Montaverner, poble amfitrió de la primera Trobada d’Escoles en Valencià que tindrà lloc aquest dissabte 9 d’abril, ha sigut l’escenari de la presentació de les Trobades 2016 “que reivindiquen l’ensenyament en valencià i comparteixen un ideari social”.
Les prop d’una vintena de festes per la llengua es desenvoluparan d’abril a juny arreu del país agermanades sota el lema ‘Un país d’escoles’ ja que per a Escola Valenciana “fer escola és sinònim de fer poble i de fer país”.
La roda de premsa de presentació de les festes pel valencià ha estat marcada pel reclam històric de l’entitat d’implantar el requisit lingüístic en la funció pública i la necessitat de reobrir RTVV amb continguts exclusivament en valencià per a assolir la normalització de la llengua.
La presentació de les Trobades ha comptat amb la presència de diferents representants de les coordinadores comarcals i professionals del món de la Cultura, l’Ensenyament i l’Esport com ara l’alcaldessa de Montaverner, Amparo Roses Català; el conseller de Cultura de la Mancomunitat de municipis de la Vall d’Albaida, Fede Vidal; la professora M. Carme Agulló, la narradora professional Almudena Francés, el jugador de raspall, José Francisco García Boscà, i el tècnic de la Federació Pilota Valenciana, David Sanjuan.
Escola i poble
Segons ha manifestat durant l’acte el president d’Escola Valenciana, el centre educatiu Dr. Esplugues de la comarca de la Vall d’Albaida “representa un context tan simbòlic per a l’entitat cívica com és l’escola, el lloc on naix, creix i es desenvolupa el model de l’escola que volem: l’escola pública, de qualitat i en valencià”. A més, ha afegit que el poble de Montaverner “simbolitza la vertebració del territori i l’estreta unió dels pobles que compartim la llengua. Amb les Trobades fem escola, fem poble i fem país”.
Nova situació social i política de les Trobades 2016
Enguany les Trobades estrenen una situació social i política “ben diferent als últims anys”, segons Escola Valenciana, ja que “són les primeres festes per la llengua des que es produí el canvi d’un govern que llevava unitats de valencià a un govern que defensa l’ensenyament en valencià i participarà en les Trobades”.
Moreno ha posat en valor “la implicació”, “l’esforç” i el “treball de conjunt” de tota la comunitat educativa, gràcies a la qual “l’escola valenciana, la que hem construït entre tots, és sinònim d’excel·lència educativa”. En aquest sentit, Moreno ha destacat la “gran fita” de l’escola en valencià: “la immersió ha sigut decisiva per a incrementar el nombre de parlants de la nostra llengua i per a assolir un nivell equilibrat de les dues llengües cooficials del nostre país”.
La reobertura de RTVV, una necessitat “imperiosa”
Segons Escola Valenciana, en el projecte de país per a viure en valencià que ha espigolat l’entitat “suposa una necessitat imperiosa l’obertura d’una ràdio i una televisió amb continguts íntegrament en valencià”.
En aquest sentit, per a l’entitat és “essencial” que aquests mitjans de comunicació estiguen al servei del poble i es definisquen com a servei públic ja que, segons Vicent Moreno, “dibuixos animats com Bola de Drac formaven part de la vida quotidiana dels xiquets i les xiquetes; el valencià apareixia a la tele, els seus ídols parlaven en valencià, cosa que els feia imitar-los i, de retop, incrementava el prestigi social de la llengua”.
Fer efectius els decrets de la LUEV
Per la seua banda, la mestra, actual acadèmica de l’AVL i primera presidenta d’Escola Valenciana, Carme Miquel, ha al·ludit a la importància de la Llei d’Ús i Ensenyament –LUEV–, que “va trencar el desert lingüístic i cultural en què vivíem” i, malgrat “haver avançat molt, cal un major esforç perquè es desenvolupen i es facen efectius els decrets de la LUEV”.
El president de la Coordinadora de la Vall d’Albaida per la Defensa i Ús del Valencià, Josep Andrés Timoner, ha establit una analogia entre el context en el qual el grup Al Tall va crear la cançó d’El Tio Canya l’any 1976 i la situació de la llengua en l’actualitat: “A hores d’ara continuem amb uns tràngols semblants als del Tio Canya quan anem a les administracions i parlem valencià, perquè no es respecten els nostres drets lingüístics, no s’aplica l’Estatut d’Autonomia”.
La capacitació lingüística, un pas endavant
La introducció de la capacitació lingüística en el sector públic és una de les demandes històriques d’Escola Valenciana. Amb aquesta mesura “s’evitarà la discriminació per raó de llengua i farem un pas endavant a favor del foment del valencià en la funció pública”, ha manifestat Josep Andrés, i ha assenyalat el recent acord del Parlament Balear a favor de la competència lingüística de tots els treballadors en la funció pública. “Escola Valenciana demana el mateix a l’actual govern valencià: volem que la llengua dels valencians no siga un mèrit sinó un requisit per a treballar en l’Administració i atendre correctament les necessitats de la ciutadania valenciana”.
