El PP de València: un monstre de nou caps inanimats

Els nou regidors imputats reneguen de la disciplina de partit i s’aferren a l’acta
31 març 2016 01:00h

Sergi Tarín / València.

Són nou i els queden nous dies. És el termini que ha marcat per correu certificat la líder del PP valencià, Isabel Bonig, als regidors imputats al cas Taula. Paral·lelament, la Direcció Nacional els ha suspès cautelarment de militància i a eixe mal menor, sense calendaris prefixats, s’aferren per mantindre l’acta i, per tant, els vora 3.200€ mensuals. Però Bonig vol més. Vol els seus caps a la vitrina. Els vol fora del partit a qualsevol preu. Vol les actes, que són personals i, en cas de no lliurar-les, vol expulsar-los del partit, cosa que els faria passar en bloc al grup mixt i deixar el del PP amb únic membre: l’independent Eusebio Monzó, qui arribà a les llistes a última hora i és l’únic que no està investigat.

De fet, el grup del PP de València és un bàndol desballestat, fet a miques; un monstre de nous caps clots, inanimats i estèrils. I així es comprovà este dijous durant el primer ple municipal com a independents, amb el carnet del PP en quarantena. La postal intentà reproduir el mateix paisatge de sempre i Alfonso Novo dirigí el grup durant la vespra indeterminada camí dels esculls. Este divendres cedirà el testimoni a Monzó, “el nostre Messi”, segons Rita Barberá, qui haurà de fer de tot després de l’expulsió de l’alineació sencera. Es recolzarà en la troika interna, una gestora dirigida per Luis Santamaría, l’exconseller de Governació.

“Déu hi dirà”, exclamà al cel Monzó este dijous en referència als imponderables futurs i enmig una bancada inerta a qui poc importà l’ordre del dia. Es parlà de pressupostos, denominacions oficials de la ciutat, dret civil valencià o platges amb zones per a gossos. Qualsevol assumpte divers fou contestat amb el mateix rostre unívoc i a l’uníson del PP. María Jesús Puchalt passà les quatre hores de plenari navegant pel mòbil i, fins i tot, en algunes votacions ni alçà el braç, tan pesat d’avorriment i de mandra. En la primera fila, Alfonso Novo albirava la penombra de l’ocàs polític amb actitud d’impertèrrita melangia. I darrere, Beatriz Simón i Cristóbal Grau eren dos esfinxs incommovibles al cor de la piràmide en ruïnes del Partit Popular.

Un ple sense assessors conservadors a les balconades fent de supporterts ni velles (sobretot d’edat) glòries de la militància dretana en barris de bé. Poc de públic per a un ple moll, amb uns partits de govern condescendents, fins i tot amables, amb les misèries alienes. De fet, sols durant els últims minuts el debat guanyà el ritme suficient com per constatar l’existència d’un hemicicle amb diferents ideologies. Pere Fuset i Fèlix Crespo s’enfrontaren pel balanç de les Falles i la nòmina d’encerts i errades. “Què sabrà vostè si estava explicant al jutge les presumptes mangarrufes del seu partit!”, arremeté Fuset. “Em sent molt orgullós del meu partit”, contestà Crespo. “Estarà molt orgullós del PP, però el PP no sembla que estiga molt orgullós de vostè i per això li demana l’acta”, retrucà el regidor de Compromís.

Però la cloenda en flames la posà Sandra Gómez, edil de Seguretat Ciutadana, qui revelà a l’hemicicle que Vicente Igual, del PP, havia amenaçat un policia local. Un fet que començà un mes enrere quan Igual es molestà perquè l’agent l’identificà en intentar accedir al consistori sense acreditació. “Vés amb compte amb mi”, li hauria dit el regidor del PP este dijous, agafant-lo del braç, en coincidir amb ell novament a la porta. Tot segons el relat de Gómez, que negà Igual: “És fals! Fa 20 anys que estic ací i les meues relacions amb els funcionaris han sigut exquisides”. “En este Ajuntament s’ha acabat l’altivesa, la supèrbia i les pràctiques mafioses”, prosseguí Gómez. I el ple clogué abruptament, amb remor de murmuris i l’udol llangorós d’Igual, qui s’havia deixat el micròfon obert: “És tremend! Intolerable! Quina barbaritat!”.


 
next