Diari La Veu del País Valencià
Poetes del món, uniu-vos a Oliva!
Ignasi Mora / Oliva

Hui mateix, 28 d’abril i dijous, comença un nou POEFESTA a Oliva, és a dir, una festa de poesia, ni més ni menys. No és una cosa esporàdica, es tracta de la que fa 12 POEFESTES, una dotzena d’ous o dotze apòstols o posem una dotzena de bunyols, una xifra que ja mereix més que la pura xifra, perquè se li va concedir Déu sap quan un nom propi, dotzena. Per tant, la 12a edició de la POEFESTA augura, ha de provocar una novetat, potser una gran novetat, ja que una vegada entres en la novetat, qui et pararà?, fàcilment pots entrar en una gran o grandíssima novetat. Però d’això m’estime més no parlar ara, no siga que desperte sospites o males interpretacions entre la gent.

La gent, per cert, no són quatre gats, a Oliva. En aquests dies de POEFESTA s’hi reuneixen molts, molts poetes, centenars, potser milers, o una part no són poetes, sinó lectors de poesia. Siga com siga, bé el Conservatori o bé el Teatre Olimpia d’Oliva s’omplin de gom a gom, allò pega un esclafit. És una cosa raríssima, això del POEFESTA d’Oliva, moure la gent per la poesia, Mare de déu! Si fóra encara per una sarsuela (de cantar, no de peix) o per un humorista o per una manifestació de l’Alicanton, m’ho creuria. Ara bé, per la poesia…? No sé si en la xifra tan alta d’assistents es deurien comptar els aficionats a les coses rares, que no se sap mai.

La bona qüestió és que hui, al Conservatori d’Oliva, comença el POEFESTA d’enguany, amb la presentació de l’últim llibre publicat per Francisco Brines, “Jardín nublado”, que és una antologia amb poemes inèdits del poeta d’Oliva, a càrrec de la qual correrà el mateix autor i un altre molt bon poeta, Carlos Marzal. A mi no em diguen res, qui hi vulga anar, que hi vaja. Ja sé que la poesia actual és pràcticament esoterisme i prosa tallada, per dir-ho ràpidament. Amb tot, jo a Brines com a Marzal els entenc, els entenc almenys com es pot entendre la poesia, i m’ho he passat moltes vegades molt bé llegint-los. O siga que cadascú faça el que li done la gana, però a mi no em tira damunt el mort ningú. Un servidor informa del POEFESTA i prou d’eixe color.

Comparteix

Icona de pantalla completa