La tornada del lleó ibèric de Bocairent a la serra Mariola constitueix una fita històrica, sense cap mena de dubte, perquè suposa el retorn de l’escultura més representativa de la història de Bocairent després de 121 anys d’absència.
La cessió temporal de l’obra per part del Museu de Belles Arts de València permetrà contemplar-la amb tot el seu esplendor als peus de la serra de Mariola, on va ser trobada, al segle XIX, de forma casual en un indret de la lloma de Galbis.
Una mostra única
L’ocasió ha servit, a més, per a renovar les instal·lacions del Museu Arqueològic Municipal Vicent Casanova de Bocairent, que acull aquesta exposició, on es podrà veure el lleó ibèric. L’horari de visites és el següent: dissabte, diumenge i festius d’11h30 a 13h30 i de 16h a 18h, mentre que de dilluns a divendres cal concertar cita amb oficina de turisme La mostra es completa amb dos peces procedents del Museu Arqueològic Municipal Camil Visedo Moltó d’Alcoi aparegudes en el mateix jaciment. Així mateix, l’exposició anirà acompanyada de tot un seguit d’activitats per a donar-li major rellevància, si cal, al retorn d’un dels vestigis més importants del passat de Bocairent.
On, quan i qui va fer la troballa
El lleó ibèric de Bocairent es va trobar al cor de la serra de Mariola, entre la font de la Malladeta i la de la Coveta, on naix el riu Vinalopó. L’emplaçament exacte correspon a l’anomenada lloma de Galbis, que constitueix un dels jaciments ibers més importants de la zona.
En la segona meitat del segle XIX, la peça va ser localitzada de forma casual en una finca propietat de Vicent Calabuig i Carra.
Des de llavors, el nom de Vicent Calabuig i Carra es va associar a la història del lleó ibèric. Aquest bocairentí, nascut l’any 1852, va estudiar filosofia i dret a la Universitat de València i va exercir com a catedràtic de dret a Oviedo i a València, on es va establir definitivament. Calabuig i Carra va destacar com a professor, polític, escriptor i filòsof, però el poble de Bocairent el recorda sobretot per ser la persona que, el 1895, va fer donació de l’escultura del lleó ibèric a la Reial Acadèmia de Belles Arts Sant Carles de València, actual Museu de Belles Arts Sant Pius V.
Guardar i protegir el difunt i facilitar-li el trànsit
El lleó ibèric de Bocairent va ser realitzat en pedra calcària marró groguenca en el segle IV aC. Es tracta d’una escultura zoomorfa exempta –destinada a ser vista des de tots els angles– que probablement formaria part d’un monument funerari de tipus pilar-estela.
Dins de la representació animalística ibera, la figura del lleó té una doble funció: guardar i protegir el difunt i facilitar-li el trànsit al més enllà.
Aquest tipus de monument funerari se concentra principalment en el sud-est peninsular (Alta Andalusia i les províncies de Múrcia, Albacete, Alacant i sud de València) amb una cronologia que s’estén des dels principis del segle V aC i fins a mitjans del IV aC i esdevé un símbol i expressió de l’aristocràcia ibera.
La recuperació d’un lleó deteriorat i fracturat
Quan, el 1895, va ser donada a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, l’escultura estava prou deteriorada i es trobava adherida per la base a un pedestal de ciment i rajola. Estava fracturada en tres trossos i li faltaven les potes davanteres.
En una primera intervenció, aquests fragments es van unir amb ancoratges de ferro i morters de calç i ciment. Anys més tard, va ser sotmesa a una última intervenció.
La consolidació es va fer mitjançant la impregnació d’una resina 2 i l’ancoratge de les tres parts, amb perns de titani i resina bicomponent, ja que els adhesius de tipus bicomponent proporcionen unions d’alta resistència i juntes estructurals. La part interna de les fractures es va segellar, de primer, amb morter hidràulic i, posteriorment, amb morter de calç aèria, pols de marbre i arena silícia. Al seu torn, la subjecció de l’escultura per les potes davanteres es va fer de pedra calcària.
