alcoi 'renaix' amb 'la voluntat de tots'

La fira i les activitats al voltant de les arts escèniques comencen el proper 28 de maig fins el 3 de juny
22 maig 2016 01:00h
Sixto Ferrero / València

Tal com ens manifestava Abel Guarinos en l’entrevista que La Veu va publicar fa uns dies, “la implicació” amb la Mostra de Teatre d’Alcoi anava a canviar. Guarinos considerava que “pagar un bolo” i desentendre’s no era cap mena d’implicació amb un Mostra que des dels inicis ha servit d’aparador per mostrar, per una banda, al públic local, propostes escèniques diverses i, per als programadors, d’altra banda, mostres d’allò que les companyies poden oferir al mercat de la demanda cultural. Afegia que la implicació començaria per assignar una ajuda de 50.000 euros a la fita, però la implicació aniria més enllà de pagar, seria una implicació “de veres”. Dijous es presentava, a València, un dels “gestos, com es feia abans” diu Miquel Santamaria, el director de la Mostra, ja que “així som visibles”. “Ho férem al vestíbul del Teatre Principal, això no costa diners i no es paga amb diners”, exclama el director, qui afegeix “l’ajuda econòmica puja, però el suport moral ha pujat moltíssim”, perquè “tindre una pota a València és magnífic”.

La Mostra de Teatre d’Alcoi començarà el proper 28 de maig i s’estendrà fins el 3 de juny. Poden consultar detalladament tota la programació i, com en les fires, davant l’oferta, triar allò que més els seduïsca. Aquesta XXVI edició comença també amb un record, “un petit reconeixement humil a la seua trajectòria i vinculació amb el Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi”, perquè l’ha guanyat, ha estat de jurat “i perquè sempre que l’hem necessitat ha estat per fer-nos un colp de mà”. Josep Lluís Sirera “és una persona estimada” i, per a ell, “hem volgut posar una nota d’agraïment”.


Una Mostra que "renaix"

La Mostra “renaix com l’au fènix”, així ho exemplificava Santamaria parlant de la nova implicació de la Conselleria; d’Albert Girona, el secretari autonòmic de cultura que visibilitzà el canvi presidint la roda de premsa celebrada al Principal, “i el conseller perquè no podia vindre, sinó també hauria vingut” expressa ben satisfet el director d’aquesta Mostra i fira.

Des de 1991, la Mostra naix “a mitges entre l’Ajuntament d’Alcoi i el Circuit de teatre” que representa la conselleria, “l’equip humà estava ací a la Mostra” recorda. “Necessitàvem una fira perquè els programadors veieren les novetats, això funcionà, després rebíem una aportació significativa, encara que l’Ajuntament portava el pes considerable del pressupost. Fins i tot, hi havia anys que l’aportació era considerable”. Però vingueren  els “desencontres polítics, la crisi, la falta de voluntat”. Encara i tot, “Trini Miró (PP) ajudà la Mostra perquè és d’Alcoi, l’havia feta i la coneixia, com no anava a ajudar-la?”. Miró plegà i “el problema s’agreujà”. Aleshores, “tancaren l’aixeta, les aportacions eren testimonials” i s’arribà a un “punt de crisi perquè l’Ajuntament no podia suportar-ho tot”. No obstant això, Santamaria explica que malgrat seguir amb el desinterès de l’Administració popular, aquell temps de dificultats s’aprofità per “recuperar, per part de l’Ajuntament, teatres que havien de ser públics” i, de fet, puntualitza que “si hi ha un secret és que en moments de crisi s’ha renascut per la gestió de l’Ajuntament i l’equip de cultura que a seguit treballant”, fent, entre altres, xarxa. “Quan la conselleria no estava, nosaltres mantinguérem i augmentàrem les relacions amb l’Estat o, per exemple, amb Catalunya i les Illes perquè les propostes en la mateixa llengua podien eixir cap allà”. Actualment, “Manel Chaqués i Abel Guarinos saben quina és l’orientació i importància de mantindre i articular les propostes al País Valencià i vendre fora les propostes”.


Pinedas tejen lírios de Trinchera Teatral.

Gràcies a eixa feina de resistència, apunta Santamaria, ara per ara “la Mostra està present a diversos llocs al llarg de l’any. Les companyies fan una feia constant, de tot l’any”. Per això, davant l’inici d’aquesta XXVI edició, admet que “no interessen les xifres, sinó els resultats. Quan els teatres programem coses que han vist a Alcoi, eixe és el nostre objectiu”, perquè la Mostra és, alhora, fira i, al taulell, es poden veure les propostes “no és només que t’agrade l’espectacle, sinó que veure quina cara fa el poble” és una de les qualitats d’açò “que és una fira”. Però, a més, la Mostra propicia “la visibilitat d’Alcoi com a ciutat del teatre” Tot i que siga una fira “a petita escala, però sense això després no hi ha gires i la cultura s’empetiteix” i un dels objectius és “intentar” que “els que vénen de fora s’emporten les coses d’ací”.


Pinoxxio d'Ananda dansa.

Cal destacar, entre la programació i els objectius la ‘Mostra més jove’, ideada per a treballar la “captació de públic” i adreçada a públic escolar, joves, famílies, gent amb xiquets...”. Ara “estem tots en la mateixa voluntat”, quan “portem la Mostra i diem: vos interessa? Els agents i les institucions s’impliquen”.


Nàufrags d'Alone.

Propostes escèniques en valencià

“Enguany tenim menys”, reconeix Miquel Santamaria, “però això depèn de la companyia”, encara que cal recordar que en la Mostra les companyies van a participar del mostrari que suposa combregar gestors i programadors culturals d’arreu, per això “no posem quotes ni diguem en quina llengua han de fer la proposta”, però, afegeix, “allò normal és que les companyies valencianes actuen en valencià”. Fins i tot Els joglars, que vingueren l’any passat, ho feren en català, perquè volien recuperar els orígens”, naturalment, ja no planava l’esperit de Boadella.
Per augmentar la creació en valencià, tot i que moltes companyies valencianes “porten les propostes en les dues llengües” i, fins i tot, en diverses d’estrangeres, “si l’administració del País ho posa més fàcil, com és el cas dels plans culturals actuals, la tendència natural és que es reequilibre l’oferta i creació en valencià”.


Cubs de Bambalina-Teatre practicable.

A més a més, puntualitza Santamaria que com a Mostra “no entrem” en la decisió de la llengua. Ara bé, “com a Ajuntament, sí”, quan programen, “perquè pertanyem a una comarca valencianoparlant i és d’allò més natural”.

Els desig és el de tot responsable d’una fita d’aquesta índole, que “les sales tinguen públics, que els espectacle agraden, que la gent d’ací i de fora estiga a gust”. Tot i això, encara que la Mostra té una clara vessant de servei públic cultural, d’abastiment escènic, “no és el nostre objectiu fer entrada, de fet no tenim ni abonament, sinó que vinga la gent i que tanquem la temporada amb una cosa especial”. Una última advertència: “Que la gent no deixe d’anar pels diners”, perquè per a Alcoi “és el final de la temporada, la cirereta del pastís”.



 
 
 

Descargas

next