Ja s’ha comentat en moltes ocasions la transformació que ha viscut la indústria del videojoc en les últimes dècades. El més comentat ha estat la mutació en els aspectes tècnics i narratius del videojoc. Ningú considera que els grans videojocs d’antany són pitjors però a nivell gràfic i les històries ara han evolucionat fins a límits insospitats.
Amb aquest canvi també s’ha produït un canvi en el tipus de persones que s’acosten fins a aquests videojocs. Mentre abans els videojocs eren per a nens i joves, actualment el rang d’edats ha augmentat i lentament s’està trencant la barrera de gènere que en aquest sector existia.
Però un nou canvi està operant en el sector: la forma que tenim de jugar.
Del jugador solitari que en ocasions podia compartir la seva experiència amb altres amics si tenia dos comandaments per a la consulta, hem passat al joc connectat en el qual poden arribar a participar milers de persones. De fet les posibildiades en aquest sentit són moltes. Des partides en què el jugador és un “gra de sorra” enmig d’un desert format per multitud de jugadors fins partides dutes a terme amb equips formats per amics o fins i tot partides en què només es pot accedir si es pertany a una reduïda comunitat.
D’aquesta forma, sent el videojoc una experiència compartida, podem parlar d’una nova manera d’aprendre a jugar. A dia d’avui el autodidactisme ha donat pas als coneixements compartits com a forma d’aprenentatge.
Finalment cal parlar de l’última evolució del sector: la professionalització. Alguns dels millors jugadors del món cobren per fer el que més els agrada i s’ha instaurat una nova afició, les partides comentades per un altre jugadors.
