RedactaVeu / València
Actualment, amb tant d’avenç tecnològic es pot accedir a quasi qualsevol tipus d’informació còmodament des de casa. Això sí, si volem rebuscar en les nostres arrels, en la vida dels nostres avantpassats, potser ens haguem de desplaçar a algun arxiu. Però ben cert és que l’interès per saber d’on venim i qui són els avantpassats que han fet que un llinatge perdure més o menys, sempre estarà present i més amb les facilitats d’accés a tanta informació a través d’Internet. Encara més, potser hi haja ara una certa tendència a rebuscar entre aquestes arrels, perquè s’estan publicant diferents articles sobre aquest tema. Sense anar més lluny, La Veu ha tret algunes notícies sobre cognoms, com buscar on viu la gent amb el mateix llinatge o, fins i tot, els cognoms valencians més genuïns.
La Veu ha parlat amb Enrique Boix, expert en comunicació i investigació genealògica, per tal d’esbrinar algunes de les eines d’accés lliure de què es disposen per a fer aquest tipus de recerques i quina seria la millor manera de procedir.
IVE
El primer recurs que comenta Boix és el de l’Institut Valencià d’Estadística (IVE) que, com és lògic, funciona per al País Valencià. Amb aquesta eina estadística es pot buscar per pobles o per nom i cognoms, potser un desavantatge siga que no disposa de mapa. És curiós comprovar, com comenta l’expert, que a les capitals s’hi troba una major concentració de persones d’altres comunitats i, per tant, és més difícil trobar cognoms valencians a les llistes dels més presents.
GettyImages-Connexions.
Si la cerca es fa en municipis xicotets, es pot aconseguir trobar cognoms que porten uns cinc-cents anys d’història. “Als pobles menuts on no ha hagut tanta immigració es podria dir que s’ha mantingut la puresa del llinatge típic valencià”, segons explica Enrique Boix.
Idescat i Ibestat
Per a buscar les arrels, en el cas que aquestes provinguen d’altres territoris, podem fer ús de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) o de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (Ibestat). Això sí, en aquestes webs també podem descobrir quins són els noms que més es posen als nadons actualment, per si tenim dubtes a l’hora de triar nom per a la descendència.
L’Idescat ofereix informació relativa als noms i cognoms de tota la població resident a Catalunya a partir del Registre de Població de Catalunya. Es pot consultar la freqüència d’aquests, així com fer una consulta específica de qualsevol nom o cognom i conèixer-ne el nivell d’ús. Aquesta informació es pot obtindre per al conjunt de Catalunya, províncies, àmbits del Pla territorial i comarques.
Pel que fa a la web balear, Ibestat, allí s’explica que s’utilitzen les dades nominatives que apareixen en els fitxers de padró i de naixements (escrites en majúscula i sense accentuar) amb les quals es pot fer el recompte dels noms i cognoms més freqüents entre els residents i els nounats.
INE
Una altra eina molt interessant, si el que es necessita és obrir l’espectre a nivell estatal és la web de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). En aquest cas, com en els anteriors, es poden consultar noms i cognoms determinats i veure la seua freqüència, així com veure els llistats dels més en l’àmbit estatal, autonòmic o provincial. Fins i tot, es pot comprovar la mitja d’edat de la gent que té un nom en concret i l’evolució d’aquest.
Recerca generacional
Una vegada engrescats amb les recerques digitals, si es vol aprofundir en les històries de les nostres generacions passades, ara sí, s’ha d’acudir presencialment a arxius o jutjats per tal de consultar la documentació necessària dels avantpassats.
Enrique Boix.
Boix explica que això dels cognoms és l’element atractiu inicial, però ell considera que “el més interessant és anar buscant l’origen, anar de generació en generació”. Es pot començar amb la partida de naixement, on apareixen els noms dels pares i dels avis amb les corresponents localitats i, a partir d’ací, es pot cercar la partida de naixement dels avis i així successivament. D’aquesta manera es pot reconstruir l’arbre genealògic i descobrir diferents històries dels avantpassats, qualsevol informació que puga estar registrada, com ara si han estat empresonats o han estat autors d’algun homicidi.
L’expert en genealogia, en el seu article sobre els cognoms valencians, va consultar dos tipus de documentació: la del veïnat de cada municipi de 1646 i la del cens de cada població de 1510, ambdós accessibles a l’Arxiu del Regne de València. El dos tipus d’informacions corresponen a documentació fiscal que en aquestes èpoques es va fer per tal de recaptar.
Segons Boix “aquest documents són tresors, documents històrics enriquidors sobre reis i també d’algunes famílies que ens ajuden a trobar la nostra història familiar a partir dels cognoms i també de les històries, al final és una qüestió molt detectivesca”.
