Un Cacaolat roman intacte mentre Carles Santos repassa la seua llarga vida d’artista polifacètic, de veí de Vinaròs, d’home d’art que toca tots els dies una hora Bach perquè ho considera una “masturbació intel·lectual de primer ordre”.
Encara, però, ha de parlar de la seua etapa de formació i dels llocs d’on ha rebut els inputs que l’han convertit en un dels artistes avantguardistes valencians més internacionals. No deixa de dir la seua sobre formacions valencianes com les bandes, sobre les quals afirma que “una banda no és una orquestra simfònica”; el cor de la Generalitat, “això d’on ha eixit?”, és pregunta, o el Palau de les Arts, on, al seu parer, fins ara, “s’ha fitxat com si fóra futbol”.
El vinarossenc també ens explicarà la seua gamberrada a Madrid i les conseqüències i, òbviament, com es relacionà amb l’avantguarda madrilenya dels anys 70, entre altres vivències.
Dimecres els oferirem la segona part de l’entrevista al músic de Vinaròs, on podran gaudir fil per randa de les anècdotes i opinions d’aquest artista valencià.
