Quan parlem de desenvolupaments sorgits des de les NNTT és freqüent trobar-gadgets que no vas més enllà del graciós però que no aporten res al desenvolupament humà. Com a contrapartida, també hem assistit en els últims anys a un interessant augment dels invents que intenten millorar el dia a dia de les persones amb discapacitats. Des pròtesis robòtiques fins a aplicacions que monitoritzen l’activitat corporal són alguns dels desenvolupaments més freqüents.
En aquesta ocasió hem de parlar d’un projecte sorgit des de la Universitat de Washington realitzat per dos estudiants, Navid Azodi i Thomas Pryor, anomenat SignAloud. Es tracta d’un guant que permet traduir el llenguatge de signes nord-americà a llenguatge parlat. De moment el dispositiu únicament permet la traducció a l’anglès, però els seus creadors esperen poder augmentar el nombre de llengües a les quals es tradueixen els signes.
Gràcies a aquest invent els estudiants han guanyat el premi Lemelson-MIT Estudiants que comporta l’ingrés de 10.000 dòlars.
El seu funcionament és simple (si és que aquesta paraula té sentit en el món de la recerca). El guant funciona amb un sensor de moviments que mana la informació a un ordinador a través de Bluetooth. Després d’això l’ordinador reprodueix el missatge mitjançant l’altaveu.
Hi ha altres productes que permeten la traducció de la llengua de signes com aquells que fan servir el vídeo o els que empren sensors que cobreixen tot el braç. A més el 2015 un estudiant Saudita va dissenyar un prototip similar inspirat per l’autisme de la seva neboda. Segons afirmen Azodi i Pryor seu guant és lleuger i còmode d’usar i això és el que millor els defineix.
No sempre la tecnologia s’alia amb l’inútil com demostra aquest cas. Amb tot a internet, els vídeos de gats són els que més visualitzen els usuaris. Queda un llarg recorregut.
