El pròxim diumenge, 24 d’abril, a les 19h, al local social el Llombo a Ontinyent, tindrà lloc la presentació del documental L’any deu. L’emigració de la Vall d’Albaida a l’Argentina. Aquest audiovisual parteix d’una idea de Casimir Romero, qui també ha estat guionista. La realització ha anat a càrrec de Lluís Pérez i la música, de Josep Mira. En ell es realitza un treball d’aproximació a la desfeta de l’any deu i de la subsegüent emigració a l’Argentina a través d’entrevistes a historiadors, un biòleg, emigrants que estigueren a l’Argentina i valencians residents a aquest país sud americà.
En paraules a la Veu de Casimir Romero “ha estat un plaer treballar amb Lluís Pérez i Josep Mira i pensem fer altres projectes de divulgació cultural recuperant la memòria”.
El desastre de l’any deu, el punt de partida
La idea d’aquest documental naix arran de l’article “El desastre de l’any deu” que va publicar Daniel Alfonso Medrano al calendari de l’IEVA de 2010, on es parla de com la fil·loxera va arrasar els camps de vinya de la Vall d’Albaida, que just venien d’una època esplendorosa. Per combatre aquest insecte calia arrancar les vinyes de peu europeu i substituir-les per unes de peu americà (immunes), però molts propietaris no pogueren fer front a aquesta inversió i la situació a la Vall es feu insostenible, de manera que moltes persones, concretament un 30% de la població activa, optaren per l’emigració amb destins com Barcelona, el Midi francès i l’Argentina.
Foto: ‘L’any deu. L’emigració de la Vall d’Albaida a l’Argentina’
El documental, d’una duració de 57 minuts, aporta una mica de llum sobre aquest tema de la mà d’Àngel Cambra, historiador, que recorda que l’etapa prèvia a la fil·loxera va estar marcada per un gran auge de l’exportació de vi, aiguardent i pansa. També es pot veure com Neus Tormo, agricultora, conta que en eixa època al mas de l’Arbreda tenien fins a 30 persones de Bufali i Montaverner treballant.
També es compta amb la visió més científica de la fil·loxera de la mà del biòleg Fernando Garcia i amb la d’un altre historiador, Carles Fuster, que centra l’inici de la propagació de la fil·loxera a Gata de Gorgos a l’any 1904. Fins i tot, s’hi troba referència a aquesta plaga en cançons populars com La Versà, interpretada al vídeo per Pep Botifarra.
6 milions de persones arriben a l’Argentina
Al documental es concreta que la xifra d’emigrants que van arribar a l’Argentina entre el 1900 i el 1920 fou de 6 milions, dels quals la majoria eren italians i, en segon lloc, espanyols. Aquests, quan arribaven al port de Buenos Aires, després d’un mes de viatge i d’11.000 km recorreguts, podien estar-se una setmana a l’Hotel de los Inmigrantes, que podia acollir fins a 5000 persones.
Foto: ‘L’any deu. L’emigració de la Vall d’Albaida a l’Argentina’
A la segona part del metratge es troben les entrevistes a persones que han viscut de primera mà aquesta immigració o a través de familiars. Aquest és el cas de Joan Olivares, escriptor, el qual explica les vivències de la seua àvia. També s’entrevista a Alberto Todolí, fill d’emigrant, resident a l’Argentina i que visqué dels 2 als 20 anys a Terrateig, i Dolores Expósito, d’Otos, la qual va estar dels 6 fins als 26 anys al país sud-americà,
Un altre aspecte que reflexa aquest èxode és una de les catorze llunetes que Josep Segrelles va pintar a l’església albaidina de l’Assumpció de Nostra Senyora, pintura que és analitzada per l’artista plàstic Rafa Amorós.
Casimir Romero al Museu de la Immigració (Argentina). Foto: Dolors Sanchis.
El professor de literatura, Josep Sanchis, dóna la perspectiva des de la literatura, on aborda La vida de l’emigrant d’Enric Valor. A més, fa una reflexió que enllaça amb l’actualitat, on ara són els joves els que han de marxar per poder treballar, i també l’altra cara, la dels immigrants que fugen de la guerra. També es poden veure unes imatges en què es parla amb dos representants del centre valencià de Rosario, Juan Osca i Pau Font (net d’emigrants). Per últim, es mostra la celebració de la Festa de la Fil·loxera de Sant Sadurní d’Anoia, on es fa una representació del que va suposar per a aquesta zona l’atac d’aquest insecte.
Aquest metratge ha estat patrocinat per l’Associació de Veïns del Llombo i compta amb la col·laboració de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida, Terres dels Alforins, el Celler Tomàs Torres, l’IEVA i el cine club Utiye.
L’ull del falcó
A més d’aquest projecte, aquest equip de gent ja n’ha realitzat altres de menor envergadura que aborden temes com el Castell de Carrícola o la Ruta de la Calç de Fontanars. Tots aquests vídeos que recuperen la memòria de la Vall d’Albaida i altres propostes es poden trobar al canal de Youtube L’úll del falcó.
